Ara ja creixem, adéu reformes

Diuen que Mariano Rajoy és un home amb sort, i probablement és cert. Fa dos anys s’especulava que seria reemplaçat per un tecnòcrata (estil Mario Monti a Itàlia) i ara afronta l’últim any de la legislatura amb l’economia creixent i la pressió del deute en mínims històrics. Alguna cosa deu haver fet bé Rajoy (ordenar el sector financer potser és la principal, a costa de crear un oligopoli), però desenganyem-nos: sense la intervenció de Mario Draghi el 2012 la situació seria molt diferent. Però Rajoy és un home amb sort i, per arrodonir-ho, inicia el 2015 amb una baixada brutal del preu del petroli, cosa que suposa una injecció addicional per a una economia tan dependent de la importació d’energia com l’espanyola. Rajoy pot presumir d’haver frenat la sagnia, però no d’haver redreçat l’economia. Espanya té un 24% d’atur, és líder europeu en desigualtats, no ha canviat el model productiu i ja no diguem el sistema fiscal. Draghi ho va dir: l’ajuda del BCE no servirà de res sense més reformes. Rajoy ni se les planteja.