Publicitat
Publicitat

UE, CRISI DEL DEUTE

L'Estat dedica pocs recursos a fer aflorar el diner negre, equivalent al 22,5% del PIB

El frau fiscal quadruplica el cost del rescat bancari

Una de les principals sagnies de l'economia espanyola és el frau fiscal, equivalent al 22,5% del PIB. De fet, els quatre estats més defraudadors de la UE estan rescatats o en risc d'estar-ho aviat.

Per combatre la crisi tothom coincideix en el fet que cal reduir el dèficit i, alhora, generar creixement econòmic. Dos objectius que els governs dels estats amb més problemes tenen dificultats per fer compatibles. Hi ha, però, un tercer vèrtex que podria ajudar a fer-ho possible: millorar la capacitat de rendibilitzar els recursos existents o, el que és el mateix, recaptar amb més eficiència els impostos que preveu la fiscalitat de cada país. I no és una qüestió menor ni tangencial. De fet, els quatre primers llocs del rànquing de països fraudulents de la UE-15 els ocupen Grècia, Itàlia, Portugal i Espanya, precisament els estats que -juntament amb Irlanda- són a l'ull de l'huracà.

En el cas espanyol, el frau suposa deixar de recaptar l'equivalent entre el 22,5% i el 24% del PIB, aproximadament uns 245.000 milions anuals. Una quantitat igual a quatre cops el rescat bancari o a nou vegades la retallada de Rajoy en els pressupostos del 2012. El frau fiscal zero és pràcticament impossible, però hi ha magnituds ben diverses segons el país. Així, els de la UE-15 tenen circulant de mitjana un diner negre equivalent al 17,9% del seu PIB. Només que l'Estat assolís aquest percentatge ja afegiria a les seves castigades arques més de 50.000 milions d'euros extres. Això hauria permès presentar el 2011 un dèficit públic del 4,28%, en contrast amb el 8,91% amb què va tancar. Si, a més, empatés amb França en persecució del frau, i el baixés al 15% del PIB, s'aconseguirien 80.000 milions d'euros addicionals.

Un nou pla mancat de recursos

La vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, va anunciar ahir que el consell de ministres havia aprovat reformar la llei per lluitar contra el frau fiscal. Tot i això, malgrat les necessàries modificacions normatives, l'objectiu de fer aflorar diner negre demana invertir recursos econòmics i humans. Com van denunciar els tècnics d'Hisenda agrupats a Gestha, la llei no fa cap referència a "l'escassetat d'efectius" de l'Agència Tributària espanyola, amb un empleat per cada 1.981 contribuents, una ràtio tres vegades superior a la mitjana dels països de l'OCDE i que dobla la de França. A més, Hisenda té limitada al 10% la taxa de reposició de les seves baixes per culpa del decret espanyol de limitació de la despesa, cosa que farà agreujar aquesta situació.

En termes de rendibilitat, la inversió en recaptació d'impostos és de les que té més retorn econòmic. En canvi, Espanya hi escatima recursos: tan sols en destina l'equivalent al 0,13% del seu PIB, tres cops menys que el 0,39% del PIB que hi dedica França. Igualment, el pressupost de l'Agència Tributària ha caigut un 4,8% aquest 2012, cosa que dificultarà encara més l'aplicació del nou pla del govern espanyol i, per tant, convergir amb taxes de frau homologables a la UE-15.

La falsedat del 'amb IVA o sense'

Així mateix, cal afinar bé on es disparen els trets, sobretot quan els recursos són limitats. "A Espanya s'ha d'acabar el amb IVA o sense IVA ", va afirmar Sáenz de Santamaría, alimentant el mite que el frau es basa en petites transaccions comercials sense factura. Tot i això, els estudis de Gestha apunten que gairebé el 72% del negre és a les butxaques de les grans fortunes i empreses. Un 17% ve de les pimes i només un 8,6% és culpa dels autònoms, el col·lectiu que la creença popular identifica amb el frau arran de l'IVA que no es factura. De fet, les principals mesures del nou pla del govern espanyol van dirigides a aquest col·lectiu, que té una responsabilitat limitada respecte a la problemàtica del diner negre. A més, la investigació de les grans fortunes i corporacions i la seva fiscalitat vol més recursos, un capital del qual l'administració tributària no va sobrat.

En l'àmbit territorial, els esforços tampoc són ponderats. Així, segons l'última memòria d'Hisenda, l'Agència Tributària va recaptar el 2009 a través d'inspeccions gairebé 370 milions a Catalunya. En segona posició se situa, ben lluny, el País Valencià amb 174 milions i, just darrere seu, Madrid. Allà, amb un PIB semblant al català, Hisenda tan sols va trobar 150 milions en diner negre.

Es pot creure que a Catalunya s'hi defrauda el doble o, com han denunciat alguns polítics catalans, senzillament que hi ha més zel en uns territoris que en altres.

La lluita contra el frau fiscal és, per tant, encara un repte per afrontar en profunditat i amb globalitat. I una oportunitat contra la crisi.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT