I els mèdia també van entonar “A por ellos”

Cap De MèdiaEl relat sobre la realitat catalana fa temps que discorre per vies diferents, i no pas paral·leles. Però l’1-O ha acabat de polaritzar les postures, no en va el debat sobiranista és una trituradora d’ambigüitats i de matisos amb el perill que això comporta. Ara bé, mentre que a Catalunya hi ha una pluralitat de posicionaments evident, en el cas de Madrid s’ha produït una concentració de les línies editorials en una única postura. En el debat sobre la independència, la distància que va d’ El Punt Avui a El Periódico, per exemple, és uns quants ordres de magnitud més gran que la que va des de La Razón fins a El País. En aquest sentit, els mitjans de Madrid s’han arrenglerat inequívocament amb les tesis del govern de Mariano Rajoy i han entonat un “ A por ellos ” col·lectiu en què la informació estricta o la pluralitat ideològica ha passat a un segon pla en favor d’un corró mediàtic que no admetia en cap cas la necessitat d’un referèndum.

I, pel camí, coces al codi deontològic, mentides grolleres o, sobretot, l’intent de dibuixar el Procés com un fenomen violent, amb declaracions estrafolàries com la d’un periodista de Telecinco fa uns dies a El programa de Ana Rosa : “Hem intentat quedar amb amics i està tot absolutament trencat. La gent que no vol la independència guarden silenci i estan pràcticament tots tancats a casa seva, molts amb por pel que pugui passar”. Qualsevol català sap que els no independentistes surten al carrer amb normalitat, així que l’objectiu de relatar un ambient bèl·lic només pot buscar mantenir una sèrie de tòpics fora de Catalunya.

Ha costat trobar, en mitjans estatals, tractaments equilibrats. A Televisió Espanyola, per citar un mitjà públic, a l’hora d’explicar el paper de les escoles entrevistaven l’única directora que es va negar a obrir el seu centre el 9-N. Fins i tot una entrevista, com la practicada a Carles Puigdemont per Jordi Évole, genera molt més debat sobre el paper del periodista -si simple preguntador inquisitiu o actor posicionat- o sobre el significat subliminal d’una il·luminació que deixava el suposat protagonista del programa en la penombra.

En els mitjans catalans hi ha hagut entusiasme més divers. I TV3 ha sigut qui més ha tensat la corda, amb alguns fets que des de Madrid s’han vist com a provocacions, com quan es van cedir anuncis gratuïts a les entitats i els partits polítics, en compliment de la llei del referèndum.

En tot cas, i com que cada bàndol mediàtic acusa l’altre de mentir, l’enfocament més objectiu és mirar les xifres de l’OJD, l’organisme que certifica les vendes de cada diari. Així es pot veure quin és el veredicte del públic i quin dels dos relats sent com a més acurat. En aquesta anàlisi, parlar de vendes equival als exemplars distribuïts al quiosc més les subscripcions individuals.

Si es comparen els vuit diaris presents a tot el territori català, els quatre que presenten més mals resultats són precisament els quatre que estan editats a Madrid: El País (aquest 2017 perd un 20,5% de les seves vendes ordinàries a Catalunya, respecte al global del 2016), El Mundo (-17,1%), La Razón (-18,3%) i l’ Abc (-24,4%). I no es tracta pas de l’efecte de la digitalització, que està minvant el pes de l’edició en paper. Els seus percentatges de caiguda són inequívocament més baixos que els que pateixen en el conjunt de l’Estat.

Les xifres encara són més abismals quan se situa el punt de comparació en l’any 2012, fa un lustre, quan el Procés va començar a accelerar-se. Així, El País ha vist perdre el 60,2% dels compradors que tenia a Catalunya, fos al quiosc o en subscripció individual. La xifra és similar al 58,3% de persones que han deixat d’adquirir o d’estar subscrites a l’edició catalana d’ El Mundo, l’altre gran diari (en difusió) espanyol. L’ Abc baixa un 46,7% i La Razón és el que resisteix millor, ja que va perdre un 19,1% dels seus fidels catalans.

I no deixa de cridar l’atenció que, dels quatre diaris catalans, el que més baixa l’últim any és precisament El Periódico, que ha perdut un 10,3% de les vendes ordinàries en el que portem d’any fins a l’agost inclòs, comparat amb la mitjana de tot el 2016. El rotatiu d’abast català que més s’ha significat contra el Procés és l’únic que supera la barrera psicològica del 10% de caiguda. La Vanguardia perd un 7,3%, El Punt Avui un 5,1% i l’ARA un 0,7%.

Aquestes xifres ajuden a entendre per què els mitjans més contraris al Procés sempre tenen, en els encapçalaments dels seus argumentaris editorials, el clixé de l’adoctrinament: considerar el ciutadà com a ésser lliure davant del quiosc o de la butlleta de subscriptor evidenciaria que el seu relat cada cop és menys compartit a Catalunya. En el cas dels diaris espanyols, aquestes dades suggereixen que els seus posicionaments editorials no busquen pas millorar la quota de mercat a Catalunya, sinó reforçar-se a la resta de l’Estat, on la lluita per ser el mitjà més articulador d’aquesta Espanya post-Transició és cruenta i aferrissada.