Dossier 02/10/2013

El magatzem de gas de l'Ebre, sota sospita

El Govern planteja accions legals contra la planta, que no es va instal·lar a Catalunya pels requisits ambientals que se li exigien

Albert Solé / Miquel Jordà
4 min
A L'ULL DE L'HURACÀ 
 La plataforma del magatzem de gas Castor, situada davant de la costa catalana i valenciana, entre Alcanar i Vinaròs.

Barcelona.L'últim terratrèmol de 4,2 a l'escala de Richter a la zona de les Terres de l'Ebre i el Baix Maestrat ahir al matí (5.32 hores) ha encès l'alarma definitiva. Des que el magatzem de gas submarí Castor que hi ha davant la costa va començar a injectar gas coixí a l'antic jaciment de petroli situat a 22 quilòmetres de Vinaròs a principis de setembre, l'activitat sísmica de la zona s'ha disparat -fins a 350 sismes-, però els últims tres dies ha tocat sostre amb pics de 3,5, 3,9 i 4,2.

La gran pregunta per respondre és si els sismes estan vinculats a l'activitat de la planta de gas. El ministeri d'Indústria no ho vol confirmar fins que no tingui els informes tècnics, però insinua que és possible que la culpa sigui del magatzem de gas; el Govern ho dóna quasi per fet, i el Col·legi Oficial de Geòlegs ho confirma. Segons ha pogut saber l'ARA, el departament de Medi Ambient de la Generalitat -amb Iniciativa al capdavant- ja recelava del projecte Castor des del principi. El 2006 l'empresa Escal UGS va voler instal·lar-se en territori i aigües catalanes, però la Generalitat els va demanar tants informes tècnics i mediambientals -entre els quals un informe sismològic- que va decidir desplaçar-se uns quilòmetres més al sud, fins al País Valencià.

Castor esquiva Catalunya

Salvador Milà afirma que el magatzem es volia instal·lar aquí

El delegat de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, explicava ahir a l'ARA: "Va ser un error quan el 2006 el projecte Castor se'n van anar una mica més cap al sud perquè la Generalitat demanava informes geològics que avaluessin els riscos sísmics. Aquests magatzems són necessaris, però s'han de fer en altres llocs". Aquest diari ha parlat també amb el conseller de Medi Ambient d'aquella època, Salvador Milà (ICV), que confirmava que l'empresa Escal UGS es va voler instal·lar inicialment a Catalunya, però es va fer enrere: "Es volien situar davant el delta de l'Ebre, però davant les nostres peticions mediambientals no van arribar ni a presentar el projecte formalment, i van optar per fer-lo dins el País Valencià, i tenir menys problemes". Milà recordava que en aquella època el territori era molt sensible: feia poc que s'havia aturat el transvasament de l'Ebre i eren molt estrictes a l'hora de plantejar projectes amb repercussions mediambientals. I, un cop es va començar a tramitar el projecte Castor a Vinaròs, la Generalitat va presentar dues al·legacions el 2007 i el 2008 per demanar que s'inclogués un estudi geològic abans d'autoritzar la construcció de la instal·lació. "Jo ja no hi era llavors, a la conselleria, però es va fer el que s'havia de fer. Nosaltres vam fer bé la feina", recorda Milà.

I l'informe sismològic?

La seva absència en l'estudi d'impacte ambiental pot ser clau

El fet que el projecte Castor descartés Catalunya perquè s'exigien requisits ambientals, entre els quals un informe sismològic, permet entendre millor per què no n'hi ha cap en l'estudi d'impacte ambiental de les instal·lacions de Vinaròs aprovat per Indústria el 2008, i publicat al BOE. Els alcaldes de Vinaròs, Benicarló i Peníscola (Baix Maestrat), tots tres del PP, confirmaven ahir que durant la tramitació no es va plantejar el risc sísmic, i acusaven el govern estatal del PSOE d'haver aprovat el projecte sense aquest informe, que ara s'ha demostrat que era imprescindible. L'empresa responsable, Escal UGS, es defensava dient que han sigut els primers a informar dels moviments sísmics, i afegien que els dos sismògrafs que té l'Observatori de l'Ebre des de l'any 2009 els van pagar ells.

Qui en té la culpa?

El ministeri no vol dir què passarà si la culpa és d'Escal UGS

Tots els indicis assenyalen directament les injeccions de gas coixí de la primera quinzena de setembre com les culpables dels terratrèmols, tot i que l'empresa responsable, Escal UGS, assegura que van deixar d'injectar gas el 16 de setembre, tal com tenien previst, i havien de tornar-hi aquest mes. El ministeri d'Indústria no vol donar res per fet fins que no tingui els informes de l'Institut Geogràfic Nacional i de l'Institut Geològic que li confirmin la causa-efecte. Tot i això, el ministre José Manuel Soria va comentar ahir sobre la relació de Castor amb els sismes: "Hi ha aquesta possibilitat". Soria també va recordar que el ministeri va ser el primer que després del primer sisme fort, el del 24 de setembre (3,6), va obligar l'empresa a aturar l'activitat -que ja ho estava- i a no deixar que la reprengui fins a nova ordre. El delegat de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, però, insinuava que Escal UGS no s'ha aturat i que els últims dies han estat traient gas. L'empresa ho nega. Què passarà si aquests informes ho confirmen? El ministre Soria no es va voler avançar als esdeveniments i es va remetre als informes que s'estan elaborant. Mentrestant, i davant l'alarma generada, una comissió del ministeri d'Indústria es desplaçarà avui a les instal·lacions del magatzem de gas submarí Castor per inspeccionar i analitzar la planta. El president del Col·legi Oficial de Geòlegs (ICOG), Luis Suárez, sí que confirmava ahir la causa-efecte de les injeccions de gas, però assegurava que un cop s'han aturat "el més normal és que es relaxin les tensions de les falles i disminueixi la intensitat dels terratrèmols, tot i que no hi ha dades objectives per saber què passarà a curt i mitjà termini". El problema és que fins al dia 16 només s'havia injectat una part del gas coixí, i que encara s'hi ha de posar tot el gas natural comercialitzable.

El territori ja avisava

Els ecologistes van queixar-se amb els primers moviments

Tot i que les alarmes s'han encès amb els sismes dels últims dies, des del primer moment els ecologistes i les plataformes de ciutadans de la zona ja reclamaven estudis sismològics, però cap autoritat els va fer cas. Després Indústria va haver de prendre mesures.

La Generalitat es planta

Planteja mesures legals contra el magatzem pels terratrèmols

El Govern "es reserva la possibilitat d'actuar legalment davant l'activitat sísmica detectada, presumptament produïda pel magatzem de gas Castor", va assegurar ahir el conseller de la Presidència, Francesc Homs. La Generalitat reconeixia que no té competències en aquest assumpte, que està en mans de l'administració de l'Estat. "Però sí que tenim una obligació cap als nostres conciutadans", va dir Homs.

Ensopegada legal

No hi havia cap informe ambiental de la part terrestre

El projecte Castor consta de dos gasoductes, un de marí i un altre de terrestre, que connecta el complex de Vinaròs amb la xarxa de gas estatal. L'Audiència Nacional va invalidar parcialment la tramitació del projecte fa uns mesos perquè aquest segon gasoducte no havia tingut un estudi d'impacte ambiental propi. La sentència, però, no aturava la posada en marxa del magatzem, i obligava l'empresa a fer aquest estudi segons la llei.

stats