Publicitat
Publicitat

REESTRUCTURACIÓ FINANCERA

De Guindos insinua que serà la xifra mínima d'ajudes i deixa en l'aire la venda de CatalunyaCaixa

Bankia necessita 9.000 milions

El ministre d'Economia insinua que la nacionalitzada Bankia necessita un mínim de 9.000 milions d'euros en ajudes públiques per sanejar la seva exposició immobiliària i guanyar solvència.

Tot i que rebutja donar una xifra del valor de les ajudes públiques que necessita Bankia, el ministre d'Economia, Luis de Guindos, va donar ahir algunes pistes significatives sobre l'abast del forat de l'entitat nacionalitzada. Com a mínim requerirà uns 9.000 milions d'euros, segons va insinuar en la seva intervenció al Congrés de Diputats. Es tracta de l'impacte sobre Bankia de les exigències de les dues reformes financeres aprovades pel govern del PP i que, segons el ministre, "no podrà finançar amb càrrec a resultats". A aquest capital addicional s'hi afegirà, a més, el valor que tindran els sanejaments de l'equip gestor i la cobertura dels riscos de la cartera de l'entitat. És a dir, tot sembla indicar que els 9.000 milions es quedaran curts.

Per conèixer la quantitat exacta de préstecs públics -a un interès del 10% i a tornar en cinc anys- no caldrà esperar gaire, ja que el consell d'administració de Bankia presentarà aquesta setmana el seu pla de sanejament. A l'espera de la xifra final, De Guindos va tornar a reiterar que l'Estat donarà al quart grup bancari espanyol més gran tot el "capital necessari" per garantir-ne "la solvència i el futur", i tractarà d'evitar que això afecti l'obra social.

A canvi, l'executiu imposarà totes les condicions que vulgui al banc públic : és l'accionista més gran tant de Bankia com de la seva matriu, Banco Financiero y de Ahorros. El nou equip haurà de reduir i renovar els consells d'administració perquè comptin amb professionals independents i experimentats. Això suposa treure'n molts dels polítics provinents de les antigues set caixes que integren el grup, entre les quals hi ha Caixa Laietana. A més, els petits accionistes tindran dret preferent en l'ampliació de capital. Un cop sanejat, l'Estat vendrà la seva participació en el moment "adequat per recuperar la inversió".

Conscient de la impopularitat de rescatar els bancs en plena crisi, el ministre va tornar a insistir que els clients de Bankia han d'estar tranquils, que els préstecs -entre els quals hi ha els 4.465 milions atorgats pel govern del PSOE i ara convertits en capital públic- es recuperaran i que la viabilitat de l'entitat beneficiarà el sistema financer, víctima d'una "percepció no objectiva".

Durant les més de tres hores de compareixença a petició pròpia al Congrés no va fer, però, cap autocrítica. Va demanar "no extrapolar a tot el sistema" els problemes de Bankia, va treure pit per les reformes i es va espolsar responsabilitats: va atribuir a l'exterior els dubtes sobre Espanya i va dir que les fusions que van donar lloc a Bankia i la sortida a la borsa del grup "no van ser les més adequades". És a dir, va llançar un dard a l'anterior executiu i al Banc d'Espanya. Per si no fos prou, va advocar per un únic supervisor financer europeu i va recordar que el Banc d'Espanya va permetre a Bankia seguir sola.

El futur de CatalunyaCaixa

En resposta a una pregunta de CiU, De Guindos va explicar que la nacionalització de Bankia ha creat una "nova situació" que no garanteix la venda de CatalunyaCaixa, també en mans de l'Estat i que s'anava a produir en poques setmanes. Va dir que la subhasta continua però que el govern vol analitzar les ofertes que es presentin i aleshores decidirà si aposta per "noves alternatives o possibilitats d'actuació". La traducció és que les ofertes poden ser baixes pels dubtes sobre Espanya i que potser convé esperar un temps.

Més continguts de