DEBAT ENERGÈTIC
Dossier 28/05/2012

El supermagatzem submarí de gas

El magatzem de gas més important de l'Estat, situat al País Valencià, començarà a operar aviat. El sobrecost i la caiguda de la demanda han fet trontollar una obra faraònica a les costes de Castelló.

Joan Rusiñol
4 min
El supermagatzem submarí de gas

MADRID"Absoluta normalitat en els terminis", afirmen satisfets a l'ARA els responsables d'Escal UGS, l'empresa promotora del projecte Castor, la planta d'emmagatzematge de gas més gran de l'Estat, al terme municipal de Vinaròs (Baix Maestrat), a tocar d'Alcanar (Montsià). Després de tres anys les obres ja estan pràcticament enllestides i la posada en marxa -començant a injectar el gas- serà al voltant del 15 de juny.

Es tracta d'una infraestructura molt ambiciosa, fins a l'extrem que ha acabat tirant endavant malgrat els dubtes plantejats en públic pel nou ministre d'Indústria, José Manuel Soria, alarmat per l'augment de la tarifa gasista. Ara el ministeri assegura que els permisos s'estan concedint sense problemes i s'espolsa la responsabilitat del damunt.

Des de fa temps, però, plataformes de veïns de les terres del Sénia també plantegen les seves pors per l'impacte mediambiental que el projecte Castor pot tenir per a la zona i pels riscos de seguretat que pot comportar. Ara, fetes les proves i a punt de d'engegar, aquests debats prenen més força que mai.

El magatzem gasista està situat a dins del mar, a 1.700 metres de profunditat i a 22 quilòmetres de Vinaròs. L'empresa ha aprofitat un antic jaciment de petroli existent davant la costa per construir-hi 13 pous, la majoria per extreure i injectar el gas i la resta per controlar les pressions internes. L'objectiu dels promotors, diuen, és "contribuir de manera notable a garantir la continuïtat del subministrament als ciutadans en situacions de crisi", en un territori amb una alta dependència energètica, sobretot del nord d'Àfrica. La plataforma està connectada a la Península a través d'un gasoducte de 30 quilòmetres de longitud, la majoria submarins.

El cost s'ha triplicat

Tot i la convicció dels que lideren el projecte, els moviments opositors a la planta, i fins i tot l'administració, han mirat amb lupa si el cost del projecte respon realment a les necessitats dels consumidors espanyols, sobretot en una època de vaques magres.

Però, qui hi ha darrere de Castor? Escal UGS està format per ACS, amb un 66,67% de les accions, i la canadenca CLP, amb un 33,33%. El compromís és que, quan es posi en marxa definitivament, Enagás comprarà el 50% de les participacions de la companyia de Florentino Pérez i, d'aquesta manera, s'equilibraran les tres societats. El macroprojecte, que s'ha finançat a través d'un consorci de 19 bancs espanyols i internacionals (entre els quals Caja Madrid) ha acabat triplicant el cost inicial i això s'ha convertit en el seu principal llast.

D'entrada, els seus promotors van xifrar la inversió en poc més de 500 milions. Poc després, però, a la memòria tècnico-econòmica del 2007 ja elevava la quantitat a prop de 900 milions. Des d'aleshores no ha parat de créixer. Per frenar aquesta tendència, el consell de ministres del 7 d'octubre del 2011 va fixar el cost màxim en 1.272,9 milions d'euros. Ara bé, ACS havia rebut ja un temps abans el finançament per valor de 1.652 milions. La situació no ha passat per alt ni a l'administració ni als òrgans reguladors, que temen l'impacte que això acabi tenint en la butxaca dels consumidors en temps de crisi. Segons recull l'Informe sobre el sector energètic espanyol de la Comissió Nacional d'Energia del 7 de març d'aquest any, "en comparació amb el sector elèctric, al sector del gas natural el problema del dèficit és recent". Ho atribueix a dues grans causes. La primera, el creixement dels costos regulats per la posada en servei de noves infraestructures i, sobretot, "l'elevat volum d'inversió [d'instal·lacions] com els magatzems subterranis de Castor". La segona causa a tenir en compte, segons la CNE, és que "no s'arriba de manera reiterada a la demanda de gas prevista en aquestes planificacions". És a dir, succeeix el mateix que ha passat amb altres tipus d'infraestructures, com les viàries, planificades durant els anys del creixement accelerat pel boom immobiliari: es va assumir com a estructural una demanda que s'ha ensorrat tan bon punt s'ha punxat una bombolla artificial. Les xifres són clares: ha caigut de 458 TWh l'any 2008 a 373 TWh el 2011. I el dèficit ha passat de 114 milions d'euros el 2010 a 300 el 2011.

Tensió amb Indústria

Fruit d'aquesta situació, el ministre Soria va apostar, a principis del mes d'abril, per frenar l'entrada en funcionament del magatzem "fins que no hi hagi un equilibri entre l'oferta i la demanda del mercat". Segons va explicar, Espanya té una "sobrecapacitat" d'infraestructures, ja que la planificació que es va fer l'any 2005 encara no preveia la caiguda de l'activitat econòmica que s'ha produït després. Per això, ell era partidari d'aturar les noves plantes que la llei obliga a retribuir un cop ja estan operatives, amb una "repercussió final" a la tarifa del gas que paguen els ciutadans. L'últim decret del govern espanyol, però, exigeix a Escal UGS revisar el cost real per poder accedir a aquestes retribucions.

La possibilitat de paralitzar el projecte quan ja està a la recta final va posar en peu de guerra ACS i l'Ajuntament de Vinaròs, governat pel PP, que preveu ingressar amb aquesta inversió 900.000 euros en IBI i IAE. Uns i altres van afanyar-se a qualificar les declaracions de simple "malentès" i van assegurar que el ministre es referia a la planta d'El Musel, a Astúries, que ha d'entrar en funcionalment el 2013.

De fet, curiosament, l'informe de la CNE els donava la raó: "No es considera convenient un retard en la posada en marxa de cap dels tres nous magatzems subterranis per dues raons principals, el seu impacte en la seguretat del sistema gasista i la pèrdua d'ingressos per peatges i cànons que el seu ús generaria". Proposa com a solució dilatar els pagaments i allargar el termini d'amortitzacions de 10 a 20 anys.

Sigui com sigui, la direcció general de Política Energètica i Mines va acabar aprovant una resolució, de l'11 de maig, que dóna el vistiplau per fer ja la subhasta del "gas natural mínim" per omplir la planta, aquella part del subministrament que quedarà atrapat entre els porus del jaciment. La subhasta serà el dia 6 de juny i fixa com a període per injectar aquest gas del 15 de juny al 15 d'octubre. Els plans de l'empresa passen per començar el subministrament a la xarxa el mes de novembre, en funció de la demanda.

La seguretat, en el punt de mira

Compromís va preguntar setmanes enrere a les Corts Valencianes si Escal havia informat d'un terratrèmol a la zona on s'emmagatzemaran els 1.900 milions de metres cúbics de gas natural, la capacitat màxima total. Els col·lectius opositors posen el focus també en els possibles problemes de seguretat i l'impacte al medi ambient. L'empresa es defensa i diu que les característiques de la ubicació són les més "naturals i segures" i que disposa dels preceptius informes d'avaluació ambiental.

El Castor ho té tot a punt tret que el ministeri no ho acabi frenant a l'últim minut.

stats