Publicitat
Publicitat

De la dignitat a la supervivència

La manifestació del 10 de juliol va ser el crit d'un poble ferit en el seu orgull, una demostració de ràbia perquè uns senyors amb toga havien rebregat un text aprovat en referèndum sense ser conscients (o sense que els importés) que estaven humiliant un poble que havia acceptat seguir tots els procediments legals per millorar l'autogovern. I l'últim que esperava era rebre aquest mastegot. Era una qüestió, doncs, de dignitat col·lectiva.

Dos anys després el panorama és radicalment diferent. La situació econòmica s'ha degradat tant (¿s'enrecorden de quan el tripartit feia hospitals i escoles?) que ara el motor de la indignació és un altre: Espanya és un vaixell que s'enfonsa sense remei i del que es tracta és de saltar com més aviat millor per mirar de salvar-se. Això fa que gent sense consciència política (alguns en dirien identitària) se sumi a l'opció sobiranista. I ara ja no com una qüestió de dignitat, sinó de pura supervivència.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT