BRUSSEL·LESA Espanya l'alegria per haver aconseguit un rescat de fins a 100.000 milions d'euros per recapitalitzar els bancs li ha durat poc. Per molt que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, expliqués diumenge, abans de marxar a veure un partit de futbol de la roja, que l'ajuda europea és el millor que li podia haver passat a l'Estat, ni les seves paraules ni els 100.000 milions han convençut els mercats, que ahir van continuar castigant Espanya. La prima de risc va tornar a tancar per sobre dels 500 punts i a la borsa les coses no van anar millor.
La Comissió Europea va jugar el seu paper de conciliadora, ignorant la resposta dels mercats, i va subratllar que el rescat d'Espanya destinat a sanejar els bancs "contribuirà a l'estabilitat i a restablir la confiança". Els inversors, però, desconfien del fet que l'Estat sigui el responsable de pagar els crèdits en el cas que els bancs no puguin fer-ho. Encara que els diners vagin a parar a les entitats financeres, el rescat el demana Espanya i és l'Estat el responsable del deute que contrau en acceptar els 100.000 milions d'euros en forma de crèdits.
La CE desmenteix Rajoy
La pujada de la prima de risc no va ser l'únic contratemps per a Mariano Rajoy, cada dia més descol·locat en aquesta crisi. A diferència del que sosté el govern espanyol, hi haurà contraprestacions al préstec. Encara no se saben els detalls del rescat, però el que és evident és que l'ajuda econòmica a l'Estat estarà vinculada al compliment de condicions, especialment en el sector bancari, però no exclusivament. La Comissió Europea va desmentir ahir el que havia expressat reiteradament Rajoy. Segons fonts comunitàries, els rescats gratuïts no existeixen i no hi haurà diners si el govern espanyol no accepta fer reformes bancàries, com ara la reestructuració d'entitats financeres.
Però també es podria exigir que s'impulsin les reformes i retallades que va recomanar Brussel·les a Espanya el mes passat, entre les quals destaca la pujada de l'IVA i l'avançament de la implantació de l'edat de jubilació als 67 anys. Les mateixes fonts apuntaven que l'Eurogrup podria decidir suspendre les ajudes a Espanya si no fa els deures i incompleix els objectius de reducció del dèficit públic. En el contracte que signarà Espanya a canvi de rebre el rescat es detallaran les contraprestacions, que encara han de discutir els socis de l'euro. En principi, Brussel·les proposarà que per escrit només es recullin les condicions del sector bancari, però no es pot descartar que alguns estats membres pressionin perquè s'hi incloguin també condicions vinculades al dèficit. De fet, segons la normativa del fons de rescat europeu, els estats membres només podran rebre assistència financera "si apliquen plenament les decisions i recomanacions del Consell de la UE per corregir el dèficit excessiu".
Tot i que el rescat d'Espanya, segons els plans de la Comissió Europea, no anirà acompanyat d'un pla d'ajust com el de Grècia o el de Portugal, el govern de Rajoy haurà d'acceptar també que Brussel·les, el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Central Europeu (BCE), és a dir, la troica , vigili de prop la seva actuació per garantir que compleix les condicions. És a dir, sí que hi haurà "homes de negre", l'expressió que va utilitzar el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, per referir-se als inspectors que hi ha a Atenes per vigilar que es facin les retallades exigides en el pla de rescat. Tot i això, formalment la supervisió la pilotarà únicament Brussel·les, ja que l'FMI no hi aportarà diners.
El rescat d'Espanya, de fet, tindrà condicions i una supervisió més suau que en els casos de Grècia, Irlanda i Portugal, una realitat que ja ha aixecat els recels de la resta de països rescatats. Atenes, Dublín i Lisboa veuen com s'està tractant Espanya d'una manera molt menys contundent i aspiren a una flexibilització de les seves condicions. El cas és que per donar el vistiplau a l'ajuda a Espanya cal unanimitat entre tots els socis de l'euro. Encara que la Comissió Europea proposi imposar formalment a Espanya només condicions en el sector bancari, hi ha socis que podrien reclamar més mà dura amb l'Estat.
En qualsevol cas, les negociacions no començaran fins al dia 21, quan està previst que es reuneixin els ministres d'Economia de la zona euro per analitzar el cas d'Espanya i el de Grècia. Tot i que l'anunci dels 100.000 milions d'euros per a Espanya no ha servit, almenys de moment, per rebaixar la prima de risc, el principal problema a la zona euro continua sent Grècia. Diumenge hi ha eleccions i Brussel·les tem que si guanya Syriza, la formació que lidera les enquestes, Grècia acabi abandonant la moneda única, cosa que agreujaria la crisi de la zona euro. La UE va posar en dubte ahir l'afirmació taxativa de Rajoy que el rescat no afectarà el dèficit. Per Brussel·les és encara massa aviat per saber-ho, però és una opció que no es pot descartar. El risc és que alguns bancs que rebin diners no puguin retornar els crèdits i que l'Estat s'hagi de fer càrrec també dels interessos, que podrien ser del 3% o el 4%.
