PREVISIONS ECONÒMIQUES
Economia 14/01/2017

El Banc d'Anglaterra entona el 'mea culpa' pel catastrofisme pre-Brexit

La sorpresa pel creixement torna a qüestionar la fiabilitat dels economistes

Quim Aranda
3 min
El governador del Banc d’Anglaterra, Mark Carney, creu que Europa té més a perdre que el Regne Unit en el Brexit.

LondresQuan faltaven pocs minuts per a les 10 del matí d’ahir, va començar a nevar sobre el nord-est de Londres. Com a acte reflex, aquest cronista va agafar el mòbil i va consultar la predicció meteorològica del BBC Weather. D’acord amb el servei de la cadena, nevaria lleugerament fins no més enllà de les 11. Després sortiria el sol. Així va ser.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Però les previsions no sempre han sigut tan acurades. Al Regne Unit és famosa l’espifiada d’un dels homes del temps, també de la BBC, un tal Michael Fish, que el 1987 va assegurar davant les càmeres de televisió que no hi havia cap perill que el país fos assolat per un huracà que ja aleshores estava batent bona part de l’Europa continental. La tempesta de caràcter tropical que va seguir les seves paraules, la més gran mai registrada a les illes, va causar tretze morts i innombrables destrosses.

L’anècdota s’ha recordat aquesta setmana pel gripau que el governador del Banc d’Anglaterra (BA), Mark Carney, es va empassar dimecres en comparèixer davant del comitè del Tresor del Parlament de Westminster. Contradient els auguris de la immensa majoria d’economistes (inclòs el mateix BA) abans del referèndum del Brexit, del ministeri del Tresor, del Fons Monetari Internacional i de l’OCDE, Carney va dir als diputats que “el risc d’inestabilitat financera al voltant de la sortida de la UE és més gran per al continent que per al Regne Unit”. I va afegir: “La Gran Bretanya té una enorme capacitat de serveis financers. I tot i que hi pot haver dèficits en el moment de la sortida [dependrà de l’acord a què s’arribi amb la UE], aquests són més propensos a afectar Europa”. Al maig havia assegurat que “el debat del Brexit ha fet créixer la incertesa a nivells no vistos des de la crisi de l’euro”.

Això ha forçat Andrew Haldane, director econòmic del BA, a entonar un mea culpa : “Les dades de creixement ens han sorprès”, va dir abans d’afegir que “l’ofici d’economista està en crisi”. La nova situació ha forçat el BA a revisar a l’alça les previsions de creixement.

Gairebé set mesos després del referèndum, l’única predicció que s’ha demostrat certa, tant del BA com d’altres institucions, ha sigut la caiguda de la lliura respecte al dòlar i l’euro. Però l’economia britànica, si més no el consum, ha vist un Nadal com no s’havia produït en anys. La majoria de les grans empreses de comerç, tant de béns com d’alimentació, han tingut augments de vendes molt superiors als previstos. Alguns economistes sostenen que ha sigut gràcies al crèdit, problema estructural i endèmic de l’economia britànica. D’altres asseguren que és fruit de la confiança generada entre la població perquè després del Brexit no s’ha produït l’Harmagedon anunciat. El que cal saber, i ningú no està en condicions d’assegurar, en especial després de tantes prediccions incorrectes, és si l’enfonsament anunciat no es produirà o si, simplement, s’ha posposat fins a la sortida efectiva de la UE.

Efectes perversos

Les errades continuades en les prediccions tenen un efecte pervers, com comenta Fatima Bhoola, professora d’economia de la Universitat de Witwatersrand, a Johannesburg: “La [bona] predictibilitat genera confiança i certesa en l’economia. Les persones se senten més optimistes i les seves decisions es tornen més eficients. Per contra, les prediccions inexactes impliquen costos addicionals”.

Però l’home és l’únic animal que ensopega dos cops amb la mateixa pedra i que, amb seguretat, no aprèn gaire de les errades. A l’inici d’any, el Financial Times va publicar un dels seus habituals exercicis de cada gener: una enquesta per tractar d’albirar el paisatge econòmic dels pròxims 365 dies. Per fer-ho es van consultar cent vint-i-dos suposats especialistes. El primer paràgraf del text demostrava la poca prudència d’uns i altres, sempre d’acord amb la majoria dels punts de vista expressats, i la poca fiabilitat demostrada recentment: “El creixement s’alentirà notablement el 2017, els ingressos familiars es veuran pressionats per una inflació més alta i les empreses suspendran les decisions d’inversió per la incertesa sobre el Brexit”. En paràgrafs posteriors, s’augurava un “creixement dels salaris més lent” i un augment de l’atur “a mesura que les empreses tractin de limitar els costos” per l’esmentat context d’indefinició.

Credibilitat

S’hi pot confiar, en aquests gurus? Molt pocs van predir l’ensurt del 2008 i molts s’han equivocat, de moment, pel que fa a l’impacte del Brexit. Respecte a fa tres dècades, quan Michael Fish no va saber veure que arribava un huracà, la meteorologia ha sofisticat molt les eines de treball. L’economia, però, continua consultant una bola de vidre esquerdada o, en el millor dels casos, es basa en models esbossats a partir de comportaments històrics i teories no sempre prou contrastades.

stats