Publicitat

El Banc Mundial critica la lentitud dels líders europeus per reaccionar davant la crisi

Robert Zoellick, president del BM, creu que calen decisions ràpides i resoldre els problemes estructurals

El president del Banc Mundial, Robert Zoellick, va demanar reformes ràpides a l'eurozona per fer front a la crisi del deute i va criticar, en una entrevista que publica la revista alemanya 'Der Spiegel', que els polítics europeus sempre reaccionin massa tard.

"Els polítics europeus sempre reaccionen un dia massa tard i prometen sempre un euro menys del que cal", va dir en l'entrevista amb la revista alemanya.

Zoellick ha afegit que hi ha prou propostes per afrontar la crisi i que el que és decisiu no és quin d'aquests models s'assumeix, sinó que la decisió es prengui ràpidament.

"No importa tant quin sigui el model que els europeus assumeixin, però han de decidir-se per un i fer-ho ràpidament", va dir Zoellick.

Fins ara, les injeccions de liquiditat del Banc Central Europeu (BCE) han aconseguit, segons Zoellick, que en moments crítics la pressió baixi, però els problemes estructurals segueixen sense resoldre's.

Zoellick va dir, a més, que entén les reserves que hi ha entre la població alemanya davant les mesures d'ajuda per als països en crisi, però adverteix que "per a cap altre país una Europa pròspera té tanta importància i tants avantatges com per a Alemanya".

Pel que fa a les fórmules concretes per fer front a la crisi, Zoellick es va pronunciar en contra de l'emissió d'eurobons, però va destacar models alternatius com un possible pacte per a l'amortització del deute.

"Consideraria un error cobrir totes les necessitats financeres de l'eurozona amb eurobons, això reduiria l'efecte de disciplina del mercat", va dir Zoellick, per després recordar el model del pacte d'amortització proposat en el seu moment pel Consell Assessor d'Economistes del govern alemany, els anomenats "cinc savis".

L'objectiu del pacte seria reduir el deute dels països que hi participin per sota del 60% del PIB, contemplat com a límit de referència en el Pacte d'Estabilitat.

Els països que participin en el pacte haurien de fixar en la seva legislació nacional un fre al deute, similar al de les constitucions d'Alemanya i Espanya, i establir un camí vinculant de consolidació fiscal.

A canvi d'això, als països se'ls obriria la possibilitat de finançar part del seu deute a través d'un fons d'amortització comú que els membres del pacte garantirien conjuntament.

PUBLICITAT