Publicitat
Publicitat

MAPA AEROPORTUARI

L'operador diu que la gestió individualitzada del Prat perjudicaria els seus usuaris

Aena s'emmiralla en el model de Noruega, Grècia i Finlàndia

El ministeri de Foment compara el seu model aeroportuari amb el de països com Noruega, Grècia i Finlàndia. A més, Aena argumenta ara que una gestió individualitzada perjudicaria els passatgers.

Aena, l'operador aeroportuari que depèn del ministeri de Foment, ha protagonitzat un gir de 180 graus en el seu discurs. I ho ha fet en només sis mesos.

Mentre que el ministre de Foment de l'anterior executiu, José Blanco, va assegurar que la privatització de la gestió dels aeroports del Prat i Madrid-Barajas havia de servir per guanyar en "eficiència", Aena sosté ara tot el contrari.

El gestor aeroportuari assegura que la gestió individualitzada dels aeroports afectaria els "nivells de qualitat" del servei i "els costos serien superiors i, per tant, això podria repercutir en els passatgers". Així ho explica Aena en un argumentari sobre les bondats del model de gestió en xarxa, al qual ha tingut accés l'ARA. L'empresa també destaca que "amb una gestió individual es perdrien economies d'escala" i les companyies aèries deixarien de beneficiar-se del fet de tenir un únic interlocutor.

El gestor públic espanyol ja treballa en el nou procés de privatització d'Aena, però no contempla en cap cas la descentralització de la gestió del Prat, tal com han estat reivindicant la societat civil catalana i les administracions públiques durant els últims cinc anys. El nou president d'Aena, José Manuel Vargas, treballa amb dues hipòtesis: la col·locació a la borsa d'una part de les accions d'Aena i la privatització d'alguns aeroports en bloc, però sempre mantenint la gestió en xarxa, que Vargas qualifica com "un dels actius que més envegen" els competidors d'Aena.

Els referents d'Espanya

L'argumentari d'Aena repassa els països que mantenen un model de gestió aeroportuària en xarxa. El gestor espanyol és el primer grup mundial del sector per volum de passatgers, amb 204 milions de viatgers el 2011.

Aquest lideratge s'explica en bona part pel fet que és l'operador que gestiona més aeroports: un total de 47. Així, els referents més immediats d'Aena són els operadors de Noruega (Avinor), Grècia (Hellenic Civil Aviation Authority) i Finlàndia (Finavia), amb 46, 44 i 24 aeroports gestionats, respectivament. Es dóna la circumstància que cap d'aquests països arriba als onze milions d'habitants, molt per sota dels 47 milions d'habitants d'Espanya.

Aena també s'emmiralla en Portugal, Israel, Polònia i Turquia, tot i que fins i tot entre aquests països n'hi ha alguns que han explorat reformes en els seus models de gestió aeroportuària.

El gestor aeroportuari espanyol també esmenta algunes operacions corporatives recents en el sector dels operadors aeroportuaris per justificar la necessitat de disposar de gestor amb prou musculatura. Concretament, al·ludeix a la compra del 38% de les accions de l'operador turc TAV (que gestiona l'aeroport d'Istambul) per part d'Aéroports de París i a l'aliança de l'alemanya Fraport als aeroports del Caire, Delhi, Lima i Sant Petersburg. Curiosament, tant Aéroports de París com Fraport es van prequalificar per a la privatització de la gestió del Prat i Barajas.

La conselleria de Territori i Sostenibilitat no va voler comentar ahir els plans de Foment de perpetuar el model de gestió en xarxa. Des de les empreses del sector, en canvi, ja fa temps que es dóna per enterrada l'anhelada individualització de la gestió del Prat.

El president de Vueling, Josep Piqué, va expressar ahir el seu suport a un model descentralitzat com en els països de l'entorn i amb competència entre aeroports.

Més continguts de