El tsar de la lluita antiterrorista i el CITCO
Els cossos de seguretat de l’Estat aporten al Centre només les dades que volen
PeriodistaEl Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) no ha jugat cap paper en els atemptats terroristes de l’EI a la Rambla i a Cambrils, tot i ser presentat com “el millor escut” contra aquestes activitats. Així s’hi va referir el llavors ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, en la presa de possessió del comissari principal, José Luis Olivera, com a director del nou organisme, el 27 de gener del 2015.
En l’acte, una personalitat es va acostar a Olivera i va dir en veu alta: “Ja ets el nou Hoover”. La referència a J. Edgar Hoover, el director de l’FBI acusat pel president Truman d’haver fet d’aquest organisme una policia secreta privada, li va fer certa gràcia a Olivera. “Bé, s’hi va estar 40 anys”, va respondre. Per ser exactes, 37 anys.
Olivera és conegut a Catalunya per la visita que va fer a Barcelona el 29 d’octubre del 2012, amb Marcelino Martín Blas, cap d’assumptes interns de la policia, per persuadir els fiscals del cas Palau que calia escorcollar les seus de CDC i la Fundació Trias Fargas, d’amagat del jutge instructor.
Llavors ja feia uns mesos que havia deixat el càrrec a la unitat de delinqüència econòmica i fiscal (n’havia sigut el cap des de la seva creació, el 2005). I tot just tornava, com a director del CICO (Centre d’Intel·ligència contra el Crim Organitzat), a escalar posicions, ara amb el PP al govern, com ho havia fet abans amb el PSOE.
L’octubre del 2014, doncs, el CITCO naixia com a resultat de la fusió del Centre Nacional de Coordinació Antiterrorista (CNCA) i el CICO. Vestit a mida per a Olivera. Teòricament, es convertia en el tsar de la lluita antiterrorista.
Amb tot, fonts de la policia i de la Guàrdia Civil assenyalen que el CITCO, tot i tenir una potent plataforma informàtica, continua sense evitar els principals hàbits dels serveis d’informació a Espanya: tots es guarden els secrets i comparteixen poc o res amb els col·legues, vistos com a rivals.
“Els serveis pugen al CITCO el que volen. Per tant, un servei que accedeix a les dades emmagatzemades no entra en les bases d’informacions dels cossos de seguretat, sinó en les que els cossos han volgut allotjar-hi”, indica una font de la Guàrdia Civil a l’ARA.
Fins ara els Mossos d’Esquadra no han participat en aquest organisme, cosa que ja està pràcticament decidida -o a punt- que passi.
Les informacions sobre l’imam de Ripoll, Abdelbaki es Satty, per exemple, que daten del 2005, el 2006, el 2014 i el 2016, no han passat pel CITCO, segons fonts consultades. La policia ja havia seguit el cervell de la cèl·lula terrorista el 2005, intervenció -autoritzada- de telèfons inclosa. A Es Satty se’l relacionava amb presumptes terroristes de l’organització Ansar al-Islam, segons l’ Abc. La investigació va ser arxivada, però la dada hi era, igual que a la base de dades de la policia. Amb tot, no va ser compartida amb la Guàrdia Civil ni els Mossos.
De fet, ni l’arxivament hauria d’haver impedit que es fes un seguiment d’Es Satty, que hi hagués un missatge d’alerta sobre l’imam. El 2006 apareixeria relacionat amb el seu cosí, Mustafà es Satty, vinculat a una xarxa de captació de terroristes suïcides a Vilanova i la Geltrú. I tot i que aquest cas també va acabar sent arxivat pel Suprem el 2011, hauria sigut prudent compartir aquesta informació, que actualitzava la del 2005.
Finalment, el 2016, un policia belga es va dirigir, de manera personal i informal, a un inspector dels Mossos per demanar informació de l’imam, pels recels despertats a Vilvoorde, on pensava establir-se. L’inspector va informar que als seus arxius només hi apareixia un Mustafà es Satty, i que Abdelbaki no apareixia relacionat amb terrorisme. L’inspector tampoc es va dirigir a la Policia Nacional per verificar si hi havia altres dades.
La nul·la cooperació en el creuament de dades permanent entre la Policia Nacional i la Guàrdia Civil va obrir el camí a la barbàrie de l’11-M. La nul·la col·laboració entre Policia Nacional, Guàrdia Civil i Mossos (amb el punt àlgid de l’explosió d’Alcanar) va ser la que podria haver permès a l’imam Es Satty moure’s ben lliurement per gairebé tot Catalunya, des de Ripoll fins a Alcanar, i disposar d’ajuda exterior per consumar la massacre de Barcelona i Cambrils.
