Publicitat
Publicitat

UE CIMERA INFORMAL

Els armadors i altres grans rics no paguen impostos ni contribueixen a pal·liar els efectes de la crisi

Els magnats grecs s'evadeixen

Mentre els diners fugen dels bancs grecs i Europa debat si Grècia mereix més almoines, els que podrien contribuir a apuntalar les finances del país continuen amagant el cap sota l'ala. Són els grecs més rics, com els armadors, als quals la Constitució garanteix un estatus lliure d'impostos, o els anomenats oligarques, que han acumulat grans fortunes dominant sectors clau de l'economia com el petroli, el gas, els mitjans de comunicació, la banca i fins i tot el ciment.

Aquests magnats, inversors astuts, s'han mostrat reticents a donar un cop de mà al Tresor grec comprant deute públic. I també han trigat a destinar fons a les obres benèfiques per pal·liar els creixents problemes socials derivats del col·lapse econòmic del seu país, cosa que ha generat fortes crítiques contra el cap de la fundació de la marina mercant grega, que s'ha convertit en la principal entitat benèfica grega des de fa uns anys.

Bàsicament, però, fan el mateix que han fet sempre tots els grecs, des dels més rics fins als més pobres: pagar tan pocs impostos com puguin. Molts economistes diuen que els oligarques són una part important del problema econòmic de Grècia, ja que han aprofitat un enfocament quasi monopolístic dels negocis, una de les raons per les quals el país sempre s'ha quedat enrere de les economies més competitives de la zona euro.

L'elit adinerada a Grècia sempre ha estat molt reservada, sobretot quan es tracta de les seves fortunes. Determinar la riquesa del sector privat grec és una missió gairebé impossible, perquè la major part dels diners són fora del país, amagats en comptes secrets de Suïssa o invertits en béns immobiliaris a Londres i Mònaco.

Ara, amb l'èxit electoral de l'estrella emergent de l'esquerra, Alexis Tsipras, parlant cada dia de nacionalització d'empreses i indústries i de fer pagar impostos als rics, encara hi ha més motius per al secretisme.

Només el 2011 s'estima que es van evadir uns 8.000 milions d'euros d'impostos, gairebé la meitat del dèficit pressupostari de Grècia. Els seus magnats tenen tots els incentius per mantenir el país en l'euro. Però la pregunta és: ¿estan disposats a assumir el cost de fer-ho?

"Els oligarques volen continuar amb l'euro, sobretot perquè els bancs estan profundament integrats en el sistema de la unió monetària", explica Costas Lapavitsas, economista de la Universitat de Londres. "Però en aquest tema callen", afegeix.

Però mentre els nens passen gana a les escoles gregues, perquè els seus pares no tenen diners per donar-los menjar, i cada dia més gent desesperada, a l'atur, ha de dormir als carrers d'Atenes, creix la pressió sobre els rics del país per fer el que l'estat no pot fer: signar xecs.

'Filantropia' és una paraula grega

Al cap i a la fi, filantropia és una paraula grega, però molts rics grecs són reticents a fer donacions."Em sembla que no s'està fent res", afirma Andreas C. Dracopoulos, copresident de la Fundació Stavros Niarchos, creada als anys 90 per donar un ús benèfic a la fortuna d'aquest armador. "Tothom diu que ho ha de fer algú altre, i fins ara estic veient pocs moviments en aquest sentit", explica.

Aquest mes de gener, la Fundació Niarchos, que s'autodefineix com una organització de caritat internacional amb oficines a Atenes, Nova York i Mònaco, va dir que donaria 100 milions d'euros a una sèrie de projectes destinats a ajudar els grecs davant la crisi econòmica. Els projectes inclouen vals d'aliments per ajudar els pares sense sostre i programes per fer front al creixent problema dels indigents a les grans ciutats com Atenes i el Pireu.

Els analistes valoren el negoci del transport marítim grec al voltant dels 70.000 milions d'euros, encara que s'afanyen a afegir que aquests actius tenen una càrrega de prop de 300.000 milions d'euros en concepte del cost dels vaixells, de centenars de milions d'euros per unitat. També ells noten l'impacte de la crisi econòmica mundial.

Thanassis Martinos, armador de segona generació, diu que la companyia, Eastern Mediterranean, viu un dels seus pitjors moments, i que pot tancar el 2012 amb pèrdues. "El problema no és alimentar els joves, sinó donar-los un lloc de treball", apunta, en un país on l'atur afecta més de la meitat dels joves. La companyia de Martinos, per exemple, basa la seva flota de petroliers a alta mar -com totes les altres navilieres- encara que les oficines administratives estan ubicades a Atenes. Així s'estalvia els impostos.

L'impost sobre la renda a Grècia representa el 7,3% del PIB, molt per sota de l'11% mitjà dels països de l'eurozona. Però ni els governs ni els creditors internacionals de Grècia plantegen el problema de la fiscalitat dels armadors, un tema que es tem que els podria impulsar a marxar a un altre lloc. El sector dóna feina a unes 200.000 persones i l'any passat va aportar 13.000 milions d'euros en divises.

Molts magnats grecs creuen que els grecs no votaran Tsiprs si es convencen que això els portarà fora de la zona euro. En privat, però, no poden ignorar que el clima polític i econòmic està cada dia més enrarit, de manera que alguns ja han reforçat els seus equips de seguretat amb més guardaspatlles.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT