Abertis perd dos dels seus socis de referència en poc més d’un any

BarcelonaL’estructura accionarial d’Abertis ha donat un tomb en només un any. De tenir tres accionistes de referència clars, que a més tenien el control de l’empresa, ara només en queda un, La Caixa. Els altres dos han decidit vendre tota o bona part de la seva participació. Primer va ser el fons britànic CVC, que el març de l’any passat es va vendre un 7,5% d’Abertis, i al novembre, el 6,33% que li quedava. En aquell moment el president de la companyia catalana d’autopistes, Salvador Alemany, va minimitzar l’impacte de la sortida de CVC del capital, argumentant que obeeix a la forma d’actuar habitual dels fons d’inversió.

Ara ha sigut el segon accionista d’Abertis, OHL, qui s’ha venut la meitat de la seva participació. La constructora controlada per la família Villar Mir es va vendre ahir el 7% de les accions d’Abertis per 814 milions, cosa que li ha reportat una plusvàlua neta de 110 milions. OHL es queda ara amb una participació del 6,9% d’Abertis i és possible, tot i que la companyia no ho ha confirmat, que perdi algun dels tres representants que té al consell d’administració. Que en un any hagi canviat l’accionariat tan radicalment no influeix en l’estratègia de la companyia, asseguraven ahir fonts d’Abertis, que malgrat això reconeixien que sí que canvia la relació amb els accionistes i prenen més pes alguns òrgans de govern, com la junta d’accionistes.

“En pocs anys hem passat d’un free float [accions que es negocien a borsa i que no són d’accionistes de referència] del 30% a més del 60%, indiquen des d’Abertis. A la companyia afirmen que hi ha hagut un canvi en el perfil dels inversors, s’han perdut els socis estables i a llarg termini, com va ser al seu dia la constructora ACS de Florentino Pérez i després OHL de Villar Mir, per passar a tenir uns accionistes més institucionals, sobretot grans fons d’inversió i de pensions.

Inversors institucionals

Els últims mesos s’ha conegut la incorporació d’alguns d’aquests fons a Abertis, com Capital Group, que té un 5,10% de l’empresa d’autopistes; BlackRock, que en té el 2,43%; Lazard, que controla un 3%, o el fons sobirà de Noruega, al voltant de l’1%. Amb la venda d’OHL el primer accionista d’Abertis és La Caixa, a través de Criteria, amb prop del 23%, seguit d’OHL, amb el 6,9%. Entre tots dos no arriben a una majoria de control.

Des d’Abertis es resta importància a les desinversions de CVC i OHL perquè, segons diuen, els paquets accionarials s’han pogut col·locar bé al mercat, fins i tot amb sobredemanda. “El problema seria que aquests accionistes marxessin i no entrés ningú a substituir-los”, van assenyalar ahir fonts d’Abertis, que van destacar que, malgrat l’impacte negatiu d’aquestes desinversions i del Brexit, el valor de l’acció es manté bastant estable.

Abertis basa ara la seva estratègia a concentrar-se en el negoci de les autopistes, després de desinvertir en aeroports, aparcaments, logística i telecomunicacions, i invertir en noves autopistes, com ha fet a Itàlia i Xile, i allargar les concessions a l’estranger -ho ha fet a França, Puerto Rico i el Brasil- per compensar les concessions espanyoles que s’acosten a la seva fi, com l’AP-7 (la més rendible), on el tram sud venç el 2019 i el nord el 2021.

Fitxatge de dues conselleres independents

Salvador Alemany es queixava fa poc de la dificultat de trobar bons independents per incorporar-los al consell d’administració. Ahir, però, la companyia anunciava el fitxatge com a conselleres independents de Sandrine Lagumina (esquerra) i Marina Serrano. La primera és directiva de l’energètica Engie, i la segona va ser directora general de Patrimoni de l’Estat durant el primer govern de José María Aznar. Aquestes conselleres ocuparan els seients que van deixar buits els representants de CVC al novembre.