Rato diu que va dimitir després que les “autoritats” rebutgessin el seu pla de demanar 7.000 milions en ajudes públiques

MadridL'expresident de Bankia Rodrigo Rato ha assegurat aquest dijous al Congrés dels Diputats que Bankia va "actuar correctament sota el control dels organismes públics i les firmes auditores".

En una compareixença multitudinària al Congrés, Rato ha recordat que va demanar presentar-se fa mesos per "descriure objectivament" el procés de creació de Bankia i "dissipar qualsevol dubte i refutar acusacions" sobre l'entitat, ara, nacionalitzada.

Rato ha explicat que el juny del 2010 l'exgovernador del Banc d'Espanya Miguel Ángel Fernández Ordóñez els "va comminar a negociar", a ell i al llavors president de Bancaja José Luis Olivas, a fusionar Caja Madrid i Bancaixa. Tot i així, ha negat que la integració de les set entitats fos per "raons polítiques". També ha explicat que el Banc d'Espanya i els auditors van aprovar tots els plans de creació de Bankia i la seva sortida a borsa, però ha assegurat que el supervisor li va demanar ampliar en 2.000 milions la col·locació de valors a l'Íbex-35.

En aquest sentit, l'exvicepresident de l'últim govern del PP i exdirector de l'FMI ha donat a entendre que ell tenia dubtes sobre la sortida a borsa de l'entitat el juliol del 2011, però que el govern espanyol i el Banc d'Espanya li van manifestar la seva "preocupació" pel que podria suposar suspendre la sortida a borsa per a la "confiança" dels mercats cap a Espanya. En aquest sentit, ha recordat que la sortida a borsa es va fer amb un descompte "molt gran" del valor en llibres i en un entorn financer turbulent, en el qual es van paralitzar algunes sortides a borsa. Tot i aquests dubtes, en el torn de rèplica s'ha mostrat convençut que era el moment adequat per a la sortida a borsa. "Si haguéssim deixat passat l'estiu per recapitalitzar-nos, no ho hauríem fet mai, perquè els descomptes haurien estat més alts", ha dit.

Rato ha recordat que el Banc d'Espanya va aprovar el seu pla per complir les noves exigències de provisions fixades pel govern actual, per valor d'uns 5.000 milions. El moment més destacat de la compareixença s'ha produït quan ha revelat que el passat mes de maig va presentar un nou pla de sanejament al Banc d'Espanya i al ministeri d'Economia, que incloïa una petició d'ajudes públiques per valor de 7.000 milions d'euros, reducció del nombre de consellers i de l'estructura de la matriu de Bankia, BFA. Ha dit que, després d'un "intens intercanvi d'opinions", el pla no va ser aprovat.

Aleshores, ha explicat, va decidir dimitir el primer cap de setmana de maig en veure que les "autoritats no coincidien" amb el seu pla, ja que no volia "plantejar un enfrontament" i "posar en risc" Bankia. L'exgovernador del Banc d'Espanya va dir dimarts que el supervisor va oferir un nou pla per a Bankia, cosa que porta a entendre que l'únic rebuig va ser del govern espanyol. Rato ha assegurat que continua creient que va "fer el correcte", perquè va pensar que "havia de ser un altre equip" el que dirigís el futur de l'entitat i va dimitir "amb la consciència d'haver fet bé les coses en un entorn molt difícil".

És significatiu que Rato no hagi dit que va ser obligat a dimitir, ja que l'exgovernador del Banc d'Espanya va dir dimarts que va ser "cessat". Així, Rato ha evitat criticar directament el govern del PP i, de fet, l'única crítica implícita que ha fet ha estat al rebuig del ministre d'Economia, Luis de Guindos –que va ser el seu número dos entre el 2002 i 2004 al govern de José María Aznar–, al seu pla de sanejament. En canvi, sí que ha passat bona part de la responsabilitat de la creació i funcionament de Bankia al Banc d'Espanya, un fet que Fernández Ordóñez va negar dimarts. No obstant això, ha assegurat que no ha tingut "enfrontaments amb ningú en dos anys", en referència a les autoritats actuals i passades i als auditors. Rato ha arribat acompanyat a la sala on se celebra la comissió de dos homes forts del PP, el portaveu al Congrés, Alfonso Alonso, i el diputat Esteban González-Pons.

En el torn de rèplica, ha negat que hi hagués "forats" ocults als comptes de Bankia. Ha assegurat que els canvis dels resultats que ha fet el nou equip gestor són fruit de les estimacions de "possibles deterioraments futurs" i ha vinculat l'empitjorament dels resultats al de l'economia espanyola. Amb Rato al capdavant, Bankia va anunciar uns beneficis de 306 milions el 2011, però el nou equip de José Ignacio Goirigolzarri els va transformar en pèrdues de 3.030 milions.

D'altra banda, Rato ha admès que va mantenir "converses" amb La Caixa per una possible fusió, però que no es va arribar a cap "negociació formal".