La nova política d’anar per lliure
La globalització progressista perd la batalla davant de líders liberals, nacionalistes i populistes que tenen aversió al multilateralisme
VLADÍMIR PUTIN
El tsar solitari que redimeix la derrota soviètica
Putin el manipulador. El tsar. L’antítesi d’un Barack Obama que, amb tots els defectes i malgrat els errors, va fer durant els seus vuit anys de mandat una política de mà estesa en l’escena internacional. Però en el seu currículum, al costat del controvertit Nobel de la pau, s’hi troba a faltar una aproximació real i efectiva al president rus, poc amic de la política d’aliances. A Vladímir Putin li agrada més jugar en solitari. Ho ha demostrat a Síria, on malgrat tenir d’aliades les potències occidentals en la lluita contra el jihadisme, s’hi enfronta per la defensa i blindatge del règim dictatorial de Baixar al-Assad. També a Ucraïna va per lliure, indiferent a les represàlies i les crítiques per la seva annexió unilateral de la península de Crimea.
La força de Putin a casa, que el fa gairebé un polític imbatible, prové d’haver salvat la grandesa russa i haver recuperat l’honor després de la humiliant desintegració de l’URSS. Malgrat el fracàs de la política econòmica del Kremlin, i la persecució dels crítics o la corrupció, el president és hàbil en la gestió d’un discurs a fora i un altre a dins. El populisme fa que mantingui altes quotes de popularitat en l’escena domèstica, però també hi contribueix no haver parat de ser l’assot de la dissidència i la llibertat d’expressió, i haver fet dels mitjans públics màquines de propaganda. A fora, nous líders com Donald Trump o moviments a l’alça, com els de l’extrema dreta europea, li acaben de donar la raó en la seva aposta en solitari. Una cosa és tenir amics ocasionals i una altra establir-hi relacions formals.
DONALD TRUMP
Un president antiglobalitzador al feu capitalista
El proteccionisme, en lletres majúscules, ha entrat a la Casa Blanca. “Primer Amèrica, segon Amèrica i sempre Amèrica”, va prometre Donald Trump en assumir la presidència amb dues Bíblies. Tot i que des d’aquella escena tan sols ha passat un mes, els primers gestos apunten que un partidari de l’antiglobalització ocupa el Despatx Oval, la Meca de poder mundial.
Trump, multimilionari pels negocis immobiliaris, menysprea els acords multilaterals i fuig dels tractats comercials internacionals en el que representa un altre trencament respecte al full de ruta del seu predecessor, Barack Obama, que va voler deixar en el seu llegat un tractat amb els països del Pacífic asiàtic que fes de contrapès a la potència xinesa.
Bona part de l’èxit del nou president l’explica que la classe baixa creu que la política de lliure comerç aplicada després de la Segona Guerra Mundial és la responsable de la ruïna de la seva economia domèstica, perquè les empreses nord-americanes han traslladat la producció a països més barats i han tancat les seus dels EUA. Aquest electorat, bàsicament allunyat de les grans metròpolis, s’ha cregut el missatge que per tornar a ser una gran potència cal mirar cap a casa. En altres paraules, l’americanisme en estat pur. És el replegament internacional caldejat pel populisme que practica Trump des de la precampanya, un populisme que li permet presentar-se com un outsider que ataca les elits a què, de fet, pertany, i vira cap a l’anomenat hard power, de control i involució.
