La moneda única encara convenç

BARCELONAQui vol tornar a la pesseta, el marc o la dracma? Aparentment, no tants europeus com podria semblar. El suport a la moneda única es manté en gran part de l'eurozona, però la confiança en les institucions baixa en picat. La crisi ha fet molt mal i les culpes es reparteixen a un ampli ventall d'actors. No obstant això, potser per por del que podria passar si Grècia -o altres països- sortissin de l'euro, l'euroescepticisme no ha tacat la convicció que la moneda comuna és, com a mínim, la menys dolenta de les solucions.

Quants ciutadans creuen encara en l'euro?

Més de la meitat de la població dels països de la Unió Europea encara donen suport a l'euro, segons l'última enquesta de l'Eurobaròmetre, que data del novembre del 2011. La xifra -un 53%-, però, és nou punts més baixa que tres anys enrere, quan acabava d'esclatar la crisi. Entre els membres de l'eurozona, dos terços de la població es declaren "a favor" de la unió monetària.

"La cosa canvia quan se'ls pregunta si creuen que l'euro ha sigut positiu per al seu país", aclareix José Fernández-Albertos, investigador de l'Institut de Polítiques i Béns Públics del CSIC i autor d'un estudi sobre la crisi i l'opinió pública. Als països més afectats per la crisi, la resposta s'ha decantat clarament cap al no, diu, però "no creuen que el seu país n'hagi de sortir. Potser perquè s'associa a un agreujament de la crisi o per por de la incertesa".

Alemanya menja a part. Si bé el 66% dels alemanys donen suport a la moneda única avui -proporció que el 2002 era només del 48%-, segons l'Eurobaròmetre, més de la meitat, el 54%, preferirien tornar al marc, segons una enquesta de l'octubre de l'empresa Forsa que recollia el setmanari Der Spiegel . El missatge polític que l'euro ha beneficiat les exportacions germàniques no ha calat entre la població. De fet, el poble alemany de Gaiberg recupera cada any, al maig, la possibilitat de pagar amb marcs per als nostàlgics que ho vulguin.

A qui es dóna la culpa de la crisi econòmica?

L'egoisme d'Alemanya, l'avarícia del sud, el Banc Central Europeu... Hi ha repartiment de culpes per a tots els gustos i tothom se les treu de sobre. Entre la ciutadania, "la percepció general al nord d'Europa -explica Fernández-Albertos- és que la culpa de la crisi del deute és el malbaratament econòmic dels països mediterranis, que se sol vendre que haurien viscut per sobre de les seves possibilitats".

En aquests últims, en canvi, s'acostuma a atribuir la situació actual a la globalització i la falta de control de les finances internacionals, segons Fernádez Albertos, així com a unes institucions europees que obliguen a adoptar polítiques impopulars.

¿Europa es veu com el problema o la solució?

Els ciutadans dels països europeus que han viscut amb l'euro són els que han perdut més confiança en les institucions arran de la crisi: en el cas de la Unió Europea, ha caigut del 48% el 2009 al 34% a finals del 2011, segons l'Eurobaròmetre. A Grècia, el 60% dels ciutadans afirmaven confiar en la UE el 2009, mentre que el 2011 registra el nivell més baix de l'eurozona: un 29%.

Malgrat això, un 23% dels europeus consideren que la millor institució per emprendre accions contra la crisi del deute és la UE, per un 20% que creuen que ho és el seu govern estatal, un 16% el G-20 i un remarcable 13% que es mostren indecisos. Sembla que, a falta d'alternatives, la UE encara és part de la solució.