"El rescat no reactivarà el crèdit"

Malgrat els esforços del govern espanyol per fer creure que el rescat als bancs servirà per reactivar el crèdit de les entitats financeres a les empreses i al sector privat, els experts alerten que, perquè això passi, cal una reactivació econòmica que els fons europeus no proporcionen. Els diners es destinaran a resoldre les urgències de les entitats financeres, segons va alertar ahir el catedràtic d'economia de la Universitat Pompeu Fabra Guillem López- Casasnovas en una taula rodona organitzada pel Col·legi dels Empresistes.

El professor d'economia de la Universitat de Barcelona José María Gay de Liébana, per la seva banda, considera que, encara que l'ajuda incrementés la capacitat de les entitats per donar crèdit, no n'hi haurà més, perquè "les famílies i les empreses no es poden endeutar més".

El tercer participant de la taula rodona, Oriol Amat, és més optimista i va considerar que cal tenir en compte els indicadors que apunten a una recuperació de l'economia espanyola i va criticar que "només s'escolta els catastrofistes". Per ell, cal fixar-se en indicadors positius, com les exportacions, que han augmentat des de l'inici de la crisi.

Els experts van coincidir a assenyalar que el govern espanyol hauria d'haver demanat el rescat abans i van assegurar que el Fons Monetari Internacional i les altres autoritats europees demanaran contrapartides a canvi dels 100.000 milions d'euros que prestaran. Tot i això, tots van allunyar el fantasma del corralito , que veuen poc probable.

Altres economistes com el Nobel d'economia Joseph Stiglitz i Xavier Sala i Martín han criticat el rescat perquè consideren que no és la solució als problemes de base que té l'economia espanyola.

José María Gay

"Europa no posarà a disposició d'Espanya 100.000 milions d'euros sense demanar contrapartides de cap tipus i sense imposar un control sever de les finances públiques i l'economia", considera el professor de la UB José María Gay de Liébana. Entre aquestes contrapartides, segons ell, hi haurà "una pujada de l'IVA, una baixada de sou a funcionaris i acomiadaments a les administracions públiques, a més de reformes en pensions".

L'augment de l'impost directe, que es farà "en qüestió de dies", portarà a un "enfonsament del consum" i el PIB espanyol anirà a la baixa, es lamenta Gay, que assegura que el crèdit no s'incrementarà amb la recapitalització bancària perquè "aquest país és el regne del deute". Segons ell, les famílies i les empreses estan molt endeutades i no tenen marge per demanar més crèdits, i els bancs no podran tornar el que ara els donen. A més, ara no només hi haurà un alt endeutament privat, sinó que s'incrementarà perillosament el públic: "Amb 100.000 milions més, s'arribarà al 95%".

Així, l'economista considera que les conseqüències del rescat seran negatives per les retallades addicionals que haurà de fer l'Estat, que no remen a favor del creixement.

Oriol Amat

"Només s'escolta els que fan prediccions catastrofistes", es lamenta el professor d'economia de la UPF i conseller de la CNMV, Oriol Amat. Segons ell, l'economia ha entrat en una espiral de pessimisme i hi ha diferències entre "percepció i realitat". Considera que "el rescat és una bona notícia", però alerta que cal "que vagi acompanyat d'un pacte d'estat per la reactivació econòmica" i que es lluiti contra "la crisi de confiança" que en aquest moment assola l'economia espanyola.

Respecte a l'impacte del rescat, Amat creu que no reactivarà significativament el crèdit, però en els casos en què sigui així cal donar-lo especialment "als emprenedors" i a les empreses "que ho mereixen".

Guillem López Casasnovas

"El crèdit no començarà a fluir", considera el catedràtic d'economia de la Universitat Pompeu Fabra Guillem López-Casasnovas. Perquè això passi, considera que "cal una reactivació econòmica" i, per tant "la recapitalització de les entitats financeres és una condició necessària, però no suficient". Casasnovas assegura que com a contrapartides cal esperar un aprofundiment de les reformes que ja ha iniciat el govern espanyol, com la del mercat de treball, i també una pujada de l'IVA. "Ara tindran una coerció, perquè si no es compleixen els condicionants poden tallar-nos l'aixeta del crèdit", alerta. Això, sí, apunta, "al creditor li interessa que l'economia espanyola creixi", perquè sigui capaç de tornar els préstecs. Per tant, "es poden fer passos en la via del creixement" sense imposicions d'austeritat extremes. Ara bé, el catedràtic de la UPF alerta del risc "que no interpretem correctament els senyals que ens envia Europa i pensem que la manera de fer anterior es perpetua". En qualsevol cas, segons Casasnovas, "Espanya ha perdut sobirania amb el rescat".

Joseph Stiglitz

"El govern espanyol rescata els bancs i els bancs rescaten el govern", sentencia el Nobel Joseph Stiglitz. Considera que el rescat és "vudú econòmic" i que el que cal a Europa és una unió bancària i polítiques de creixement.

Xavier Sala i Martín

"Europa tenia l'oportunitat d'acabar amb la crisi financera", considera el catedràtic de la Universitat de Colúmbia Sala i Martín. Per fer-ho haurien d'"haver donat crèdits als bancs directament". Creu que la solució trobada "perpetua la crisi".

Marcos Peña

"El rescat té bona pinta", considera Marcos Peña, el president del Consell Econòmic i Social, un òrgan consultiu del govern espanyol. Admet que no és una situació "agradable" però creu que Europa "ha reaccionat" per reforçar l'euro.