ETA 25 ANYS DEL PITJOR ATEMPTAT
Dossier 16/06/2012

"Per a alguns no ha passat el temps, reexperimenten"

2 min
"Per a alguns no ha passat el temps, reexperimenten"

SARA BOSCH

PSICÒLOGA DE VÍCTIMES DE L'ATEMPTAT

Moltes de les víctimes de l'atemptat d'Hipercor no només no han pogut tornar a aquest establiment, sinó que ni tan sols suporten estar en llocs on es produeixen aglomeracions ni poden mirar pel·lícules bèl·liques ni notícies d'impacte. De fet, fins a l'any 1993, sis anys després de la terrible explosió, molts no van rebre suport psicològic. "Una de les característiques de la gent que viu un trauma és no parlar-ne, perquè creu que així podrà oblidar", explica Sara Bosch, psicòloga que ha fet el seguiment de víctimes des que es va crear l'associació de víctimes.

Però per molt que no en vulguin parlar a casa, el que van viure és com una "gota malaia" i és quan afecta la seva rutina que s'adonen que necessiten ajut. "Per a algunes de les víctimes no ha passat el temps, viuen amb la por sota la pell. No recorden, sinó que reexperimenten, sobretot quan es produeixen altres atemptats o aniversaris. El temps mental no té res a veure amb el cronològic, han quedat atrapades", afirma la psicòloga, que afegeix que la seva tasca és reduir la por i recuperar un mínim de normalitat.

Segons Bosch, prop d'un 30% de les víctimes pateixen un trastorn per estrès posttraumàtic. Algunes s'han de medicar i, en alguns casos, malgrat no parlar-ne, es desperten moltes nits creient que estan dins del supermercat. "N'hi ha que se senten culpables pensant per què ells han sobreviscut i d'altres no", explica.

Hi ha altres víctimes que no van patir danys físics, però que pateixen traumes perquè se'ls va quedar "gravat tot el que van sentir", i fins i tot arriben a no poder treballar. Això els porta a recórrer a pèrits i metges forenses per poder acreditar la seva incapacitat laboral. "S'han sentit desprotegits en l'àmbit polític, administratiu i jurídic", assegura Bosch, que afegeix que molts tenen la sensació que "l'Estat hauria d'haver ajudat i no haver-se enfrontat a ells en un tribunal". La incredulitat va ser la sensació generalitzada quan ETA va anunciar que deixava definitivament les armes, explica.

stats