Publicitat
Publicitat

CRISI FINANCERA

L'entitat revisa els comptes del 2011, que passen de beneficis a perdre 2.979 milions

Bankia costarà 23.500 milions

L'Estat destinarà 23.500 milions al reflotament de Bankia. L'entitat va demanar ahir 19.000 milions, als quals s'hi han d'afegir els 4.465 que ja ha capitalitzat el FROB. Es tracta del rescat més car fet a Espanya.

Totes les previsions s'han quedat curtes. El ministre d'Economia, Luis de Guindos, va destacar l'11 de maig que les noves provisions que demanava als bancs tindrien un cost per a tot el sector inferior als 15.000 milions d'euros. Fa només dos dies va insinuar al Congrés que Bankia necessitaria 9.000 milions.

Al final aquest ball de xifres ha fregat el ridícul, perquè ahir el consell d'administració de l'entitat, que ara presideix José Ignacio Goirigolzarri, va demanar 19.000 milions d'euros, quantitat que haurà d'aportar l'Estat inicialment, a la qual s'hi han de sumar els 4.465 milions que el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), organisme públic dependent del Banc d'Espanya, ja va anunciar fa dies que capitalitzaria. En conjunt seran 23.465 milions els que necessitarà l'entitat, en el que s'ha convertit en el rescat més car del sistema financer espanyol. Les necessitats de capital de Bankia han quedat així.

Provisions

Els reials decrets del febrer i el maig impulsats per De Guindos han suposat unes necessitats de provisions i de capital de 8.745 milions, quantitats que ja va identificar el grup BFA. Però amb un estudi més aprofundit de la situació s'han detectat 4.000 milions addicionals. Aquests 12.745 milions eleven la cobertura sobre els promotors i riscos immobiliaris al 48,9%. La resta de la cartera de crèdits també s'ha revisat, amb unes dotacions addicionals de 5.500 milions. Això vol dir que el total de les cobertures de la cartera creditícia arriba al 12,6%.

Participades

Bankia ha posat en valor de mercat les seves participades, entre les quals destaquen IAG i Mapfre, amb uns sanejaments de 6.700 milions. Totes aquestes xifres sumen 19.000 milions, que situaran la qualitat del capital en el 9,8% a Banco Financiero y de Ahorros (BFA), la matriu de Bankia. BFA aprovarà una ampliació de capital de 12.000 milions a la seva filial Bankia, cosa que suposarà que la participació al capital s'incrementi fins al 90%, segons van explicar fonts del sector. Els petits accionistes a la borsa, doncs, podrien reduir la seva presència a Bankia a un testimonial 10% sobre el 55% que cotitza ara.

Pèrdues

La revisió dels comptes ha estat total, a instàncies dels temors mostrats per Deloitte. Així, Bankia va reconèixer ahir a través d'un comunicat que els beneficis de 309 milions que BFA va anunciar fa unes setmanes han passat a unes pèrdues de 2.979 milions.

Consell nou

La reunió del consell d'administració va durar més de quatre hores, i també va servir per canviar gairebé tots els membres. Només van mantenir el càrrec el president i el conseller delegat, Francisco Verdú. El consell es redueix de 18 a 10 membres. S'hi incorporen el conseller executiu, José Sevilla, i, com a independents, set consellers, entre els quals destaca José Luís Feito, president de les patronals d'autopistes espanyola (Aseta) i europea (Asecap).

Entre els consellers que marxen hi ha tots els representants polítics que van accedir al màxim òrgan de govern de l'entitat financera des de Caja Madrid i Bancaja (Bankia és el resultat de la fusió d'aquestes dues entitats i cinc caixes més, entre les quals hi ha la catalana Caixa Laietana). D'aquesta manera abandonen l'entitat amb seu a la capital de l'Estat José Antonio Moral (Izquierda Unida), l'exministre del PSOE Virgilio Zapatero i Carmen Cavero, cunyada del vicepresident de la Comunitat de Madrid. També deixen el consell el president de la Confederació Empresarial de Madrid (Ceim), Arturo Fernández, i Juan López Madrid, també nomenat a proposta dels empresaris.

Anul·lar la sortida a la borsa

En el capítol de reaccions l'Associació d'Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances (Adicae) va anunciar que demanaria la nul·litat de la sortida a la borsa de Bankia, de fa un any, si l'entitat modificava els comptes de l'any passat, tal com finalment va passar. Adicae demanarà que es tornin als petits accionistes les quantitats desemborsades, i va afegir en un comunicat que es podrien també demanar responsabilitats.

S&P degrada cinc bancs

L'agència de qualificació de deute Standard & Poor's (S&P) va rebaixar a bo porqueria quatre bancs: la mateixa Bankia, Banca Cívica (en procés de fusió amb CaixaBank), Banco Popular i Bankinter. Standard & Poor's fins i tot va rebaixar un esglaó el grup BFA. D'aquesta manera l'agència es va afegir a la retallada que va fer Moody's la setmana passada.

La prima de risc, al màxim

Tot i que l'anunci de petició d'ajuts de Bankia es va conèixer a última hora d'ahir i que la cotització va estar suspesa tot el dia a la borsa, els mercats ja descomptaven des de feia dies fortes penalitzacions al sector bancari espanyol. Tot això va influir en l'evolució de la prima de risc, que va tancar en els 494 punts, a màxims històrics des de l'entrada de l'euro.

La incertesa de la crisi grega també es va fer notar. La prima de risc (el diferencial entre el bo espanyol a deu anys i l'alemany) va començar divendres a la baixa (457 punts), però ràpidament va repuntar. La rendibilitat dels bons espanyols va pujar fins al 6,31%, des del 6,16% del tancament de dijous.

Més continguts de