Publicitat
Publicitat

EUROPA CRISI DEL DEUTE

Un paper més actiu del BCE podria desencallar la crisi

La por del contagi paralitza Europa

La crisi del deute s'ha convertit per a Europa en una sèrie d'incendis focalitzats als estats del sud, on s'han combinat fatalment els efectes d'una crisi global amb greus problemes propis de cada Estat. L'estricte règim d'austeritat que va imposar Europa, per ordre d'Angela Merkel, no ha estalviat els rescats financers a Grècia, Irlanda i Portugal, ni ha allunyat el fantasma de la intervenció d'altres com Espanya i Itàlia. Després de dos anys d'una pressió extrema dels mercats, i en vista dels resultats de la política de contenció, Europa comença a obrir-se a la necessitat de trobar una nova estratègia. Enmig de la pitjor crisi que ha viscut mai la UE i del primer gran sotrac de la moneda única, caldran passos per decantar una ferma aposta de més integració o bé acceptar el risc que algú es quedi pel camí. La cimera de caps d'estat del mes que ve haurà de clarificar el camí.

Per què si Grècia cau pot contagiar altres països?

La UE va dir que el rescat era excepcional i n'hi ha hagut dos més

El patró de Grècia havia de ser "excepcional", segons ens anunciava insistentment la Unió Europea abans de rescatar el país fa dos anys. Abans, havia negat per activa i per passiva que els grecs necessitessin la intervenció per salvar-se de la fallida. En canvi, després de Grècia van venir els rescats de Portugal i d'Irlanda. Tots tres països van rebre injecció directa d'Europa i de l'FMI, que va intervenir malgrat que la UE va dir en un primer moment que no calia. Mentre es rescataven aquests dos països, els mercats ja assetjaven Espanya i Itàlia (fins al punt que el país transalpí ha acabat en mans d'un govern de tecnòcrates per quadrar els números). Han servit de ben poc fins ara, doncs, les paraules dels organismes europeus assegurant que el cas grec és un cas aïllat. Al país ja se li ha condonat el 75% del deute i, mentrestant, a Portugal sorgeixen de tant en tant rumors sobre el fet que pot caldre un segon rescat. La infecció no s'ha frenat.

És real el risc que Espanya sigui el pròxim rescatat?

Els experts alerten que és massa gran i demanen que el BCE actuï

Espanya és massa gran perquè Europa es pugui plantejar un rescat a la grega , sostenen els experts. A més a més, subratllen que el país està seguint la dieta d'austeritat que li ha imposat Europa, fins al punt que això li ha costat tornar a entrar en recessió i constatar que el dèficit no podrà complir l'objectiu europeu ni aquest any ni el que ve. "Si els deures es fan i no hi ha resultats, la culpa no és de l'alumne, sinó d'uns deures equivocats", sosté el professor d'Esade, Agustí Ulied.

Per què no funciona el 'tallafoc' europeu?

El pla Merkel descarrila: l'austeritat porta a més dèficit

El que havia de frenar la sagnia havien de ser els fons de rescat, que, segons el pacte, combinaven una part més immediata (200.000 milions d'euros) per apagar els focs a Grècia, Portugal i Irlanda, i un fons més a llarg termini (de 500.000 milions) per a futures contingències. Amb aquests diners no n'hi hauria ni per començar per salvar un estat de la mida d'Espanya. Amb aquest escenari, la UE mira el Banc Central Europeu (BCE) com l'únic tallafoc possible perquè a aquests països no se'ls tanquin les portes del mercat financer. L'estratègia d'ultraausteritat imposada per Alemanya ha descarrilat, ja que els països en una situació crítica no milloren, les seves economies han entrat en recessió i això comporta més dèficit. Tot plegat fa que els mercats cada cop vegin més negre que cap d'ells pugui arribar a tornar els deutes.

Cap a on s'ha d'orientar l'estratègia?

El pacte Merkel-Hollande és clau per encarrilar el creixement

La victòria del socialista François Hollande a França obliga Alemanya a revisar l'estratègia i ser més flexible per afavorir el creixement. Dos factors seran claus. L'un, que el BCE es converteixi de debò en un banc central i garanteixi que a cap país se'l mengin els deutes. L'altre factor han de ser estímuls que portin el creixement a Europa i aquí és decisiu el Banc Europeu d'Inversions (BEI) i altres fons per mobilitzar recursos i engegar projectes d'infraestructures d'àmbit europeu.

XIPRE, DIMITRIS CHRISTOFIAS

La meitat sud de l'illa de Xipre és la tercera economia més petita de l'eurozona i té un dèficit relativament baix (6,3%), però igual que Irlanda té un sistema bancari sobredimensionat, amb l'agreujant d'una gran exposició al deute grec. La revifada de la crisi grega ha acostat l'ombra d'un rescat sobre l'illa.

IRLANDA, ENDA KENNY

Dublín va perdre tota la confiança dels inversors en decidir que rescatava el seu sobredimensionat sistema financer, fet que va disparar el seu dèficit fins al 31% l'any 2010. Amb un impost de societats molt baix i retallades salvatges, Irlanda ha aconseguit créixer lleugerament i reduir el dèficit... fins al 14,1%.

PORTUGAL, PASSOS COELHO

L'economia portuguesa va patir ràpidament el contagi de la crisis grega i del rescat d'Irlanda. El president socialista va dimitir i els conservadors estan aplicant un dur pla d'ajust que ha aconseguit reduir el dèficit a la meitat, fins al 4,2%.

ITÀLIA, MARIO MONTI

La sortida de Silvio Berlusconi del poder va allunyar temporalment Itàlia del punt de mira dels especuladors, tot i que el seu colossal deute, un 120% del PIB, no li ha permès allunyar-se del focus de la tempesta per finançar-se. Un dèficit relativament baix (3,9%) i un govern tecnocràtic l'han ajudat a passar a Espanya el gruix de la pressió.

ESPANYA, MARIANO RAJOY

Espanya s'ha convertit en la clau de volta de la crisi europea. Un rescat d'Espanya és inabordable amb el tallafocs de l'eurozona. Tot i tenir un deute públic relativament baix, el deute privat representa el 120% del PIB. El nou focus de perill és esbrinar la situació real de la banca.

GRÈCIA, SENSE GOVERN

A Atenes (i a Europa) tothom pensa ja en les eleccions del 17 de juny, després que hagi estat impossible formar govern amb els resultats de les eleccons de primers de mes. El deute i el dèficit grecs, molt elevats, van ser els detonants de la crisi del deute que castiga Europa, i després de dos rescats i d'una quitança de més del 70%, els experts encara dubten que Grècia pugui tornar els 355.000 milions que deu, encara amb un dèficit del 9,1%.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT