L'Autoritat Fiscal dubta que les comunitats assoleixin el 0% de dèficit marcat per l'Estat al 2018
Demana que s'ampliï el termini i es defineixi una senda "creïble i exigent" per a la reducció sostinguda del deute
MadridL'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) ha fet públic aquest dilluns l'informe sobre el programa d'estabilitat que l'executiu espanyol va enviar divendres a Brussel·les, on entre d'altres, posa en dubte que les comunitats autònomes assoleixin el 0% de dèficit marcat com a objectiu per al 2018. El document demana que s'ampliï el termini fixat a la Llei d'Estabilitat pressupostària per assolir l'equilibri i que es defineixi una senda "creïble i exigent" per a la reducció sostinguda del deute. Recorda que les mesures d'estalvi previstes fins ara només serveixen per eixugar la meitat del dèficit, i assegura caldria compensar els dèficits d'alguns territoris amb superàvits d'altres.
Segons l'informe, malgrat que les comunitats autònomes experimentaran al llarg del període 2015-2018 un increment dels seus ingressos vinculats al sistema de finançament, existeix "un risc de no assolir l'objectiu d'equilibri pressupostari si els dèficits que probablement registrin algunes d'elles no es compensen pel superàvit de la resta".
Per aconseguir l'objectiu, segons el document, "seria necessari l'aplicació estricta de la regla de despesa que implica una senda de despesa més exigent sobre la derivada de complir l'objectiu d'estabilitat pressupostària quan més a prop s'està de l'equilibri o superàvit pressupostari", és a dir, que cal no permetre relaxaments per als territoris que es troben més a prop d'aconseguir l'objectiu.
També assenyala que l'esforç de consolidació fiscal que han de fer les comunitats entre 2015 i 2018 és equivalent a l'1,6% del PIB i que l'assoliment de l'objectiu dependrà de la compensació de les diferents posicions relatives de les comunitats.
Només la meitat de l'estalvi
Entre totes, recorda, van tancar el 2014 amb un dèficit de 17.529 milions d'euros, i les mesures discrecionals que preveu el govern espanyol -i que va incloure a les previsions que va enviar a Europa- "permetrien fer aproximadament la meitat de l'ajustament de consolidació fiscal necessari".
Això són 8.295 milions d'euros, un 0,7% del PIB, que segons les previsions del govern espanyol s'assoliran reduint personal dels governs de les comunitats autònomes (589 milions), una millor gestió de la despesa farmacèutica (1.421 milions) i l'aplicació del decret de sostenibilitat financera que suposa un estalvi en interessos de 1.246 milions fins al 2015.
També mesures d'ingressos majoritàriament tributàries que han de suposar 1.808 milions d'euros, entre altres.
"Dubtes" sobre els ingressos
Amb tot, l'informe assenyala que existeixen "dubtes sobre els ingressos no tributaris, les mesures de personal i les derivades del nou instrument de racionalització de la despesa tributària".
A més, l'Agència Independent es queixa que les previsions de l'Estat apunten a la possibilitat que les comunitats autònomes obtinguin més ingressos per l'exercici de la seva capacitat normativa -augmentant els seus impostos o creant-ne de nous- però "no s'aporta informació que permeti la seva valoració".
Més ingressos pel sistema de finançament
Un dels factors que podria fer "disminuir de manera important" l'escletxa actual del dèficit, segons l'Airef, és un increment dels recursos que les comunitats autònomes reben pel sistema de finançament gràcies a l'increment de la recaptació d'impostos.
Amb tot, adverteix de nou que serà necessari que el marge que puguin generar aquelles comunitats autònomes amb una millor situació de les seves finances hauria de servir per compensar les "desviacions que amb tota probabilitat registraran les comunitats amb una pitjor situació de sortida", i per tant cal fer una "aplicació estricta de la regla de despesa".
Demana una revisió dels terminis
A les conclusions del document, l'Airef demana que es revisi el finançament dels diferents nivells de les administracions públiques "amb la finalitat que s'adeqüin els recursos a les responsabilitats de prestacions de béns i serveis establerts per a cadascun d'acord amb el repartiment competencial vigent".
També demana que s'utilitzin els mecanismes legals procedents per "ampliar el període transitori per al compliment del límit" de dèficit i es defineixi "una senda de referència creïble i exigent per a la reducció sostinguda del ràtio de deute". En concret, vol que s'adaptin els requisits que consten a la disposició transitòria primera de la Llei Orgànica d'Estabilitat Pressupostària.
