Publicitat
Publicitat

CATAQUÈ? LA INTERNACIONALITZACIÓ

Entitats sense ànim de lucre construeixen ponts internacionals per explicar la singularitat catalana

Una xarxa d'ambaixadors no oficials

No són polítics, però busquen la interlocució al més alt nivell internacional. A la seva motxilla hi porten la cultura i la singularitat catalanes i amb un pressupost sovint simbòlic busquen trobar una veu i un racó propis. Aquests són els ambaixadors no oficials de Catalunya, ciutadans que, amb una nació sense estat, s'organitzen en xarxa perquè més enllà de les nostres fronteres la identitat catalana no quedi difuminada dins d'Espanya i perquè les aspiracions d'autodeterminació no caiguin en l'espiral del silenci.

A Catalunya hi ha una xarxa d'entitats que actuen a escala internacional que ha anat creixent en els últims anys i que es dediquen tant a difondre la cultura com les aspiracions polítiques. N'hi ha que compten amb subvencions públiques i d'altres prefereixen finançar-se exclusivament amb fons privats per garantir la seva independència. "El marc legal institucional és molt limitat, per això la societat civil és, en el nostre cas, molt important", explica Carles Riera, president del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN). I és que, segons explica Anna Arqué, representant de l'entitat Welcome Mr. President, a falta d'un estat propi, les entitats han de buscar "omplir els buits de representació que les institucions catalanes no arriben a cobrir perquè sempre hi ha interferències".

Sense altaveu propi

Precisament, una de les màximes preocupacions d'aquest moviment associatiu és que Catalunya, com a nació sense estat, no té veu ni vot als principals organismes de decisió internacional i, per tant, no té un altaveu propi per explicar el seu punt de vista i les discrepàncies que cada vegada més té amb l'estat espanyol. "Com a catalans, sempre hem tingut molt clar que hem de ser presents al món. Ser a l'exterior és un dret i un deure de donar a conèixer la realitat del país", explica la presidenta de la Federació d'Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (FOCIR), Mònica Sabata, que afegeix que això no vol dir que el Govern no ho hagi de fer.

I és que per molt que els partidaris de l'estat català hagin augmentat en els últims anys, es tracta d'una vivència interna que sovint passa desapercebuda als ulls dels europeus i encara més a fora de la Unió. "En un percentatge molt elevat ens engloben en una única entitat, que és Espanya; estem a les beceroles", adverteix Albert Royo, vicepresident de l'associació Horitzó Europa, que, al marge del seu càrrec a l'entitat, destaca que a hores d'ara Catalunya té una imatge de territori "generador de problemes" perquè no ha estat clara a dir exactament què vol.

De fet, Salvador Garcia, representant del Col·lectiu Emma, explica que la comunitat internacional només entendrà les aspiracions catalanes quan es plantegin com un "conflicte polític", perquè si només es fa en termes econòmics el món entén que es tracta d'una picabaralla domèstica amb Espanya. "Ens diuen que som nosaltres els que hem de fer el pas, que ells -la comunitat internacional- no poden promoure la nostra independència", diu Arqué.

Alguns d'aquests ambaixadors de Catalunya també han detectat certs elements per trobar un nivell més alt de comprensió. Royo insisteix que és un "error" presentar-se al món com a "nacionalista català". Ni tan sols aconsella parlar "d'independència", un concepte que s'associa a segles enrere, sinó "d'estatalitat dins la Unió Europea".

La societat que ha d'empènyer

Les entitats coincideixen que la necessitat de fer-se sentir és més necessària que mai, ja que per més que el CEO destaqui que per primer cop els catalans votarien a favor de la independència, les institucions estan més limitades que mai perquè la capacitat de decisió va en aquests moments més enllà de les fronteres espanyoles. En vista d'aquestes barreres, Riera té clar que és la societat la que haurà d'empènyer del carro. "Un país es consolida a través de la seva societat organitzada", afirma.Els casals catalans repartits pel món, o entitats com el PEN Club, que té en la secció catalana una de les més antigues i actives, també fan feina. Però hi ha molt camí per fer.

Les consultes sobre la independència van comptar amb un ressò mediàtic sense precedents, però encara en va tenir més la prohibició dels toros, i no sempre en un sentit positiu.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT