Publicitat
Publicitat

SOBIRANISME, LES INSTITUCIONS

Arenys va donar lloc a implicar els ajuntaments per l'estat propi

Els municipis catalitzen el moviment independentista

De la consulta d'Arenys de Munt el 2009 a l'Associació de Municipis per la Independència, que avui es reuneix en assemblea, el món local ha estat clau per institucionalitzar el sobiranisme a Catalunya.

"¿Està d'acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?" Aquesta és la pregunta que es va fer el 13 de setembre del 2009 als ciutadans d'Arenys de Munt en la primera (i sonada) consulta independentista organitzada en l'àmbit municipal. El que va venir després va ser una taca d'oli que es va estendre per tot el territori i que va donar el tret de sortida al procés catalitzador del sobiranisme que han protagonitzat els municipis catalans els últims anys.

Mentre els partidaris de l'autodeterminació creixien en les enquestes -l'ultim baròmetre del CEO assegura que el 51,1% dels catalans ja votaria en un referèndum d'independència-, el municipalisme s'ha erigit com a pioner de la causa nacional en un moment de crisi econòmica profunda que té el Govern sumit en la lluita contra el dèficit. La creació de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), presidida per l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, de CiU, va néixer amb la intenció d'institucionalitzar el moviment local independentista i, de passada, contrapesar un Parlament que, per ara, té a l'agenda de la legislatura un reguitzell d'ajustos pressupostaris i poc més. L'AMI es reuneix avui a Girona per reclamar a Artur Mas que no rebaixi el pacte fiscal i es mantingui en el concert.

Mocions a favor de la insubmissió fiscal, moviments com Decidim.cat -que agrupa electes independentistes- i la negativa d'alguns pobles a penjar la bandera espanyola completen un escenari que converteix el municipalisme en peça clau per entendre com la centralitat política del país s'ha desplaçat a posicions sobiranistes.

Consultes sobiranistes

885.000 vots en 554 localitats catalanes durant dos anys

La guspira la va encendre Arenys de Munt el 13 de setembre del 2009 i el procés es va allargar fins al 10 d'abril del 2011 amb la consulta independentista de Barcelona. En total, 885.000 catalans van participar en aquests referèndums no oficials. Una xifra que, si es compara amb els votants de cada partit en les últimes eleccions al Parlament, només superaria CiU. La majoria de comarques van estar per damunt del 20% de participació. Els territoris amb més suport van ser Osona i el Priorat. Al Tarragonès, el Baix Llobregat i el Segrià hi va haver menys participació i no es va superar l'11%.

Els partits van prendre nota del corrent de fons que indicaven les consultes. ERC en va promoure, mentre que CiU, sense implicar-s'hi de manera directa, va observar com funcionava el procés. Representants de les consultes han acabat ocupant escons, com és el cas d'Alfons López Tena -promotor de la consulta de Vic, una de les més exitoses, i ara diputat de Solidaritat- i d'Alfred Bosch, portaveu de Barcelona Decideix i ara cap de files d'ERC-R.Cat al Congrés.

Exclosos de la Constitució
Un centenar de municipis es van revoltar contra la sentència del TC

El 5 de juliol del 2010, el Port de la Selva va ser el primer poble que va aprovar una moció per declarar-se moralment exclòs de la Constitució. Va ser la resposta a la sentència del TC contra l'Estatut, que va patir una retallada substancial. L'aprovació d'aquesta moció es va produir cinc dies abans que un milió de persones es reunissin al passeig de Gràcia de Barcelona per protestar contra la decisió de l'alt tribunal. Un centenar de municipis van seguir el camí del Port de la Selva i, en un document conjunt signat al monestir de Sant Pere de Rodes el setembre del 2010, van assegurar que recollien el "clam del 10-J" i que es comprometien a fer del municipalisme una branca activa a l'hora de convocar un referèndum d'autodeterminació.

La creació de l'AMI
La institucionalització del municipalisme independentista

Després de mesos de contactes entre ajuntaments, el 14 de desembre de l'any passat es va constituir l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), que presideix l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal. "El nostre objectiu és que sigui un moviment institucional, que aplegui ajuntaments i no regidors", assegura Vila d'Abadal. Suma 485 membres per acord de ple -ahir s'hi va afegir Figueres- i pretén que Barcelona també l'acabi integrant. L'AMI també suma 24 consells comarcals i la Diputació de Lleida. Representen 2,5 milions de catalans.

La institució té una relació excel·lent amb Decidim.cat, una plataforma de regidors independentistes (estiguin o no als equips de govern) que fa més temps que treballa i compta amb més d'un miler d'afiliats. Una representant d'aquest col·lectiu, Laura Vilagrà -alcaldessa de Santpedor per ERC- és també dirigent de l'AMI, que ha bastit vincles amb l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). L'objectiu compartit: un referèndum d'independència l'any 2014.

Només una bandera
Del Pla de Santa Maria a la delegada Llanos de Luna

El Pla de Santa Maria (Alt Camp) va ser l'impulsor, ja als 90, del moviment Un país, una bandera , que defensava que els ajuntaments només hissessin la senyera. La delegada del govern espanyol, María de los Llanos de Luna, és taxativa d'ençà que ocupa el càrrec: "Cal complir la llei de banderes del 1981 i, per tant, que hi hagi la catalana i l'espanyola". A Sant Pol de Mar hi ha hagut polèmica per quina es penjava.

Insubmissió fiscal
Mocions perquè els impostos catalans es quedin a Catalunya

Desenes de municipis han aprovat mocions a favor de la insubmissió fiscal, és a dir, que els impostos que es recapten a Catalunya es quedin aquí. Vic, Girona i Sant Cugat s'han sumat a la iniciativa.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT