05/06/2016

Benvinguts a Bangla Desh, capital Barcelona

3 min
Dacca, la principal ciutat de Bangla Desh, en una imatge del 2014.

Cap D’economia“Moody’s degrada Catalunya per sota de Bangla Desh” era l’efectista titular que es podia llegir en molts mitjans la setmana passada, quan aquesta agència de qualificació va rebaixar la nota del deute de Catalunya, considerat porqueria des de fa anys, un esglaó més avall. A part de la imprecisió (tant Bangla Desh com Catalunya tenen avui dia la mateixa qualificació, segons Moody’s), val la pena reflexionar sobre els motius de la decisió i les seves conseqüències.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

A més d’idèntica qualificació, Bangla Desh i Catalunya tenen una altra similitud: tots dos països produeixen anualment 180.000 milions de dòlars en béns i serveis (el denominat PIB). Però hi ha una diferència: mentre que Bangla Desh té 162 milions d’habitants i és el vuitè país més poblat del món, a Catalunya només hi viuen 7,5 milions de persones. És a dir, que tots dos territoris produeixen el mateix tot i l’enorme diferència de població. Això es tradueix en la diferència en la renda anual per ciutadà: a Bangla Desh és d’uns 1.100 dòlars, mentre que a Catalunya la xifra és de 24.000 dòlars (més de 26.000 euros), en xifres rodones. ¿Com pot ser que Moody’s consideri que Catalunya, una de les regions que més creixen de la cinquena economia europea, mereixi la mateixa nota que la pobra Bangla Desh?

Aparentment, la raó és el nivell d’endeutament: Bangla Desh té un deute irrisori, de només el 13% del PIB, mentre que a Catalunya és del 35%. Un percentatge molt més alt, però que és baix si es compara amb el deute d’altres administracions. Espanya en conjunt té un deute del 100% del PIB i la seva nota és millor que la de Catalunya.

Per què? Doncs perquè la veritable clau no és el deute, sinó la capacitat de pagar-lo. És a dir, els ingressos. Com recordava aquesta setmana el secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó, la Generalitat només recapta uns 2.500 milions en impostos propis, una trista xifra que només li permetria aguantar 17 dies si decidís convertir-se en un estat independent demà mateix. I, efectivament, amb aquests diners és senzillament impossible que la Generalitat pugui pagar el seu deute, que ja supera els 72.000 milions.

En realitat, per tant, la nota de la Generalitat depèn del model de finançament de les comunitats autònomes, una variable que controla un senyor amb pocs amics -fins i tot dins del seu propi govern- anomenat Cristóbal Montoro. La nota de Moody’s depèn de si Montoro decideix modificar el model de finançament, com en teoria hauria d’haver fet fa dos anys. Quan una agència rebaixa la nota de la Generalitat, s’hauria de recordar sempre.

En això Bangla Desh sí que avantatja Catalunya: tota la recaptació d’impostos se la queda el seu govern. Mirant un exemple més proper, una cosa similar li passa al País Basc, que gaudeix del concert i no paga res en solidaritat a la resta d’Espanya. Resultat: Moody’s no només dóna a Euskadi més bona nota que a Catalunya, sinó que també supera en qualificació el Regne d’Espanya.

Com es calcula la nota?

Les notes que posa Moody’s es basen en una matriu informàtica. Una vegada puntuades diferents variables, el sistema atribueix una nota de manera automàtica. Posteriorment, un comitè de la companyia corregeix la nota del sistema informàtic afegint-hi intangibles que els ordinadors no recullen. La nota que dóna la matriu a Catalunya és, de fet, millor que la nota final, perquè el comitè l’ha corregit. Dues de les coses que preocupen al comitè de Moody’s és l’elevat deute de la Generalitat en comparació amb la resta de comunitats autònomes i que, a més, pateixi un “alt risc de liquiditat”. És a dir, Moody’s tem que en algun moment l’Estat deixarà d’enviar diners a la Generalitat.

Això suposaria la fallida automàtica del Govern, però aquesta caiguda no deixaria indemne el govern espanyol, que es veuria arrossegat per un eventual impagament del deute català (cal recordar que l’Estat ja és el creditor del 70% del deute català). En concret, si la Generalitat deixés de pagar als seus creditors per aquest suposat “alt risc de liquiditat” del qual alerta Moody’s, automàticament s’obriria un forat de 50.000 milions d’euros al Regne d’Espanya, una xifra superior a la que va necessitar de la troica per rescatar el sector financer. És a dir, Catalunya arrossegaria Espanya. Potser llavors hauríem de començar a repassar de nou les comparacions amb Bangla Desh.

Evidentment, res d’això passarà. Montoro (o el successor que tingui) pot ser maquiavèl·lic però sap sumar. Fins ara s’han utilitzat les notes de les agències de qualificació políticament per mirar de fer mal. Però potser a qui acaben perjudicant és a qui les ha volgut utilitzar.

stats