Publicitat
Publicitat

CRISI DEL DEUTE

Rajoy reivindica el BEI com a locomotora mentre recorre al banc de la UE per finançar Aena

Un Banc Europeu del Creixement?

El Banc Europeu d'Inversions (BEI) és la clau de volta de l'anomenat pla europeu del creixement de 120.000 milions, l'èxit particular del president francès François Hollande, que ha tornat a situar el creixement a l'agenda europea, monopolitzada fins ara per l'austeritat imposada des de Berlín, i que es va acordar durant la cimera europea de Brussel·les dels dies 28 i 29 de juny. Una dotació certament enganyosa perquè d'aquests 120.000 milions només hi ha 10.000 milions de diner fresc , que serà dipositat al BEI.

D'on provenen la resta de recursos? Els 10.000 milions permeten al BEI una capacitat de préstec de fins a 60.000 milions. Després s'han de sumar els denominats projects bonds (bons per finançar projectes concrets d'infraestructures o energies netes) i 55.000 milions en fons estructurals que seran reassignats.

El BEI, propietat dels estats membres de la Unió Europea, ha estat també reivindicat durant les últimes setmanes pel president espanyol, Mariano Rajoy, com a instrument necessari per donar suport a les petites i mitjanes empreses espanyoles. Ara bé, un repàs a les últimes sol·licituds espanyoles al BEI (vegeu el quadre adjunt) mostra com el banc de la UE -que té com a vicepresidenta l'exministra de Foment espanyola Magdalena Álvarez- és un recurs habitual de les administracions públiques i les grans empreses, però no tant de les pimes. L'última companyia espanyola que ha demanat finançament al BEI ha estat l'operador públic aeroportuari Aena, que ha sol·licitat un préstec de 175 milions d'euros.

Els avantatges del finançament del BEI són clars, i més en l'actual conjuntura econòmica. És una entitat sense ànim de lucre i gaudeix d'un ràting triple A. Presta diners a llarg termini a baix interès per a projectes que considera estratègics. L'any passat va finançar projectes per valor de 61.000 milions, el 90% dels quals van anar a parar a la UE.

Préstecs a comunitats autònomes

Entre les últimes sol·licituds espanyoles al BEI destaquen les dels governs de Cantàbria i Andalusia per obres d'aigua i carreteres, respectivament. Galícia també ha formulat últimament peticions per obres de carreteres i aeroports. El ministeri de Foment és un dels més assidus del BEI. Fa poc ha demanat finançament per les autovies Benavante-Zamora i per les obres del TGV al País Basc i entre Albacete i Alacant.

Entre les grans empreses, destaquen les sol·licituds (algunes de les quals destinades a préstecs a pimes) del Banco Santander, ACS, Red Eléctrica de España, Gamesa, BBVA, Banco Popular, Orange, Banesto i Gas Natural Fenosa. Pel que fa a les pimes, l'actuació més destacada va ser la firma, el 22 de juny, d'un crèdit de 500 milions a l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) per finançar projectes per valor de mil milions.

A Catalunya, el BEI ha injectat 17.700 milions des del 1986. Destaquen els 2.500 milions de la línia 9 del metro de Barcelona i els 540 milions de l'ampliació del port de la capital catalana. El banc també ha finançat el perllongament de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) al Vallès, els túnels de Vallvidrera, el desdoblament de l'Eix Transversal, la MAT i projectes privats com la nova fàbrica de Ciments Molins a Sant Vicenç dels Horts.

Més continguts de