De qui són les carreteres catalanes

BarcelonaCatalunya té una xarxa viària de més de 12.000 quilòmetres, dels quals la meitat (6.012 quilòmetres) són de titularitat de la Generalitat, segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Del total de la xarxa viària catalana, 654 quilòmetres són autopistes de peatge, 903 quilòmetres són autovies o autopistes lliures de pagament, 141 quilòmetres són carreters de doble calçada i 10.324 quilòmetres són de calçada única.

Del total de la xarxa viària catalana, l’Estat és titular de 1.841 quilòmetres, i les quatre diputacions tenen 4.168 quilòmetres. De tota la xarxa, poc més de 1.557 quilòmetres són autopistes i autovies, el que es denomina vies ràpides, de les quals menys de la meitat, 653 quilòmetres, són de peatge.

L’administració que és titular de més vies de peatge és l’Estat. Del total de 1.841 quilòmetres que depenen de l’administració central, 484 quilòmetres són de pagament. Això s’explica perquè és l’administració de la qual depenen les concessions de l’AP-7, que travessa tot el país de nord a sud, i de l’AP-2. En canvi, dels més de 6.000 quilòmetres de xarxa viària que depenen de la Generalitat, només 170 quilòmetres són d’autopistes de peatge.

Les diputacions provincials, malgrat ser la segona administració amb més quilòmetres de xarxa, només són titulars de 10 quilòmetres de vies ràpides, i cap d’ells de peatge, ja que són autovies de lliure circulació.

Catalunya és de llarg la comunitat de l’Estat amb més quilòmetres de vies de peatge. Mentre que Catalunya té uns 650 quilòmetres de vies de pagament, la següent comunitat que més en té és el País Valencià, amb 367 quilòmetres, i molt més lluny està Madrid, amb 161 quilòmetres, o una comunitat de molta més superfície com Andalusia, que té 249 quilòmetres d’autopistes de peatge. Una mostra de la poca homogeneïtat del sistema espanyol no és només la diferència de quilòmetres de peatges entre unes comunitats i les altres, sinó també la quantitat de vies ràpides que no són de pagament. Segons les dades del ministeri de Foment, Catalunya té 815 quilòmetres d’aquest tipus de vies, quan Madrid, territorialment molt més petita, en té 622, i Andalusia arriba fins als 2.335 quilòmetres.

Com diu el president d’Abertis, Salvador Alemany, aquesta situació fa que no hi hagi “un model homogeni i harmònic a l’Estat”. El professor Germà Bel ho resumeix dient que el model espanyol “és que no hi ha un model”. La patronal de la construcció i les concessionàries Seopan demanen harmonitzar el model estenent el sistema de peatge, encara que sigui tou, a totes les vies d’alta capacitat de l’Estat i mantenir-lo en les autopistes que arriben a la fi de la concessió. Això, assegura el president de Seopan, Julián Núñez, alliberaria recursos per mantenir les autopistes i autovies i, fins i tot, es podrien aconseguir diners per a polítiques socials.