El BCE mantindrà els estímuls tot i la millora de l’economia

Brussel·lesLa recuperació econòmica a l’eurozona és cada dia més sòlida, els preus estan pujant, l’atur baixant i fa 16 trimestres consecutius que l’economia de l’euro creix. Tot i el panorama optimista que va dibuixar ahir el president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, encara no és l’hora de retirar els estímuls econòmics. Draghi va defensar que la zona euro encara necessita l’empenta del BCE, malgrat reconèixer que cada vegada hi ha menys riscos. “Seguim fermament convençuts que encara és necessària una extraordinària quantitat de suport de la política monetària”, va assegurar Draghi en una compareixença al Parlament Europeu, a la comissió d’Afers Econòmics.

Segons el president de l’entitat monetària, l’augment de la inflació en els últims mesos es deu a fets circumstancials, sobretot al preu del petroli, que s’està recuperant. Però si no es tenen en compte els preus de productes amb alta volatilitat com l’energia i els aliments, l’augment de la inflació és minsa i no arriba a complir l’objectiu principal del BCE, que és situar-la per sota però molt a prop del 2%. Aquest és l’argument de Draghi per mantenir mesures extraordinàries com la compra de bons sobirans.

Salaris massa baixos

L’italià va subratllar que la recuperació s’està consolidant cada vegada en més països de l’euro però que encara hi ha senyals que indiquen que no tot està fet. Draghi va posar com a exemple els salaris, que encara haurien de pujar més per animar el consum i fer pujar els preus. El BCE té previst actualitzar les seves projeccions per als països de l’euro al juny. El més probable és que revisi a l’alça les previsions tant de creixement com d’inflació.

Amb tot, la pròxima reunió dels governadors del BCE no servirà per decidir posar fi als estímuls de l’entitat. Draghi està aguantant la pressió d’alguns països -especialment Alemanya- que reclamen que s’acabi el programa extraordinari i es deixi que l’euro creixi per si mateix, sense ajuda externa. En canvi, el president de l’entitat monetària sí que comparteix amb Berlín la idea que les reformes estructurals són necessàries per consolidar el creixement.

El president del BCE va anar més enllà i va reclamar als estats membres que es facin passos endavant en la governança econòmica de l’euro. “Si volem assegurar-nos que la nostra unió econòmica i monetària prosperi, necessitem actualitzar el nostre marc institucional”, va dir. És un clar missatge de suport al nou president de França, Emmanuel Macron, que s’ha posicionat públicament a favor d’un ministre de l’euro i d’un pressupost comú per als socis de la moneda única, entre altres propostes, per crear un veritable govern de la zona euro.

La idea no és nova -els socis més europeistes sempre han reclamat solucions al pecat original d’haver creat una zona euro sense una governança completa- però fins ara sempre ha topat amb el rebuig d’Alemanya. Draghi confia que el canvi de govern a França obri la via per convèncer Berlín. La Comissió Europea també presentarà demà les seves pròpies propostes per avançar en la governança econòmica.

Preparar-se a temps per al Brexit

Al marge de la inflació i la governança econòmica, el BCE també analitza les conseqüències del Brexit en l’economia de l’euro. Draghi va assegurar ahir que l’entitat monetària està “preparada” per afrontar la sortida del Regne Unit de la Unió Europea però va advertir dels riscos que suposa el Brexit per a les entitats bancàries. L’italià va fa una crida als bancs a preparar-se també per al Brexit. “És molt important que els bancs portin a terme totes les preparacions a temps”, va advertir. Draghi també va admetre que “hi ha un risc de fragmentació i de llacunes de supervisió bancària”, que el BCE intentarà evitar.

La UE aprova la directiva per evitar l’evasió fiscal de multinacionals

La UE té, des d’ahir, una nova directiva que pretén dificultar l’evasió fiscal a les grans empreses. La normativa que hi havia fins ara permetia a les empreses certs ginys fiscals per evitar el pagament de milions d’euros en impostos. La nova directiva vol impedir que es repeteixin casos com els que van sortir a la llum amb l’escàndol de Luxleaks: multinacionals establertes a la UE que eludien impostos mitjançant una complicada enginyeria fiscal aprofitant-se de les llacunes normatives a Europa.

La nova directiva, que es podrà transposar fins al 2020, també defineix els criteris per considerar un país “paradís fiscal” després de l’escàndol dels papers de Panamà. El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, compareixerà avui al Parlament Europeu per donar explicacions sobre la suposada implicació de Luxemburg en l’escàndol dels papers de Panamà quan ell n’era el primer ministre. Segons un informe del grup dels Verds, el govern de Luxemburg “va bloquejar sistemàticament tota la legislació europea dirigida a evitar el frau fiscal”.