Els monestirs grecs, exempts de l'austeritat

BARCELONA.Els plans d'austeritat imposats per Brussel·les i el Fons Monetari Internacional han passat de llarg de l'Església ortodoxa grega. Amb una forta influència política i electoral, els popes grecs han aconseguit burlar les reformes i mantenir els privilegis fiscals acumulats durant segles. Però aquesta tendència podria canviar si la coalició d'esquerres Syriza guanya les eleccions legislatives que se celebraran a mitjans de juny i que també seran un test per al futur de Grècia a l'eurozona. En el pla d'aquest partit proeuropeu que s'oposa al rescat hi té importància la necessitat de socialitzar la fortuna eclesiàstica per fer front a les necessitats de l'economia.

De moment, però, la vinculació entre religió i estat és una constant a Grècia. De la mateixa manera que els popes beneeixen l'inici del curs escolar i s'ensenya el cristianisme a les aules, tots els membres d'un nou govern juren el seu càrrec davant de l'arquebisbe d'Atenes.

En un gest inèdit el setembre del 2011, un portaveu del ministeri de Finances va assegurar que "l'Església pagaria impostos per qualsevol activitat comercial". Era la moneda de canvi per defensar que l'increment de l'impost sobre la renda que exigia Brussel·les no afectaria els béns eclesiàstics d'ús religiós, per a activitats de la comunitat o bé amb finalitats educatives.

Però la realitat és que destriar els negocis de la jerarquia eclesiàstica de la seva activitat caritativa és un exercici complicat, davant d'uns números molt opacs. Segons el sínode de bisbes, l'Església grega va pagar 12,6 milions d'euros en impostos el 2011.

Influència política i electoral

Davant les crítiques socials, el cap de l'Església grega, l'arquebisbe Gerònim II, va carregar al febrer contra l'austeritat, comparant-la amb una "medicina mortal". El líder religiós va enviar una carta al primer ministre tecnòcrata, Lukàs Papadimos, en una gest sense precedents. Una manera més de demostrar la seva influència a Grècia.