Publicitat
Publicitat

LA 'INDIGNACIÓ' PRIMER ANIVERSARI

El moviment 15-M barreja generacions 'indignades'

De la lluita contra Franco a la defensa dels drets socials

"Hi ha vida més enllà del sofà i de la petanca". Ho diu Felipe López-Aranguren, que passa de la seixantena i, tot i que no ha estat mai una persona conformista, ara recupera part del seu esperit més combatiu al costat dels indignats . És un dels autoanomenats iaioflautes, un moviment que va néixer a l'octubre fruit del retrobament de set companys de batalletes en un restaurant xinès. Es va gestar al torn dels digestius, en una alegria combativa. I des de llavors ha fet de les ocupacions la seva forma de lluita. De l'assalt als autobusos a la presa del departament d'Interior. La rebel·lió dels cabells blancs.

"Feia anys que ens preguntàvem on s'amagava la joventut d'aquest país i ara l'hem trobat i hem d'estar al seu costat perquè la seva lluita també és la nostra", explica, abans de concretar que amb els iaioflautes estan recuperant formes pròpies de la clandestinitat, com ara fixar una cita de seguretat abans i després de cada acció. Un modus operandi que van establir després de descobrir, segons explica, que quan feien alguna mobilització els Mossos ja els estaven esperant. De moment no han tingut problemes amb la policia, però aquest veterà de les mobilitzacions no sap fins quan s'allargarà aquest respecte policial per l'edat. Aquesta veu de l'experiència diu que, per arribar fins aquí, ha hagut de fer un intensiu en noves tecnologies. "Sóc combatiu, com ho era contra Franco, perquè ara toca defensar drets bàsics", resumeix López-Aranguren.

Al seu costat, l'Aitor, que té 28 anys i es va integrar al moviment dels indignats -a través de Democràcia Real Ja!-des que es va gestar, no avala la tesi de la joventut amagada. Explica que el 15-M ha estat un "catalitzador" de moltes lluites que ja existien i havien tingut moments puntuals de molta volada.

La mala llet dels 60 anys

Ara les xarxes socials els han obert, segons l'Aitor, la porta per actuar com un moviment social únic, però coral. Remarca que això ha servit d'"esclat". Ell mateix s'havia involucrat abans en lluites com el rebuig a la Guerra de l'Iraq o el moviment V de Vivienda de manera molt puntual i, en canvi, ara està del tot mobilitzat amb el 15-M. Té al cap una agenda d'assemblees i accions, que comparteix amb el Felipe. No tenen en comú, en canvi, la manera de parlar. Mentre que el més jove descriu un canvi global -per recuperar el poder i els espais- i parla en femení del col·lectiu, el iaioflauta demana concreció i vesteix les proclames de mala llet amb una paraula malsonant gairebé a cada frase. Ara l'irriten especialment les participacions preferents i el poder dels bancs, però si mira enrere té una llista de polítics a qui no perdona la seva actuació i n'hi suma els nous, els que comparteix amb el 15-M.

No està al 100% d'acord amb tot el que defensen els indignats, especialment amb les maneres: els demana concreció, implicació política per erigir-se com una alternativa real. Però sí que en comparteix la filosofia rebel. De tota manera, toca de peus a terra i rebutja qualsevol previsió d'objectius a assolir. Guarda el record del Maig del 68, que, assegura, li va ensenyar a "relativitzar les victòries". L'Aitor apunta que els "moviments són cíclics" i que és difícil fer previsions. No és partidari d'adoptar qualsevol forma política, perquè seria "entrar en el joc" d'uns mecanismes de participació que rebutgen i tampoc vol ser un lobi de pressió. El 15-M és, assegura, "la veu del malestar".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT