Publicitat
Publicitat

CRISI DE L'EURO

La cancellera, Angela Merkel, es queda sola dins el seu govern en contra de l'aplicació dels eurobons

Alemanya planteja un referèndum

Els dos socis d'Angela Merkel al govern s'han apuntat a la idea de l'oposició d'un referèndum alemany per decidir el futur de la moneda única i els eurobons. La iniciativa suposa canviar la Constitució.

El tradicional immobilisme alemany s'esquerda. No és un canvi explícit de postura, però un dels socis de govern d'Angela Merkel va plantejar ahir la possibilitat de convocar un referèndum per decidir el futur de l'euro. Aquesta vegada la iniciativa no ha sorgit de l'oposició al govern. Ha estat el líder de la Unió Social Cristiana bavaresa (CSU), Horst Seehofer, el que ha explicat al diari Die Welt que "el ciutadà ha de decidir sobre la col·lectivització del deute a la zona euro".

La idea és que els països de la zona euro comparteixin els costos de la diferència del deute existent entre els països del cor d'Europa, amb Alemanya al capdavant, i els del sud, que tenen en Espanya i Itàlia el centre de les tensions. El projecte seria una mena d'eurobons, un concepte de què Merkel no vol ni sentir a parlar. El responsable de la CSU, un partit agermanat amb la Unió Democratacristiana (CDU) de la cancellera alemanya, va assegurar que "només amb una participació ciutadana més gran quedaria legitimada la via" d'una versió dels eurobons, informa l'agència Efe. Les veus discordants dins del govern no s'acaben aquí, perquè divendres es va pronunciar en termes similars el cap del grup parlamentari del partit Liberal (FDP), Rainer Brüderle, el tercer soci de la coalició de l'executiu alemany, que va justificar que "podria arribar el moment en què sigui necessari un referèndum sobre Europa".

Brüderle va admetre que la consulta obligaria a canviar la Constitució alemanya, tot i que en altres països de l'entorn s'han fet referèndums sobre diverses qüestions europees sense cap problema.

El ministre de Finances, Wolfgang Schäuble, de la CDU, el mateix partit en què milita la cancellera, va admetre aquesta setmana la possibilitat d'una consulta popular en cas de cedir més competències a Brussel·les. Això significa que Angela Merkel s'ha quedat sola defensant la seva postura contrària a la mutualització del deute sobirà a l'eurozona, i podria trobar sobre la taula dilluns la proposta d'un referèndum dels seus propis socis de govern. Merkel ha estat de vacances les tres últimes setmanes.

Oposició socialdemòcrata

La proposta d'una consulta ciutadana la va fer per primer vegada a principis de setmana el líder socialdemòcrata a l'oposició, Sigmar Gabriel. A aquest pronunciament s'hi han afegit el cap del grup parlamentari del Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD), Frank-Walter Steinmeier, i també l'exministre de Finances Peer Steinbrück. Cal recordar que aquests tres últims líders polítics socialdemòcrates són aspirants virtuals a convertir-se en cap de l'oposició el 2013 per disputar les eleccions a Merkel.

La preocupació a Alemanya per la crisi del deute ha anat creixent. El ministeri d'Economia va afirmar divendres que l'economia havia crescut de manera moderada en el segon trimestre de l'any, però va reconèixer que els problemes del deute sobirà havien incrementat la incertesa i que les perspectives de l'economia dels pròxims mesos tenien "riscos significatius".

D'altra banda, el titular d'Economia del govern de Merkel, Philipp Rösler, va declarar al setmanari Focus que se sent "decebut" per la falta d'avenços significatius i visibles en les reformes implementades a Grècia, i va apuntar que Atenes no ha aprofitat les "ofertes" plantejades per Berlín per sortir de la crisi.

Desil·lusió per Grècia

"Estic desil·lusionat" va afirmar el ministre. "Oferim, juntament amb la indústria alemanya, un ampli suport al govern grec, però la part hel·lena amb prou feines ha fet ús d'aquesta oferta", va insistir. El mateix ministre ja va argumentar fa setmanes que una sortida ordenada de Grècia de l'euro no era "impensable" i que havia deixat de "causar espant". Les noves declaracions de Rösler es van interpretar com un increment de la pressió de Berlín i van disparar els rumors sobre la possibilitat que l'executiu germànic estigui preparant un pla controlat per a la tornada de Grècia al dracma.

En canvi, en una altra entrevista avançada, en aquest cas al dominical Bild am Sonntag , el ministre d'Exteriors, Guido Westerwelle, va demanar a Grècia que "compleixi" els compromisos pactats amb l'anomenada troica (Comissió Europea, Fons Monetari Internacional i Banc Central Europeu). "No s'ha de produir cap desviament substancial respecte als compromisos adquirits", pel que fa als ajuts que espera obtenir el govern grec, condicionats a la vegada a l'execució dels objectius d'estalvi estipulats amb les missions de la troica .

Més continguts de