"Alguna cosa no funciona quan sents que has tingut un bon mes perquè has aconseguit ingressar 300 euros". Ho diu un jove de 25 anys, llicenciat en periodisme i amb cinc anys d'experiència laboral. Èric Lluent no té cap problema a declarar-se "un nou pobre". Ho ha fet obertament a la xarxa, amb un blog que pretén "posar cara als protagonistes" d'un fenomen social -una altra conseqüència de la crisi- que ja s'ha batejat com la generació perduda . "Som tant els nascuts a mitjans dels 80, que no hem pogut encetar un projecte de vida, com els que ja tenen entre 30 i 40 anys i sí que van iniciar el camí, però ara es troben a l'atur i amb una hipoteca, i tampoc no hi veuen futur", explica.
La nova pobresa de què parla Elsnouspobres.wordpress.com no es mesura tant en nivells de renda com en expectatives de futur. Detalla que "és un buit de gent molt preparada sense cap mena d'accés al món laboral", que veu que si algun dia s'aconsegueix sortir de la crisi, el seu moment per fer-se un lloc ja haurà passat. Lluent amplia la seva argumentació: "És evident que no formem part de l'extrema pobresa, però el perfil del nou pobre és molt heterogeni. Hi ha gent que ens ha criticat titllant-nos de ploramiques. Interpreten el nostre pas com a derrotisme, però no ho fem per lamentar-nos sinó com a procés d'autoacceptació".
De moment, el blog que va obrir amb el seu amic Santi Pérez -arquitecte aturat-, ja ha aconseguit una vintena de testimonis i 115.000 visites. "Les xarxes tenen un gran poder com a eina de participació i conscienciació", adverteix. Lluent responsabilitza els polítics de la nova pobresa "per no haver volgut frenar l'avenç dels mercats". Per això, ha fet un segon blog que els interpel·la directament ( Espero que contesti ), però encara no ha rebut cap de les respostes que busca.
