Dossier 01/10/2017

El món, amb els ulls posats a Catalunya

Corresponsals de mitjans internacionals asseguren que ha augmentat l'interès pel Procés després de les detencions d'alts càrrecs del 20 de setembre

Núria Martínez / Albert Solé / Laia Forés
3 min
Desenes de periodistes, divendres, seguint, al centre de premsa habilitat per al referèndum, la roda de premsa de Jordi Turull, Oriol Junqueras i Raül Romeva.

Barcelona / Brussel·lesUna de les frases clàssiques de l’imaginari independentista és “El món ens mira”, una afirmació que avui és més certa que mai. Quin paper té la premsa internacional en el Procés? Corresponsals de diferents mitjans internacionals de reconegut prestigi expliquen quin interès genera el Procés i amb quins ulls ho veuen.

Sandrine Morel

“Sembla que els mitjans internacionals hàgim de ser els àrbitres”

Tot i que viu a Madrid, des de la Diada la corresponsal de Le Monde a Espanya, Sandrine Morel, ha passat pràcticament tots els dies a Barcelona. Segons Morel, la situació que es viu a Catalunya “es veu amb preocupació des de fa força temps”. “Estem seguint el tema pensant que pot entrar en un territori desconegut i que podria arribar a tenir unes conseqüències dramàtiques”, apunta Morel, que creu que “l’esquema d’acció-reacció dels dos bàndols és l’abandonament total de la política”. Especialment, però, un dels temes que molesten a la corresponsal és que “sembla que els mitjans internacionals hagin de ser els àrbitres”. “Cap dels dos bàndols ha guanyat la batalla dels mitjans internacionals: nosaltres només informem, han de ser els polítics qui solucionin el conflicte”, conclou.

Raphael Minder

“No he rebut pressions de cap govern: només d’usuaris de Twitter”

“El Procés genera interès fins a un cert punt. Interessa, però no és la notícia del moment quan hi ha terratrèmols en altres part del món”, apunta el corresponsal del New York Times a Espanya i Portugal, Raphael Minder. Per a ell -que fa set anys que treballa a Madrid i que ha publicat el llibre The struggle for Catalonia -, actualment es viu un moment d’“incertesa total” i considera que “això ho fa molt interessant”. Aquest fet, però, també genera preocupació. “Ara per ara no es pot descartar cap escenari”, creu Minder. Preguntat sobre si ha rebut pressions de la Generalitat i del govern espanyol, el corresponsal del New York Times assegura que no n’ha patit cap. “Només n’he tingut dels usuaris de Twitter, però res fora del normal d’aquest món”, afirma.

Aiman Zoubir

“No s’entén que no s’hagi resolt abans”

El corresponsal a Espanya d’Al-Jazeera, Aiman Zoubir, explica que Catalunya interessa perquè hi ha “una gran comunitat àrab d’origen immigrant”. A més, també creu que interessa pel futbol. “Tot i que fa anys que se’n parla, el Procés s’observa amb estranyesa”, assegura Zoubir, que afegeix que el que “sorprèn és que s’hagi arribat a aquests límits”. En aquest sentit, el corresponsal explica que de referents complexos sempre n’hi ha hagut al món àrab -el referèndum del Kurdistan, entre d’altres-, però afegeix que no s’entén “que actualment passi el que està passant a Espanya”. “No es comprèn que no s’hagi resolt abans i que hi hagi una absència de respostes sobre què passarà”, apunta Zoubir, que afegeix que ell no ha observat “violència a Catalunya, però sí preocupació”.

Elise Gazengel

“A França pensaven que seria un altre 9-N”

“Abans del 20-S es parlava dels arguments del sí i del no: després de les detencions s’han adonat de fins a quin punt hi ha una confrontació Catalunya-Espanya”, apunta la col·laboradora de France 2 i de Radio Canada, Elise Gazengel, que afegeix que, fins ara, a “França pensaven que seria un altre 9-N”. Segons apunta, a France 2 es van sorprendre molt que el 20-S el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, no comparegués fins al vespre. “Jo he d’equilibrar el meu reportatge i em falta Rajoy”, li deien des de France 2 a Gazengel. Pel que fa a Radio Canada, assegura que les preguntes són “molt més concretes”. “Per motius obvis en saben més i li donen més importància”, assegura.

Lorenzo Consoli

“El govern italià té la mateixa línia que la Comissió Europea”

“Si no hi ha voluntat de diàleg i de trobar una solució, quina és l’alternativa per a Catalunya? En situacions d’aquest tipus, neixen les alternatives violentes”, considera el corresponsal d’Aska News, Lorenzo Consoli, que afegeix: “Si hi ha una opinió pública majoritària (o no, perquè no ho sabem) a favor de la independència, cal escoltar-la”. Per a Consoli, tots els governs europeus, també l’italià, tenen la mateixa línia que la Comissió Europea: hi ha una Constitució, a Espanya, i s’ha de respectar”.

Marco Appoel

“Mai he vist res semblant a Europa com el que va passar el 20-S”

Segons explica el corresponsal a Brussel·les de la revista mexicana Proceso, Marco Appoel, ells no tenen “una posició”, sinó que miren d’explicar “què està passant sense prendre partit editorialment”. No obstant això, assegura que porta 17 anys a Brussel·les i que “mai havia vist res semblant en cap país europeu com el que va passar a Catalunya el 20 de setembre”. “Per la meva experiència, la UE i la Comissió Europea deixaran que Espanya solucioni el problema amb Catalunya ella sola, tret que passi alguna cosa molt grossa”, conclou.

stats