Com reconeixen els EUA un nou estat?
Els EUA només reconeixerien Catalunya com a nou estat si la seva independència fos de mutu acord amb Espanya. Washington segueix criteris internacionals però la decisió final és a la seva discreció.
WASHINGTONQuan Lluís XVI de França va ser deposat i decapitat el 1793, Alexander Hamilton -un dels pares fundadors dels Estats Units i primer secretari del Tresor- va argumentar que la suplantació d'un govern tirànic per una massa igual de tirànica havia de ser ignorada i que el Tractat d'Amistat i Comerç amb França s'havia de considerar suspès fins que es formés un nou govern. Un altre dels pares fundadors dels EUA i secretari d'estat, Thomas Jefferson, va defensar que el poble francès tenia el dret inherent de formar el seu propi govern i que el tractat havia de continuar independentment dels canvis en el govern francès perquè els governs, i no els tractats, són els que accepten nous estats. Finalment, el president George Washington va donar la raó a Jefferson i va reconèixer la nova república francesa.
Durant el seu primer segle de vida, la política dels Estats Units va ser reconèixer governs de facto . Aquest criteri es va modificar més tard sota la presidència del demòcrata Woodrow Wilson (1913-21), que va introduir nous criteris morals. Així, els EUA es van negar a acceptar les ocupacions de països com l'Alemanya nazi i el Japó. Des de llavors, el reconeixement dels nous estats és de facto , tot i que el govern té en compte l'ús dels processos democràtics del govern de la nova nació i la disposició d'aquest últim a complir amb les obligacions internacionals.
La constitució dels Estats Units no regula els procediments per reconèixer un nou estat però sí que constata que els afers exteriors pertanyen a l'executiu. Això vol dir que el president reconeix els nous estats i, normalment, ho fa a través de la secretaria d'estat. "El procés als EUA és semblant al d'altres països", explica el professor de dret internacional a la universitat de l'Haia, William Thomas Worster. Aquest acadèmic nord-americà assegura que el seu país segueix criteris internacionals, tot i que la decisió final es fa "amb uns alts nivells de discreció".
Segons el dret internacional, un estat ha de tenir un territori definit, una població permanent, un govern efectiu i la capacitat de participar en les relacions internacionals. Cada estat decideix si una entitat compleix aquestes condicions i si vol reconèixer-la com a nou estat. D'altra banda, gran part de la comunitat internacional està d'acord en el fet que el reconeixement és irrellevant per determinar si un estat existeix com a tal. La Convenció de Montevideo del 1933 diu: "L'existència política d'un estat és independent del seu reconeixement pels altres estats".
Independència amb permís
L'últim estat que han reconegut els Estats Units és el Sudan del Sud, que va declarar la seva independència l'any passat després d'un acord amb el Sudan i un referèndum popular sobre la qüestió. La majoria dels experts consultats afirmen que el govern nord-americà no acceptaria un nou estat -sigui Escòcia, Catalunya o el Quebec- que se separés d'un altre sense el seu permís o un acord.
Tot i així, hi ha rares excepcions com la declaració d'independència unilateral de Kosovo el febrer del 2008. "El cas de Kosovo és diferent. Els EUA van reconèixer Kosovo després que els seus habitants patissin una guerra i una persecució per part de Sèrbia", afirma l'analista del Consell d'Afers Exteriors Charles Kupchan.
Un altre cas polèmic és el de Palestina. Els Estats Units no la reconeixen com a estat perquè consideren que primer hi hauria d'haver un acord de pau amb Israel. "La qüestió important aquí no és la declaració d'independència d'un nou estat sinó les circumstàncies que haurien de portar cap a aquesta acció", afirma Peter Gourevitch, professor d'estudis internacionals de la Universitat de Califòrnia.
