Publicitat
Publicitat

GRÈCIA EL FUTUR D'EUROPA EN JOC

Grècia ha d'afrontar la devastadora situació de les finances públiques

Un nou govern per administrar la caixa buida

La urgència pesa sobre el futur govern grec, que haurà de gestionar un país amb les finances devastades i amb una perspectiva econòmica desastrosa a curt termini, després de cinc anys de recessió. El missatge oficial és que d'aquí poques setmanes l'estat no podrà pagar les pensions ni les nòmines dels funcionaris. Els experts més optimistes diuen que, com a molt, hi ha dos mesos de coll.

Ara mateix hi ha quatre fronts oberts, que reclamen solucions urgents: el finançament dels hospitals, una caixa de la seguretat social que està buida, la fuga de capitals que amenaça un sistema financer ja molt precari i un atur a nivell rècord. Les males perspectives del turisme (divendres l'agència estadística estatal ELSTAT certificava una caiguda en els ingressos del sector) fan témer que aquest estiu pot ser catastròfic per al puntal de l'economia grega.

Als hospitals hi falten equipaments i medecines, perquè la indústria farmacèutica s'ha negat a seguir proveint-los si l'estat no paga les factures pendents. "Des de fa dos anys es noten molt les retallades a la sanitat, es compren materials més dolents i es retalla el material d'un sol ús als quiròfans. Ens porten uns guants que es trenquen i no ens protegeixen de les infeccions", explica Olatz Ugarte, una anestesista basca que treballa a l'hospital oncològic Agios Sabas d'Atenes.

Sense diners per a les pensions

Després que l'estat invertís a la borsa els diners de la Seguretat Social, la bossa de les cotitzacions dels treballadors té un dèficit de 1.400 milions d'euros. Iorgos Zanias, ministre d'Economia del govern provisional, va anunciar aquesta setmana que les reserves de l'estat s'esgoten. "El 15 de juliol no tindrem diners per pagar salaris ni pensions", assegurava.

Davant la perspectiva de la sortida de l'euro, molts han deixat de pagar alguns impostos, inclòs l'extraordinari que es cobra amb el rebut de la llum. L'estratègia d'apujar l'IVA sobre els productes bàsics, com la gasolina, també ha estat un fracàs per la precarietat de moltes economies domèstiques.

La majoria desconfien a hores d'ara de les dades oficials. "Fa mesos que ens diuen que l'estat es quedarà sense diners en qüestió de setmanes, i després no és així: és una manera d'alimentar la por", considera Andreas Kalyvas, analista de la Newschool. És cert que els crèdits exteriors del pla de rescat estan en un compte bloquejat des de fa setmanes, un 75% del qual és per pagar el deute. Però l'altre 25% serveix per finançar nòmines i pensions.

Amb aquest panorama molts grecs tenen por que hi hagi més retallades a les escoles. "Aquest any els nanos han treballat amb fotocòpies perquè el govern va dir que no hi havia diners per als llibres de text", explica Sara, recepcionista i mare de dos nens. Complint les condicions del pla de rescat, el govern ha posat el marxa el pla per tancar set mil escoles, augmentant les ràtios de 22 a 30 alumnes per aula.

Amb un de cada quatre grecs a l'atur, el govern estima que l'any es tancarà amb una caiguda del PIB del 27%, una davallada que no té precedents en economies desenvolupades. El pla de rescat preveu una retallada extra del 22% del salari mínim, que ja s'ha rebaixat fins als 510 euros. El resultat de tot plegat és una brutal contracció del consum.

'Corralito' i fuga de capitals

El pànic entre els grecs a un corralito o la devaluació que suposaria un retorn a la dracma, s'ha traduït amb una retirada massiva dels estalvis dels bancs. "La setmana passada va ser horrorosa: la gent venia a l'oficina i buidava els comptes", confessava divendres una treballadora del Banc de Grècia sota condició d'anonimat. Tothom va ple d'històries de gent sortint del país amb maletes carregades de bitllets. El diari Ethnos , pròxim al Pasok, explicava dissabte que representants de bancs nord-americans i europeus estan recorrent els barris rics d'Atenes per captar nous clients. Segons els mitjans locals, els grecs han retirat 5.000 milions d'euros només en les últimes dues setmanes. Abans de la crisi, els dipòsits del país arribaven als 238.000 milions d'euros: a l'abril no superaven els 166.000 milions.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT