Dossier 08/05/2012

Entre la subvenció i el mètode islandès

Els mercats financers, Brussel·les i l'FMI volen un sanejament total dels bancs. Es tracta de vendre els milers d'habitatges i promocions a mig acabar. Un 'banc dolent' pot ser la solució

2 min
Entre la subvenció i el mètode islandès

L'FMI i el fons de rescat

El 25 d'abril, l'organisme internacional que dirigeix Christine Lagarde ja va identificar Bankia com la pedra de toc del sistema financer espanyol. L'informe de l'FMI era aclaridor, perquè recomanava que l'Estat participés directament amb diners públics per sanejar el sector financer. Fins ara el ministre d'Economia, Luis de Guindos, s'ha entestat a repetir que la reordenació del sector l'han de pagar els mateixos bancs a través del Fons de Garantia de Dipòsits (FGD). Últimament també ha sorgit l'opció que sigui el fons de rescat europeu el que participi en el sanejament bancari espanyol. Però tant el president del govern, Mariano Rajoy, com el mateix De Guindos van aprofitar la reunió del Banc Central Europeu (BCE) celebrada a Barcelona dijous per refredar aquesta possibilitat davant els poders de Brussel·les.

Els bancs paguen l'ajust

A l'octubre, el govern va anunciar la unificació dels tres fons de garantia existents (bancs, caixes i cooperatives de crèdit) en un de sol, per assumir els costos de la reestructuració financera. Després de l'adjudicació de la CAM, el nou Fons de Garantia de Dipòsits (FGD) disposava al febrer de 3.000 milions d'euros. Però s'hi han de restar els prop de 1.000 milions inicials del cost de privatitzar Unnim. Sembla obvi que no n'hi ha prou amb 2.000 milions per afrontar les privatitzacions de CatalunyaCaixa i Banc de València. Per això els bancs i el govern central negocien una solució que podria passar per un crèdit que el mateix sector donaria al FGD per 20.000 milions o l'avançament dels pagaments de vuit anys.

L'ajut públic amb el FROB

Amb el nom de Fons de Reestructuració Ordenada de la Banca (FROB), aquest organisme dependent del Banc d'Espanya va néixer fa tres anys per facilitar la consolidació del sector. Primer amb crèdits públics a uns tipus d'interès del 7,8%. Com que amb les primeres fusions la reordenació financera no va ser suficient, el Banc d'Espanya va crear diferents versions de participació pública, ja directament en el capital de les entitats, per acabar amb les nacionalitzacions de la CAM, Unnim, CatalunyaCaixa, Banc de València i NovaGalicia. En tot cas, el govern de Rajoy ha volgut ser molt curós per evitar que Brussel·les considerés les privatitzacions com a ajuts. De fet, encara no ha aprovat les subhastes de la CAM i Unnim.

Islàndia fa caure els bancs

Sempre hi ha la possibilitat de deixar caure el sistema. Això és el que va fer Islàndia el 2008. El govern del país va decidir no injectar ajuts i que els bancs suspenguessin pagaments. Aquesta decisió va afectar tota l'economia. La moneda local, la corona, va perdre el 58% del valor, i la inflació va pujar gairebé fins al 20%. La caiguda del PIB va arribar aquell any al 7%. En els dos anys posteriors hi va haver un dur ajust, amb la participació de l'FMI. Però l'any passat l'economia islandesa va tornar a créixer. L'estat va nacionalitzar la banca i després va negociar amb els creditors, que pràcticament en la seva totalitat eren estrangers. No tot va sortir bé, perquè gran part d'aquests creditors van haver d'acceptar quitances de fins al 70% del deute. En tot cas, cal tenir present que Islàndia té només 300.000 habitants.

stats