Publicitat
Publicitat

Piqué centra el seu discurs a demanar més reformes i "audàcia"

Els empresaris exigeixen evitar la confrontació pel pacte fiscal

Artur Mas va ser dijous a les jornades del Cercle. Era l'endemà de la cimera del pacte fiscal en què convergents i socialistes es van conjurar per trobar un punt d'equilibri que permeti presentar-se a Madrid, davant Mariano Rajoy, amb un acord unitari. Una entesa que canviï l'actual model (que condemna Catalunya al règim comú i a un dèficit fiscal insostenible), però també que eviti escenaris de confrontació desconeguts. O el que és el mateix, el xoc de trens que alimenten dirigents de CDC -fins fa poc també Mas- i els d'ERC quan parlen de concert i d'Hisenda pròpia amb acord o sense. Mas va intentar convèncer els empresaris de les virtuts de la Hisenda pròpia i, fins i tot, se les va tenir -sempre amb la cordialitat que facilita el bon clima de Sitges- amb Josep Piqué, que li va fer la guitza preguntant si calia insistir tant amb la cosa identitària en un context de crisi. Ahir Piqué ho va posar més fàcil a Rajoy. Abans de preguntar-li, perquè tocava, pel pacte fiscal, el president del Cercle, erigit en representant de l'empresariat català, va fer una crida a abandonar "plantejaments irreductibles". Dit d'una altra manera, apel·lava a rebaixar al màxim el pacte fiscal per evitar xocs de trens.

Piqué i el Cercle volen pacte fiscal, sí. Però l'ambició és una altra cosa. "És urgent reconsiderar el finançament i el debat no es pot defugir", va indicar l'exministre de José María Aznar i antic líder del PP català. Tot seguit advertia que el tema no pot ser una arma llancívola. "El que cal és que tothom estigui a l'altura de les circumstàncies en què vivim [la crisi] i que no hi hagi plantejaments irreductibles sinó flexibilitat, moderació i sentit comú, tres característiques que no li falten a Rajoy". Més clar, l'aigua.

Piqué va embarcar tot l'empresariat català al vaixell de la Santa Aliança, el grup que, entorn el lobi Puente Aéreo, vetlla per un bon clima polític i econòmic entre Barcelona i Madrid. I va situar el Cercle en una posició que fa difícil complir l'objectiu de legislatura de Mas, com el van concebre el president i CiU.

Tot pot quedar en anècdota perquè Rajoy no vol atendre ni les peticions menys "irreductibles". La crisi és l'argument perfecte. "Jo tinc la prioritat que tinc", advertia en contestar sobre el pacte fiscal un cop ja havia rebatut que Catalunya estigui maltractada. Per tant, cap predisposició al pacte fiscal. Ara bé, d'urbanitat no n'hi falta. "La clau és sortir d'aquí, però de tot en podem parlar perquè ningú té la raó al cent per cent; dialogaré i és un debat que segueixo amb atenció", va dir. El conseller Andreu Mas-Colell, que hi era present, no podia marxar tranquil.

Aquelles velles devaluacions

A l'auditori, el pacte fiscal generava tanta comprensió com la impossibilitat de donar-hi resposta a causa del context econòmic espanyol. Piqué va dedicar el seu discurs a demanar transparència i "audàcia" a Rajoy a l'hora d'aplicar mesures com apujar l'IVA i abaixar cotitzacions socials (el cap de l'executiu no preveu "per ara" ni una cosa ni l'altra). El president del Cercle exigia recuperar competitivitat abaixant preus i rendes en termes reals. El que abans de l'euro hauria sigut devaluar la moneda. Ara, va indicar, es tracta de "buscar-ne l'efecte".

I aquests, i no el pacte fiscal, eren els assumptes que duien de corcoll el personal, que s'afanyava a saludar Rajoy. Els seus assessors (la secretària d'estat de Comunicació, Carmen Martínez; el cap de gabinet, Jorge Moragas, i el cap de l'oficina econòmica, Álvaro Nadal) estaven enfeinats defensant el seu discurs davant periodistes vinguts de Madrid. La carpeta catalana no es vol obrir i ahir tots van marxar amb la sensació que si Rajoy no ho fa tampoc passarà res de l'altre dijous.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT