Aquells meravellosos estius

“Tenim por d’avorrir-nos i ens costa molt el ritme calmat”, assegura Enric Canet, director del Casal dels Infants del Raval. Hi coincideix Albert Om, que confessa que li encantaria poder passar-se tot un mes a Sant Antoni de Calonge, com feia quan era petit amb la seva colla d'amics. Tots els entrevistats diuen que les vacances d’ara no tenen res a veure amb les d’abans.

Carme Ruscalleda

Carme Ruscalleda ha treballat a l’estiu tota la vida, ja des de ben petita. “Tota la meva vida, l’estiu ha estat relacionat amb molta feina per a la família”, diu la cuinera, que afegeix: “De petita, els pares només ens enviaven una setmana a Arbúcies a casa d’uns cosins. Jo no he anant mai de campaments, les nenes de la meva edat no hi anaven; sí que hi anava el meu germà, perquè hi havia casal d’estiu per als nois”.

Durant l’any, amb la família feien sortides, juntament amb altres famílies pageses i comerciants del poble: “Ens embarcàvem tots a la caixa de les camionetes, hi posàvem butaquetes i fèiem excursions per Catalunya. Viatjàvem amb la carmanyola, però no a l’estiu, que era quan es girava més feina. Sortíem a la primavera i a la tardor”.

Els estius, per a Ruscalleda, segueixen sent sinònim de feina, però assegura que té la sort “de viure i treballar a Sant Pol, una vila de vacances”.

El Raül i la Mercè, els fills de la Carme, també han seguit el camí de la mare i han ajudat en el negoci familiar durant l’estiu, “però ells sí que han anat de colònies i de casal”, diu la xef. Per a la propietària del restaurant Sant Pau, “per sort, el concepte estiuejar s’ha socialitzat, com tants altres plaers de la vida”.

Bonaventura Clotet

Bonaventura Clotet és una eminència en la lluita contra la sida i el pare de dos destacats actors de l’escena catalana: Aina i Marc Clotet. Com la Carme Ruscalleda, també passava part dels estius amb els cosins, però a Vallvidrera. “Provinc d’una família humil, així que quan era petit no estiuejàvem tal com s’entén avui dia la paraula. El que fèiem era anar a Vallvidrera, on vivien els meus cosins, i passava l’estiu jugant amb ells a la muntanya”, explica. I afegeix: “El primer cop que vaig anar fora a passar l’estiu va ser als 14 anys i vaig passar una setmana a Sant Hilari Sacalm”.

Els estius de Clotet han canviat força i ara els passa a Cadaqués amb la família. “Quan tenia 16 anys, un amic em va convidar a passar-hi una setmana amb la seva família. Recordo que em va fer una il·lusió especial anar-hi perquè a principis del segle XX el meu avi feia la ruta Figueres-Cadaqués en carro de cavalls. Em vaig enamorar d’aquell indret, i l’amor encara perdura”.

Amb els seus fills ha recorregut els càmpings de mig Europa, juntament amb amics. “Anàvem a càmpings d’Itàlia, França… però sempre, cada any, fèiem una parada a la Selva Negra d’Alemanya. Ens encanta aquell lloc. La meva filla, l’Aina, va aprendre a nedar en un bany termal de Friburg”.

Per a l’investigador, els estius ja no són com els d’abans, perquè ara es viatja molt més. “El meu primer viatge el vaig fer amb 23 anys, a París, i el primer cop que vaig viatjar amb ma mare va ser per celebrar els seus 85 anys, quan vam anar a París, també. En canvi, la meva neta, amb només un any i mig, ja ha estat als Estats Units. Ha agafat l’avió gairebé tant com jo!”

Albert Om

El periodista Albert Om és de Taradell, un poble d’estiueig per a moltes famílies de Barcelona que hi tenien la segona residència. “D’adolescent, em fascinava veure Joan Oliver (Pere Quart) a la plaça, assegut a la terrassa de Can Tuneu, amb aquell físic imponent de poeta, barba blanca i ulleres de pasta. Hi va tenir casa deu anys, del 1975 al 1985. També Rafael Ribó, Francesc Martí Jusmet i molts altres”, recorda Om, que també assegura: “Entre els més joves hi havia una espècie de segregació: hi havia els bars que eren per a la gent del poble i els bars per als de Barcelona. De colles mixtes n’hi havia poques -una, la nostra- i diguem que no estava especialment ben vist.”

El periodista passava els seus estius entre Taradell i Sant Antoni de Calonge: “Els meus pares s’hi van comprar un apartament el 1977, fa 40 anys, quan jo en tenia 10. No hi ha hagut cap estiu que no hagi anat a Sant Antoni, però si de jove m’hi podia passar un mes, ara hi vaig una setmana”.

Om reconeix que li agradaria tornar a fer com abans i poder estar-se un mes sencer a Sant Antoni de Calonge, però cada any hi ha plans que ho impedeixen: “El concepte de l’estiueig forma part d’un món que ja no existeix en què tot era per sempre: les parelles, els mobles, les cases i també -per als que podien- la segona residència. Un món en què viatjar era l’excepció i no la norma. Un món en què esperàvem la rutina d’estiu perquè no estàvem sotmesos a tants estímuls constants, diferents i llunyans.”

Enric Canet

Els estius d’Enric Canet, director del Casal dels Infants del Raval, no han canviat gaire. De petit passava quinze dies llargs de colònies a la vall de Pineta, on després va ser monitor i director. “Des de llavors segueixo fent cada any activitats d’estiu. Des dels quinze anys, fins ara als seixanta, no he parat de fer de monitor, de cap o de director d’activitats de lleure”. De petit també passava una setmana a Vilajuïga, a l’Alt Empordà, on la seva padrina tenia una masia. “Allà menjàvem poc, sense nevera ni aigua potable”, recorda.

Canet ara passa una setmana a l’agost a la platja a Llançà i una altra setmana de viatge amb els amics, però la resta de dies és al Casal del Raval, que no tanca per vacances, amb més de 950 infants i joves.

Per a Canet, la diferència més gran entre les vacances d’ara i les de fa anys és la por d’avorrir-se: “Ara no ens volem avorrir, ni els vells ni els joves. La gent ha de fer moltes coses, omplir el temps i no tenir temps mort. Costa molt, el ritme calmat. Jo no tinc temps de tenir temps, a l’estiu!”

Laia Sanz

A Laia Sanz l’afició pel motor li ve de ben petita. Passava els estius en un poble al costat de Balaguer anomenat la Ràpita. “Érem a casa els avis i allà passàvem les vacances conduint el tractor, jugant amb les motos -perquè teníem terreny-, banyant-nos a la bassa i jugant amb els amics dels masovers. Recordo que m’agradaven moltíssim els estius”, rememora la pilot.

Sanz també anava de colònies, però sempre ben a prop de les motos, alternant el motor, la piscina i alguna altra activitat.

“Ara estiuejo quan puc”, reconeix Sanz, que a vegades té curses durant els mesos de juliol i agost. Com que es passa tot l’any viatjant, procura no haver d’agafar avions a l’estiu. “Tenint Menorca a prop, tampoc és necessari anar a Mèxic”, diu, i afegeix que li agrada molt desconnectar a la platja. “Normalment em quedo a prop i procuro quedar-me a casa. No hi estic gaire temps durant l’any i valoro molt poder quedar-m’hi i fer coses que no tinc temps de fer habitualment, com ara veure els amics”, amb els quals a vegades també fa escapades a la Costa Brava.

Sergi Mateu

Els estius de Sergi Mateu són sinònim de natura i tranquil·litat: “Recordo passar-los de petit al Pirineu de Lleida, en un poble anomenat Escaló. També en una casa de pagès a prop de Sant Llorenç Savall, sempre amb un denominador comú: el contacte amb la natura, on tot fluïa sense presses, de manera natural, sense anar a buscar la diversió per la diversió”.

Després de conèixer diferents maneres de fer vacances -càmpings, apartaments a la platja i viatges a diferents llocs del món-, Mateu ha tornat a optar per la tranquil·litat i el contacte amb la natura: “Fa deu anys que faig les mateixes vacances i no les canvio per res: vaig fer-me una caseta a prop del mar al litoral cantàbric i allà hi soc feliç fluint amb la gent del poble, rebent amics, cuinant i, sobretot, parlant de molt i de res. El millor és no dependre del rellotge i deixar-te sorprendre pel que et porti el dia, sense plans establerts”.

Per a Mateu, les vacances d’ara han canviat radicalment per culpa de la massificació. “L’abaratiment del transport aeri fa que la gent busqui llocs arreu del món abans impensables, però també hi ha gent que gaudeix llogant un apartament a la platja a preus exagerats per l’excés de demanda”, diu, i afegeix que l’important és que tothom trobi un espai per desconnectar abans de reprendre la rutina.

Àngels Barceló

Els estius d’Àngels Barceló eren al poble del seu pare, Bellmunt del Priorat, i de càmping a Castelldefels. “Eren dies d’anar tota l’estona en banyador, en bicicleta i jugant de sol a sol a la platja”, recorda.

Ara fa algun viatge o aprofita les vacances per passar uns dies “de no fer res a la platja”.

La periodista reconeix que la seva filla ha tingut estius molt diferents: “Des que va néixer sempre hem viatjat amb ella”, i lamenta que “s’han perdut aquells estius al carrer jugant tot el dia”.

Neus Munté

L’exconsellera Neus Munté sempre ha estiuejat a Malgrat de Mar, amb algunes escapades a Menorca els dies previs a l’inici de l’escola, com a comiat. “Tres mesos en remull, matins a la platja, tardes de passeig i gelat, amb família i amics que encara conservo. Grans records i moments molt feliços”, evoca.

Els estius d’ara no són gaire diferents per a Munté: “Ara tinc poques vacances, massa curtes. Però també les passo a prop del mar. La platja és per a mi desconnexió 100%. Combinem Malgrat amb Sant Pere Pescador. I ja fa anys que hem descobert un concepte de vacances que ens entusiasma a pares i fills: el càmping. Un bungalou i tots els serveis i comoditats. Ho recomano”.

Munté té dues filles bessones i reconeix que els seus estius “són força intensos”, amb casals, colònies: “I tots els dies que podem estar junts, amb pares i avis. La dificultat de conciliar vida laboral i familiar és ara més acusada”. Per a la política, els estius d’ara són diferents dels d’abans per “la diferent durada de les vacances de pares, mare i nens”, i diu que “mentre que abans predominava la segona residència ara l’oferta és més extensa”.

http://participa.ara.cat/preguntes/explicans-la-teva-historia-119I aquestes són les vacances d'abans dels lectors de l'ARA. Hi vols afegir la teva història?