BARCELONAAhir es va demostrar que quatre anys de crisi econòmica han contribuït a revisar alguns dels paradigmes clàssics de la política monetària. O, si més no, han fet que tot sigui molt més complex. El Banc Central Europeu (BCE) va anunciar ahir una decisió sense precedents en els dotze anys que fa que és rector del preu del diner de l'eurozona: va situar els tipus d'interès per sota de l'1%.
Concretament va retallar els tipus un quart de punt, fins al 0,75%. Les baixades de tipus -o el que és el mateix, l'abaratiment del diner- estan encaminades a estimular l'activitat econòmica. El BCE va anunciar ahir una altra decisió en aquesta direcció: no pagar pels dipòsits dels bancs a un dia per impulsar el crèdit. El banc europeu té dipositats prop de 800.000 milions d'euros. No obstant, totes les borses europees van caure ahir, a excepció de Londres, a causa de l'anunci de compra de bons per part del Banc d'Anglaterra. Especialment intensa va ser la patacada de l'Íbex-35, que va recular un 2,99%, fins als 6.954 punts.
La prima de risc espanyola es va disparar 44 punts, fins als 539, en una mostra que la pressió sobre el deute espanyol no quedava resolta per la rebaixa de tipus.
"El mercat volia que [el BCE] avancés en la compra de deute o en una nova barra lliure de liquiditat per als bancs; la baixada de tipus ja estava descomptada pels mercats", ha explicat Daniel Pingarrón, estrateg de mercats de la firma IG Markets.
Els mercats esperaven un anunci de compra de deute o una nova subhasta de liquiditat, similars a les realitzades al desembre i al febrer, en què es van repartir un bilió d'euros a l'1%. L'analista d'IG va assegurar que la rebaixa de tipus "tindrà molt poques conseqüències directes, se'n beneficiaran només els crèdits ja adquirits amb anterioritat".
El president del BCE, Mario Draghi, va explicar que el consell de govern de l'entitat va prendre "per unanimitat" la decisió de retallar el preu del diner en 25 punts bàsics. Draghi va justificar aquesta mesura perquè "alguns dels riscos a la baixa per al creixement econòmic identificats anteriorment s'han materialitzat". "El creixement econòmic a la zona de l'euro continua feble, amb un augment de la incertesa sobre la confiança i l'opinió", va afegir.
Pressions inflacionistes
A més, el president del BCE va dir que "s'han reduït més les pressions inflacionistes a l'horitzó rellevant per a la política monetària". El BCE preveu que l'economia de la zona de l'euro es recuperarà "lentament de manera gradual a finals d'any".
La retallada de la taxa d'interès contribuirà a una baixada més de l'Euríbor, el tipus d'interès al qual estan referenciades la majoria de les hipoteques a Espanya.
El Banc Central Europeu va reduir la facilitat de dipòsit, per la qual remunera els diners, fins al 0% -ara era del 0,25%-, és a dir, que les entitats no reben res per dipositar els seus diners en el BCE a un dia. Draghi va admetre que "la circulació del crèdit és feble en la zona de l'euro", encara que hi ha grans diferències entre països.
"Donem la benvinguda a les iniciatives de la cimera de la zona d'euro cap a un mecanisme de supervisió únic i la possibilitat -amb condicions apropiades- de recapitalitzar els bancs directament", va dir Draghi, que també va valorar "l'ús dels instruments existents en els fons de rescat temporal i permanent d'una manera més flexible i eficient per estabilitzar els mercats". Després de la intervenció de Draghi, l'euro es va devaluar un centau respecte d'un dòlar. Un euro es canviava ahir per 1,2364 dòlars.
D'altra banda, el Tresor espanyol va col·locar ahir 3.000 milions d'euros en bons i obligacions a 3, 5 i 10 anys, però a costa d'elevar els interessos en dos d'ells i oferir un 6,50% en el deute a 10 anys, el nivell més alt des del novembre.
