Publicitat
Publicitat

Com fer-la grossa a Madrid i fer curt a Catalunya

La barreja de punts de vista dins del Cercle d'Economia -una rara suma d'acadèmics, empresaris, directius, alts funcionaris i consultors- ha estat una de les riqueses de la institució i l'ha feta infinitament més interessant i dinàmica que qualsevol patronal. Algunes de les seves obsessions li han servit d'horitzó sense fissures, com la modernització de l'economia, Europa o l'educació. La institució dels equilibris s'ha mullat amb documents sonats, com quan va disparar contra l'Espanya radial, o com quan va cridar l'empresariat català a fer autocrítica per no haver crescut ni sortit prou a conquerir el món.

Els documents del Cercle, però, no sempre parlen igual de clar i català. El d'ahir té rúbrica de consens però denota malabarismes. No és el primer cop que hi ha divisió. El Cercle també reflecteix el debat social.

Ara imaginem Mariano Rajoy, a la Moncloa, llegint que la plataforma empresarial més influent de Catalunya (potser d'Espanya) diu que la crisi no pot ser una excusa per recentralitzar competències, demana governar amb lleialtat institucional (no inventar lleis que suposin despeses per a les autonomies si no van amb diners per aplicar-les), crida a reformar el finançament sense el pretext de la crisi, esmenta el dèficit fiscal, vol un model singular per a Catalunya, conclou que "qualsevol proposta resulta legítima" i situa el dret a decidir en mans del ciutadà.

'Trade Unions friendly'

Ara bé. Llegit a Catalunya, el document no sona igual. I encara menys el dia que Artur Mas es confessa cansat del noïsme de Rajoy. El Cercle aposta pel consens i les opcions "assenyades i possibles", i renega del "crit de protesta" dels "inicis". Es pot traduir en un prioritzem-un-pacte-amb-PSC-i-PPC. També diu als partits (endevinin a quin) que ja n'hi ha prou "d'ambigüitats". CiU du al programa electoral un pacte fiscal "en la línia del concert", ha acordat amb ERC i ICV aconseguir-ho a la comissió del finançament "basat en el concert", diu que vol el màxim consens i fer pujar al tren el PSC, però promet a ERC que no rebaixarà el concert a canvi de tenir els socialistes. El Govern no fa salts d'alegria. L'èxit rotund que el document seria a Madrid fa curt a Catalunya. Veient l'actitud pro concert dels sindicats, per un cop el Govern hauria de ser més més Trade Unions friendly .

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT