Publicitat
Publicitat

LA BANCA ESPANYOLA

Les ajudes públiques per sanejar els crèdits immobiliaris ja sumen 12.000 milions

Bankia necessitarà 7.500 milions més

El nou equip directiu de Bankia ja sap quina xifra li exigeix el govern espanyol per compensar els actius del totxo que acumula. Es tracta d'una injecció de més de 7.000 milions que haurà de fer el FROB.

Primer va posar ordre a Bankia i ara comença a concretar-ne les xifres. El govern espanyol va anunciar ahir que l'entitat bancària necessitarà entre 7.000 i 7.500 milions d'euros per sanejar els crèdits immobiliaris, el llast que ha anat arrossegant fins a la nacionalització.

El ministre d'Economia, Luis de Guindos, sap que no té temps per perdre perquè sent la mirada d'Europa enganxada al clatell. Per això va prendre la iniciativa i va marcar al nou president del banc, José Ignacio Goirigolzarri, les parets mestres del pla de viabilitat que ha de presentar aquesta setmana. Queda clar, per tant, quin és el mínim de provisions que l'executiu espanyol li exigeix per complir amb els requisits de capital. Amb aquesta injecció de diners del Fons de Reestructuració Bancària (FROB) les ajudes públiques s'eleven a uns 12.000 milions d'euros si es té en compte el préstec de 4.500 milions que va servir per convalidar accions de BFA, la matriu de l'entitat bancària, i nacionalitzar-la.

En aquell moment, quan el govern de Rajoy va passar a controlar el 45% de Bankia, el ministeri d'Economia va assegurar que només hi aportaria el capital "estrictament necessari". Ahir De Guindos va afirmar, en un esmorzar informatiu organitzat per Cinco Días , que el banc és ara "més segur que fa un mes" i va assegurar que amb les mesures que prendrà el nou equip directiu, el que va agafar les regnes de Rodrigo Rato, "serà una de les marques punteres de la banca espanyola". El ministre, que a diferència d'altres membres del seu gabinet manté una bona relació amb els grups de l'oposició, compareixerà demà a la tarda al Congrés per donar detalls de tot aquest procés.

Allunyar el rescat europeu

L'executiu del PP intensifica el missatge de confiança sobre el conjunt del sistema bancari, dies després que el nou president francès, François Hollande, parlés d'un eventual rescat europeu de les entitats espanyoles. Madrid ho nega. De Guindos considera que "la impressió és pitjor que la realitat" i que els dos decrets de sanejament del totxo obliguen a cobrir el 45% de la cartera, una xifra que ell considera "més que suficient". La Moncloa creu que la feina dels taxadors estrangers i d'un pròxim informe del Fons Monetari Internacional serviran per diluir els dubtes dels mercats internacionals i evitar que es tanqui l'aixeta del crèdit.

La Comissió Europea també va allunyar el fantasma de la intervenció directa i va recordar que no és jurídicament possible injectar diners comunitaris als bancs espanyols. En tot cas, el procés passaria per deixar diners a l'Estat i exigir-li paral·lelament "un programa d'ajust", com ha passat a Grècia o a Portugal.

Per evitar aquest escenari, De Guindos prova de moure fitxes amb rapidesa. Com explicava ahir l'ARA, el debat per triar el nou governador del Banc d'Espanya ha començat. El ministre va defensar que el substitut de Fernández Ordóñez i el seu número dos s'han d'elegir per consens amb el PSOE d'entre professionals de prestigi. L'altra fitxa que es va moure: José Luis Olivas, expresident valencià del PP, va dimitir ahir com a president de Bancaja, després de setmanes de pressió. Tot apunta que el rellevarà Antonio Tirado, imputat en diversos delictes per la gestió del Banc de València.

Més continguts de