Publicitat
Publicitat

NOVA ETAPA ELS PLANS DEL GOVERN

La proclamació unilateral, damunt la taula de Mas

Un informe de l'Institut d'Estudis Autonòmics apunta aquesta opció si l'Estat no permet la consulta

El 2013 és l'any en què el Govern pretén edificar el marc jurídic i el context polític per celebrar una consulta sobiranista el 2014. Així es recull en l'acord de governabilitat que CiU i ERC van firmar al desembre i així s'encarreguen de recordar-ho tant el president de la Generalitat, Artur Mas, com els seus consellers quan se'ls pregunta sobre les possibilitats reals de celebrar el referèndum. La més que probable negativa del govern espanyol a permetre la votació -cap senyal extern indica gestos d'acostament per part de Mariano Rajoy- fa que sobre la taula de Mas ja hi hagi l'opció més contundent de totes: la declaració unilateral d'independència des del Parlament de Catalunya.

Així es llegeix en un informe de l'Institut d'Estudis Autonòmics (IEA) al qual ha tingut accés l'ARA i que es farà públic en les pròximes setmanes. Segons el text, la declaració unilateral és un camí que només es pot prendre en cas que es constati que els motius reals de les institucions espanyoles per negar-se a la consulta són polítics i no jurídics. Arribats a aquest punt, l'IEA assegura: "[Aquesta constatació] és una dada cabdal a l'hora de justificar, internament i davant la comunitat internacional, el tancament de vies legals internes i l'obertura de vies alternatives, tant les que ofereix el marc internacional com la de consultes no oficials o les declaracions unilaterals per part del Parlament".

L'informe es fonamenta en la hipòtesi que el marc legal espanyol és suficientment vàlid per permetre una consulta sense necessitat d'introduir-hi reformes. Per tant, recomana al Govern que esgoti les vies possibles per "deixar constància pública" de la negativa de Rajoy a celebrar la consulta. "[La Generalitat] haurà de fer una proposta concreta" per demostrar la nul·la voluntat política del govern espanyol que comanda el PP.

La institució que dirigeix Carles Viver Pi-Sunyer -que firma l'informe juntament amb Gerard Martín, cap de l'àrea de desenvolupament autonòmic- recomana al Govern que, a l'hora de fer la petició oficial a la Moncloa per fer la consulta, ha de triar el camí que menys batalla jurídica permeti a Rajoy. "La decisió de la Generalitat haurà d'anar guiada per escollir el procediment que ofereixi més garanties que l'Estat no podrà al·legar motius d'inconstitucionalitat mínimament consistents", defensa el text. El text raona que cal evitar al màxim que la via escollida permeti al govern espanyol "retardar extraordinàriament el procés" per la via d'un recurs d'inconstitucionalitat.

De fet, la Moncloa està demostrant pocs escrúpols a l'hora de dur les iniciatives de Mas i el seu executiu al Tribunal Constitucional (TC). L'euro per recepta, les taxes judicials i l'impost als dipòsits bancaris ja han acabat posant els peus al TC, i res fa pensar que la futura llei de consultes que ja prepara el Parlament -i que va quedar aturada per la convocatòria d'eleccions anticipades- segueixi un camí diferent. Sense anar més lluny, la declaració de sobirania aprovada per la cambra catalana el 23 de gener està en vies de ser elevada a l'alt tribunal.

Cinc camins per al referèndum

La via que recomana l'IAE per celebrar el consulta és la que obre l'article 92.1 de la Constitució. "Les decisions polítiques de transcendència especial podran ser sotmeses a referèndum consultiu de tots els ciutadans", diu aquest punt. La resta de l'article enuncia que aquest referèndum només pot ser convocat pel rei a proposta del president del govern espanyol, sempre que estigui autoritzat prèviament pel Congrés de Diputats. Aquesta via, segons els autors de l'informe, permetria evidenciar la "debilitat" dels arguments jurídics de l'Estat i "mostraria de manera certa que les raons de la negativa [a la consulta] són purament polítiques".

Això permetria "obrir legítimament, des del punt de vista de la legitimitat democràtica, les vies alternatives". És a dir: la internacionalització del conflicte, el camí de la consulta "no legal" i la declaració unilateral del Parlament. L'IEA també proposa que, en cas de negativa estatal, es proposi la reforma de l'article 92 per incorporar explícitament un referèndum de sobirania d'àmbit autonòmic. El govern del PP sempre té a mà la idea que consultar sobre la independència de Catalunya ha d'incloure tot el cens estatal perquè la sobirania recau en la ciutadania espanyola. Des de l'executiu català -i aquesta és una de les respostes preferides del conseller de la Presidència, Francesc Homs- sempre es fa servir el mateix contraargument: "L'Estatut només el va votar el poble de Catalunya".

La segona via que apunta l'informe és la de fer servir la llei de consultes per la via de referèndum, aprovada pel Parlament el març del 2010. Aquesta llei va ser recorreguda al TC al cap de poc d'aprovar-se, però l'alt tribunal en va aixecar la suspensió i actualment és plenament vigent i aplicable. Aquesta llei preveu consultes vinculants i, per tant, és indispensable el permís de l'Estat per convocar-les.

Un tercer procediment existent que, en principi, també es podria utilitzar és del de la transferència o delegació de funcions de l'Estat prevista a l'article 150.2 de la Constitució. El Parlament podria instar que el govern espanyol, mitjançant una llei orgànica, delegués o transferís a la Generalitat la facultat de regular i convocar un referèndum d'àmbit autonòmic. Aquesta seria una fórmula idèntica a la que el Regne Unit ha fet servir amb Escòcia, a qui ha cedit temporalment les competències sobre referèndums per organitzar la consulta del 2014.

El quart camí és un que el Govern ja està treballant: la llei de consultes no refrendàries, que es basa en l'article 122 de l'Estatut d'Autonomia i que s'aprovarà al llarg dels pròxims mesos al Parlament. La cinquena via, remotament possible, es basa a reformar la Constitució per fer-hi cabre, a l'article 92, un incís per permetre consultes autonòmiques a l'hora de prendre "decisions polítiques de transcendència especial".

La base europea

La consulta va ser tangencialment abordada per Rajoy al debat de política general de la setmana passada. Es va limitar a brandar la Constitució i a proclamar la "indissoluble" unitat de la nació espanyola davant d'un PP entregat. L'IEA vol posar de manifest al seu informe que el Consell d'Europa ha dedicat especial atenció al foment de la participació política a través dels referèndums. En una recomanació feta el 2007, el Consell instava els estats a reconèixer la possibilitat de fer consultes d'àmbit territorial inferior a l'estatal. Si Espanya no escolta, caldrà recórrer a Europa. O, en última instància, tirar pel dret.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT