EL MITE: LA CONSPIRACIÓ
Dossier 17/11/2013

Qui va matar JFK?

Cinquanta anys després, sis de cada deu nord-americans no es creuen la versió oficial de l'assassinat

Núria Ferragutcasas
3 min
Qui va matar  JFK?

WashingtonEl matí del 22 de novembre del 1963 el cel de Dallas havia dissipat l'amenaça de pluja. El president John Fitzgerald Kennedy saludava la multitud aplegada a la plaça Dealey des de la seva limusina oberta, quan es va sentir el primer tret, que va fallar el seu objectiu. El segon va impactar a l'esquena del president, li va sortir pel coll i va ferir el governador de Texas, John Connally. El tercer i últim va ser fatal. Kennedy va morir poc després a l'hospital, i els Estats Units van canviar per sempre.

La comissió Warren, encarregada d'investigar el magnicidi, va concloure que Lee Harvey Oswald va disparar aquests tres trets des de la sisena planta del dipòsit de llibres escolars de Texas, va actuar sol i no formava part de cap conspiració per matar el president. Tot i així, un 59% dels nord-americans no es creuen, cinquanta anys després, aquesta versió, i només un 24% pensen que Oswald va ser l'únic assassí, segons una enquesta recent d'AP-GfK.

Les teories d'un complot per assassinar JFK no han deixat d'omplir milers i milers de pàgines de llibres i articles des d'aquell fatídic dia. Algunes involucren la Màfia americana; d'altres, els soviètics, Fidel Castro, la CIA o el mateix vicepresident Lyndon B. Johnson. Aquestes especulacions van prendre força dos dies després amb la mort d'Oswald, a mans de l'empresari Jack Ruby, i quan els mitjans van revelar el seu passat. Aquell jove de 24 anys, que es declarava marxista i procastrista, va viure gairebé tres anys a l'URSS, on va conèixer la seva dona, Marina Nikolaievna.

L'escàndol del Watergate i la posterior caiguda del president Richard Nixon, l'agost del 1974, van provocar la desconfiança dels ciutadans respecte al seu govern i van incentivar noves investigacions. El 1976 la cambra baixa va establir una comissió per indagar els assassinats de John F. Kennedy i Martin Luther King. El seu informe va inferir que la mort del jove president havia estat "probablement el resultat d'una conspiració".

La prova clau d'aquesta conclusió va ser una cinta que es va gravar des d'una de les motocicletes de la policia que escortaven la comitiva presidencial i en què es poden sentir el que semblen quatre trets. Moltes de les conspiracions creuen que aquell dia es van disparar més de tres trets, i com a mínim un des de la zona Grassy Knolls, al nord de la plaça Dealey. Aquesta gravació, doncs, demostraria l'existència de dos franctiradors i, per tant, una possible conspiració.

Revisió amb noves tecnologies

En el seu nou llibre, The Kennedy half century , el professor de la Universitat de Virgínia Larry Sabato desmenteix aquesta teoria. Sabato, que va encarregar una nova anàlisi de la cinta amb noves tecnologies, assegura que els sons no són trets sinó sorolls del motor de la moto de la policia i del micròfon de la gravadora. A més, revela que els enregistraments es van fer a un quilòmetre i mig de la plaça Dealey.

L'altre gran niu de teories conspiratòries és l'anomenada bala màgica . Alguns creuen inversemblant que una sola bala impactés tant en el president Kennedy com en el governador Connally. La pel·lícula JFK d'Oliver Stone, que molts experts consideren la gran catalitzadora d'aquestes teories, hi fa una important referència. El 2004 el dissenyador gràfic Dale Myers va reconstruir els fets per ordinador per mostrar que la trajectòria d'aquella bala és possible, ja que Connally no estava assegut ben bé al darrere de Kennedy, sinó una mica més cap a la seva esquerra i, a més, el seu seient era més baix. D'altra banda, el periodista Max Holland va estudiar el famós film d'Abraham Zapruder -un videoaficionat que va captar amb la seva càmera súper 8 tota la seqüència de l'assassinat- i desenes d'imatges més per concloure que només hi va haver tres trets i un franctirador. "No es pot descartar una conspiració, però sí que es pot concloure que Oswald va actuar sol aquell dia", explica Holland.

Sabato també creu molt difícil excloure la teoria d'un complot, ja que la investigació de l'assassinat va estar plagada d'errors. L'autòpsia del president no es va fer a Dallas, sinó a Bethesda, Maryland, i no es van seguir els procediments normals d'aquests casos. La família Kennedy va limitar l'autòpsia perquè volia amagar els problemes de salut del president. L'omissió d'exàmens mèdics i l'encobriment de proves per part de l'FBI i la CIA, que volien amagar les seves negligències, dificulten la recerca de la veritat. "Per desgràcia, potser no sabrem mai el que realment va passar aquell 22 de novembre", lamenta Sabato.

stats