Un model d’inclusió referent a Espanya

BarcelonaQue a l’escola catalana s’adoctrina, que no s’hi ensenya el castellà i que s’hi aprèn a odiar Espanya són algunes de les acusacions que dirigents de diferents partits han llançat reiteradament sobre Catalunya les últimes setmanes. Tot i que són les veus que més se senten, experts en educació i destacats membres de la comunitat educativa de diferents parts d’Espanya observen amb sorpresa les declaracions contra el sistema català, que consideren “un referent” a nivell pedagògic.

“Estic estupefacta per les acusacions d’adoctrinament a l’escola catalana”, apunta Guadalupe Jover, professora de llengua castellana i literatura de l’IES María Guerrero de Collado Villalba, a Madrid. Afegeix que molts companys seus també ho estan vivint com “un dol en carn pròpia”.

Segons Jover, docents de tot l’Estat se senten “solidaris” contra els atacs que està vivint la comunitat educativa de Catalunya. “Si hi ha una escola plural arreu és la pública”, reivindica Jover, que se’n fa creus que “es digui que hi ha adoctrinament en uns centres on conviuen pluralitat de persones amb infinitats d’orígens”.

Sistema sòlid

Lluny de criticar-lo, Jover creu que el sistema educatiu català és “dels més sòlids” de l’Estat des del punt de vista didàctic. “Hi ha més connexió entre etapes educatives i hi ha ponts visibles entre la investigació acadèmica i el dia a dia a l’aula”, apunta la professora.

Per al coordinador de Diario de la Educación, Pablo Gutiérrez, sovint “hi ha confusió quan es parla d’adoctrinament, perquè ningú ha definit què vol dir exactament”. “Els mestres no són tècnics de fàbrica, sinó que treballen amb un àmbit social i no només han d’instruir, sinó que també han d’educar”, apunta Gutiérrez. En aquest sentit, considera que els docents de Catalunya han de lidiar amb “situacions que no es viuen en altres llocs de l’Estat”.

“Els docents -no només de Catalunya- es troben amb situacions en què s’han de mullar en defensa dels drets humans”, apunta el periodista expert en educació, que considera que això sovint es confon amb “fer política”. Lluny de ser adoctrinador, per a Gutiérrez el sistema català és “l’avantguarda” en molts sentits. “Clarament és un referent en la innovació, però també en temes d’atenció a la immigració i d’investigació”, expressa.

Per a l’antropòloga i membre de l’entitat educativa Fuhem, Yayo Herrero, els moviments de renovació pedagògica catalans “són referents” per als educadors de la resta de l’Estat. “Des de fa molts anys, les associacions de mestres de Catalunya són una referència quan es tracta de posar la inclusió i el respecte a l’alumnat al centre”, sosté Herrero, que creu que els problemes que té el sistema català són “la falta de recursos”.

Immersió lingüística

Una de les joies de la corona -però també l’ase de tots els cops- del sistema català és la immersió lingüística. “La reconeguda pedagoga i política socialista Marta Mata va treballar i impulsar el model perquè no se separessin els nens per raons lingüístiques”, apunta la presidenta de l’associació de mestres Rosa Sensat, Francina Martí, que considera que els resultats han sigut “bons”.

I per al pedagog i màster en formació del professorat de Madrid Asier Delgado, en lloc de criticar el model d’immersió lingüística el que caldria és que les escoles de tot l’Estat ensenyessin les llengües cooficials. “La llengua hauria de ser un vehicle”, reivindica.