BARCELONA.Fa 15 anys era molt difícil caminar per Barcelona i trobar en un mateix carrer un bar regentat per xinesos, una fruiteria d'equatorians i un supermercat de pakistanesos. Avui això passa en més d'un carrer i aquestes botigues ja formen part de l'escenari quotidià dels barcelonins. La gran onada migratòria que va venir a Catalunya l'any 2000 va canviar el mapa de comerços de la capital catalana. Molts immigrants es van establir aquí i van obrir una botiga. I adherint-se a la llei catalana que permet que els comerços d'alimentació de menys de 150 metres que no formin part d'una cadena poden tenir llibertat d'horaris, treballen set dies a la setmana. Segons Miguel Ángel Fraile, secretari general de la Confederació de Comerç de Catalunya, la proliferació d'aquestes botigues "no ha suposat una competència deslleial" per als comerços de barri de tota la vida perquè "van dirigits a públics diferents". Segons Fraile, aquests comerços "tenen els pics d'afluència a la nit i els diumenges, quan els altres estan tancats, així que en certa manera es complementen".
Vicenç Gasca, president de la Fundació Barcelona Comerç, en canvi, es mostra crític amb aquests comerços. "En els últims anys hi ha hagut un fenomen de substitució, ja que quan ha tancat algun dels comerços tradicionals el relleu l'ha agafat, molt sovint, un espai d'aquesta tipologia, i això ha anat en contra de la diversitat comercial de Barcelona, que és qui més ha perdut en aquest procés".
En la seva defensa del comerç tradicional i de barri, Gasca també critica la reforma d'horaris que el govern espanyol vol tirar endavant. "Pot portar encara més a l'homogeneïtzació dels comerços, perquè moltes botigues tradicionals no podran mantenir el ritme i és possible que abaixin la persiana", assegura, i destaca que "el relleu ja no serà un establiment dels de tota la vida sinó, molt probablement, un d'aquests que han anat a l'alça els últims anys. Hi perdrem riquesa comercial", alerta Gasca.
