CRISI DE L'EURO
Economia 10/08/2012

El BCE vol sous més baixos a Espanya

El banc regulador europeu demana "substancials" reduccions salarials als països rescatats, incloent-hi Espanya. El BCE també critica "els marges de benefici excessius" i demana més reformes estructurals.

T. Garganté / V. Moliné
3 min
LES RECEPTES DEL BCE PER REACTIVAR L'ECONOMIA EUROPEA El president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Drgahi, demana nous esforços als països rescatats, també a Espanya. L'últim informe del banc regulador vol que  es retallin els sous, però també els beneficis de les empreses.

BARCELONAEl Banc Central Europeu (BCE) ha estat bastant explícit en el seu últim informe de conjuntura de l'agost. En la repassada habitual a l'economia de l'eurozona, el butlletí publicat ahir dedica un capítol sencer als "processos d'ajust a la zona euro", en què desgrana l'evolució d'Irlanda, Grècia, Portugal i Xipre, els països que han demanat rescat. La novetat és que també hi inclou Espanya, que ja ha activitat el rescat bancari. El BCE fa aquest últim aclariment, però també indica que a més dels avenços de la reestructuració financera "es revisaran periòdicament" les reformes estructurals iniciades.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Fins i tot es concreta que "en el cas d'Espanya, l'FMI només proporciona assistència tècnica". És a dir, que l'anomenada troica (Brussel·les, el BCE i l'FMI) segueixen de ben a prop l'evolució dels ajustos que aprova el govern de Mariano Rajoy. L'informe del banc regulador amb seu a Frankfurt manté el to contundent quan argumenta que per augmentar la competitivitat "és especialment urgent aplicar substancials retallades addicionals dels costos laborals unitaris i dels marges de benefici excessius, principalment en països amb nivells d'atur molt elevats". La referència a Espanya és definitiva.

Recomanacions

Així, el BCE demana rebaixar sous, però també els beneficis empresarials. Per aconseguir-ho, recomana l'augment de la flexibilitat, la reducció de la protecció de l'atur, la reducció del salari mínim (en el cas espanyol és de 641,40 euros mensuals) i la negociació dels sous a nivell de les empreses. Aquest últim aspecte, però, ja es va incloure en la reforma laboral aprovada al febrer, que preveu la possibilitat que una empresa es pugui despenjar del conveni sectorial per fixar els increments salarials, en el cas que li baixin els ingressos.

Precisament, el BCE fa esment de la reforma laboral, que considera "de gran transcendència i envergadura, que podria haver estat molt útil per evitar la destrucció de llocs de treball si s'hagués aprovat fa uns anys". L'organisme que presideix Mario Draghi insisteix a demanar més reformes estructurals als països rescatats i a Espanya. Les necessitats de reequilibri encara són rellevants, explica el BCE, cosa que vol dir que "s'han d'adoptar polítiques audaces en relació amb les reformes estructurals i tenir coratge davant les pressions de grups privilegiats i d'interessos creats".

Tot plegat s'emmarca en un context d'alentiment econòmic. L'informe del BCE remarca que l'enquesta feta entre experts rebaixa les perspectives per a la zona euro, amb una contracció del 0,3% enguany, sobre el 0,2% de caiguda previst al maig. Les perspectives d'inflació no variaran.

Itàlia encara analitza un rescat

D'altra banda, el ministre italià d'Educació, Francesco Profumo, va revelar ahir a Bloomberg que el govern de Mario Monti ha estudiat en les últimes setmanes -i encara ho analitza- la possibilitat de demanar al BCE que compri deute sobirà. El president transalpí va reconèixer fa poc més d'una setmana a Madrid que tenia en consideració la possibilitat de rescat tou. El president espanyol, Mariano Rajoy, no es va definir en la mateixa roda de premsa conjunta amb Monti, i divendres passat només va concretar que volia saber, abans de prendre una decisió, el que pensava fer el BCE per aturar l'increment de les primes de risc.

En aquest sentit, el ministre Francesco Profumo va afegir ahir que espera que no hi hagi condicions addicionals de Brussel·les i de Mario Draghi si Itàlia es decideix finalment a sol·licitar la compra de deute. La prima de risc espanyola va tancar ahir en els 541 punts de diferència, amb una petita millora del 0,63% respecte al dimecres. El bo a 10 anys es va situar en el 6,8%.

stats