Adéu a l’època dels pits ‘low cost’ i a terminis
Corporación Dermoestética acomiadarà tots els metges
BarcelonaCorporación Dermoestética va sortir als parquets l’any 2005 en una jornada insòlita en què cinquanta models vestides d’infermeres van fer acte de presència a l’edifici de la borsa. Des de llavors, el seu fundador i director general, José María Suescun, ha pilotat l’ascens i la caiguda d’una empresa que acaba d’entrar en preconcurs de creditors.
El llegat de Suescun és el reflex de l’època de consum excessiu que va viure Espanya abans que esclatés la crisi. El seu model de negoci permetia el finançament de les operacions de cirurgia estètica per acostar-les a la classe treballadora, la seva principal consumidora. Poder pagar a terminis una intervenció va convertir les operacions en un bé de consum al nivell d’un cotxe o una nevera.
El 2001 més de la meitat de les operacions de cirurgia estètica es pagaven amb finançament, segons els càlculs del seu fundador. Es podien pagar en dos, tres o cinc anys. En aquell temps, Suescun s’enorgullia que Espanya fos la primera consumidora europea de pròtesis mamàries. Eren els temps de la construcció, el crèdit barat i els pits. L’any 2005 només el 30% d’aquestes pròtesis es van utilitzar per a cirurgia reparadora i al voltant de 31.500 pròtesis es van utilitzar per a estètica; un 18% les va implantar l’empresa valenciana.
La sortida a borsa
El 13 de juliol d’aquell any, l’empresa va sortir a borsa amb una sonada posada en escena. Suescun va posar al mercat el 37,64% del seu capital a un preu de 9,1 euros per acció. Els títols van pujar en la primera sessió fins als 10 euros per títol. Corporación Dermoestética es valorava així en 363 milions d’euros. L’imperi de Suescun s’estenia llavors per tot Espanya, Portugal, el Regne Unit i Itàlia amb 95 centres en total. Era una bona època per a l’empresari, a qui no li agradava gaire aparèixer en públic. Feia poca vida social i preferia gaudir del seu temps lliure en el seu gran iot de 40 metres d’eslora, tan gran que no podia atracar al port de la ciutat de València.
L’ascens inicial va frenar de cop l’any 2007 amb la reducció del consum, sumat a les denúncies per implants de mala qualitat i les pèrdues econòmiques. La companyia va començar a tirar la tovallola a Europa, a reduir plantilla i a tancar alguns establiments a Espanya. Des de llavors, ni les campanyes publicitàries (l’any 2005 hi destinaven aproximadament 30 milions anuals) van poder amagar les dificultats financeres de l’empresa.
A finals del 2012, el seu resultat d’explotació quedava en 5,3 milions d’euros en negatiu, cosa que va empènyer l’empresa a fer una oferta pública d’adquisició (opa) per ser exclosa de la borsa el 2013. Un òrgan independent va valorar les seves accions en 0,33 euros. Els accionistes van rebre una vint-i-vuitena part de la seva inversió inicial, i els títols dels que no els van vendre abans de l’opa d’exclusió van perdre el seu valor.
Mentre es reduïa el seu capital a zero, l’empresa va fer una operació acordió i després de l’opa va ampliar fins als 6,72 milions el seu capital. Tot i això, Corporación Dermoestética no va frenar la seva caiguda. Al juliol el seu valor, estimat en sis milions, va reduir-se fins als 672.000 euros, fet que equival a una reducció del 89% del seu patrimoni empresarial. Les pèrdues acumulades de l’empresa ascendien fins als 90 milions d’euros i la seva cotització en borsa va caure en un 96%.
Abans d’arribar a aquesta situació, Suescun havia tingut l’opció de vendre’s el negoci. Però malgrat l’evident i continuada pèrdua de liquiditat de les seves accions, la previsió d’una recuperació econòmica molt lenta i la impossibilitat de repartir dividends, va rebutjar vendre una empresa que és un símbol dels temps de la bombolla.
L’últim capítol de la història s’ha escrit fa només uns dies: l’empresa ha anunciat un preconcurs de creditors i l’acomiadament de tota la plantilla. José María Suescun ha intentat calmar els nervis dels pacients i ha dit que els seguirà proporcionant el servei habitual perquè la seva situació judicial no implica el cessament de l’activitat. Encara queda per aclarir, però, com atendrà els clients després d’acomiadar els seus 300 treballadors, entre els quals hi ha 200 metges.
