Mèdia 27/05/2017

Les notícies falses es disparen, però encara no fan guanyar eleccions

Un estudi afirma que les ‘fake news’ van tenir un efecte petit als comicis dels EUA

à.g.
2 min
Les notícies falses són més susceptibles de circular entre els que ja estan convençuts.

BarcelonaL’esclat de notícies falses difoses a propulsió gràcies a l’efecte viralitzador de les xarxes espanta, però el seu efecte real està envoltat encara de molts interrogants. Un dels estudis més exhaustius ha aparegut aquest mes al Journal of Economic Perspectives firmat per Hunt Allcott, de la Universitat de Nova York, i Matthew Gentzkow, de la Universitat de Stanford. Aquests dos professors d’economia asseguren que, de mitjana, cada americà només va ser exposat, durant la campanya, a 1,14 notícies falses que després recordés. I que, perquè això fos suficient per modificar el resultat de manera apreciable, una notícia falsa hauria de ser 36 vegades més persuasiva que un anunci televisiu electoral. Tot i que els autors eviten assegurar explícitament que les fake news no van ser determinants en l’elecció de Trump, el seu estudi tendeix a relativitzar, a la baixa, l’efectivitat que aquestes històries inventades van tenir.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

On sí que són taxatius és en el biaix pro-Trump de la majoria d’històries falses que es van fer circular. De les 156 notícies intoxicadores que van detectar, només 41 beneficiaven Hillary Clinton (i van ser compartides 7,6 milions de vegades). En canvi, les notícies que afavorien l’actual president americà van ser 115 i van aconseguir més de 30 milions de comparticions.

Un dels motius que s’apunten a l’hora de minimitzar l’impacte real de les notícies falses és l’anomenat efecte bombolla. Entre els republicans, només un 18% dels amics en una xarxa social són demòcrates. En el cas contrari, el percentatge és similar: un 20%. Això fa que les notícies circulin fonamentalment en el mateix bàndol.

A més, la mostra de voluntaris amb la qual van treballar els autors de l’estudi els va permetre determinar també quina és la influència de la ideologia pròpia a l’hora de creure o rebutjar una notícia sospitosa. Els dos investigadors expliquen que tant demòcrates com republicans són un 15% més proclius a empassar-se una notícia falsa que respon a la seva ideologia. Per tant, es comparteixen notícies entre els partidaris d’una mateixa opció i es fa, sobretot, si reconfirmen la posició. Aconseguir un vot contrari, per tant, és una tasca àrdua.

On sí que hi ha una asimetria és en la confiança dels americans en els seus mitjans. Mentre que en el cas dels demòcrates baixa suaument i es manté a l’entorn del 50%, entre els republicans aquesta confiança s’ha desplomat en l’últim any i està poc per sobre del 10%. “Aquest declivi de la confiança en els mitjans tradicionals podria ser al mateix temps causa i conseqüència de la proliferació de les falses notícies”, alerten els dos economistes.

stats