Antonio Renom: “Obrirem alguna oficina més al sud d’Europa i creuarem l’Atlàntic”

BarcelonaAntonio Renom (Panamà, 1978) dirigeix Levante Capital Partners, una societat nascuda el 1947 per gestionar el patrimoni i el negoci d’una família catalana que va començar la seva activitat industrial el 1895. Quan se’n va fer càrrec, el 2012, va fer-li un tomb per passar de ser un family office a ser una empresa de serveis per a tercers. Ara acaba d’integrar al seu grup Le Bris Investment Strategies, una empresa d’assessorament financer supervisada per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

Per què ara incorpora l’assessorament financer?

Som un assessor estratègic de 360 graus. Els nostres clients són institucions i corporacions. És un concepte més anglosaxó. Ajudem els clients en temes de corporate finance, consultoria estratègica, mercats de capital. D’aquí la integració, que suma Daniel Suárez i Álvaro Lissón, dos professionals que s’han passat dos anys creant un model economètric amb setanta variables capaç de generar estratègies d’inversió, una mica a l’estil dels fons d’inversió.

Vostè va capgirar la companyia.

Levante era la patrimonial de la família, no un negoci. Però jo no sé viure de rendes. I vaig fer el que eren històricament els bancs d’inversió, un assessor per acompanyar les empreses. A partir d’aquí vaig picar pedra i vaig començar a explicar el projecte: un assessor estratègic, global, amb estil boutique, que vol dir que és més important la capil·laritat geogràfica que la presència aclaparadora en una sola ubicació. I a més tenir un punt digital, un punt disruptiu, intentar aportar valor afegit i buscar el millor talent.

Com està estructurat el grup?

Levante Capital és la capçalera i és propietat 100% de la família. El nostre plantejament és a molt llarg termini. Tenim quatre unitats de negoci en les quals nosaltres sempre som l’accionista majoritari. Quan vols ser global tens un problema si et bases en col·laboracions, perquè l’oficina de Barcelona i la de Londres tenen incentius diferents i, per tant, hi ha una guerra política entre elles. Jo tenia molt clar que el nostre model de negoci passava per ser l’actor industrial en totes les taules. Levante Capital és qui marca els valors, que són la innovació, el compromís amb el client, el comportament ètic... Les quatre unitats estan integrades en el grup i, tot i que cada firma té un equip propi, actuem de manera sinèrgica. Per exemple a Andorra Telecom l’estem assessorant en el creixement internacional amb dues divisions, la d’assessoria i la de fusions i adquisicions.

I les quatre divisions quines són?

Blackwood Capital, que es dedica a corporate finance ; Wit Consulting, que es dedica a l’assessorament enfocat al creixement, internacionalització, nous negocis i digitalització; l’àrea immobiliària és LC Real Estate, i ara ja estem treballant per a tercers i no només per a la família, i Le Bris, que és la peça que ens faltava, molt enfocada als mercats de capital. Le Bris ens dóna dues coses molt importants: una unitat de negoci enfocada als mercats de capitals i assessorament a institucions quan obren un fons pel qual nosaltres li donem l’estratègia d’inversió. Ja n’assessorem un, gestionat per Gesiuris, ara començarem amb un segon i aviat esperem anunciar un tercer. Però també ens dóna a escala de grup capacitat d’opinió pròpia. És la nostra opinió. Ens podem equivocar, però ens equivoquem nosaltres.

I la relació empresa-família?

Tinc un consell d’administració familiar, i això és complicat. Jo no tinc ni una acció. La família no participa en el negoci des del punt de vista executiu, i ningú de la família que estigui treballant en l’empresa té accions.

Van comprar les seus d’Unió a Tarragona, a Lleida i a Girona. I a Barcelona?

Lleida, Tarragona i Girona són mercats que no conec. És una manera de posar-hi un peu a un preu raonable i sense risc. Però Barcelona és un mercat conegut i, per tant, no m’interessa.

La presència internacional és clau?

Som a Barcelona, Madrid, Londres, Frankfurt i Andorra. Esperem obrir aquest any alguna nova oficina.

On?

Una al sud d’Europa, segur. Ens agrada Milà, París o Lisboa.

La intenció és créixer?

Sí, i creuar l’Atlàntic en algun moment. Vol dir Nova York, o potser San Francisco, per un tema de digitalització, a l’entorn de Palo Alto.

Quin és el perfil de client?

Tenim dos tipus de clients. Institucionals, que solen ser fons d’inversió, o fons immobiliaris. En el món corporatiu el nostre client són empreses que facturen entre 150 i 1.500 milions. El nostre avantatge competitiu és que som independents. I el client valora poder tenir un assessor sènior.

Sempre han tingut un vessant filantròpic, per exemple, ajudant a captar fons per al Liceu.

La nostra feina era engegar la fundació i després deixar-la a mans del Liceu. Ara l’objectiu l’hem dirigit més cap a temes socials que culturals: capes de població desatesa, malalties rares i educació.