Benvinguts a l’era del treballador ‘freelance’

A principis del segle XX Henry Ford va inventar un procés per fer que la construcció de cotxes fos molt més barata i ràpida, i va convertir els automòbils en una eina de transport per a les masses. Avui dia un grup creixent d’emprenedors està aconseguint fer el mateix amb els serveis, ajuntant el poder dels ordinadors i els treballadors autònoms -o freelance - per oferir luxes que abans estaven reservats per als rics. Uber proveeix xofers. SpoonRocket et porta el menjar a casa. Instacart s’assegura que a la nevera no t’hi falti res. A San Francisco un jove programador ja pot viure com un príncep.

Però aquesta economia a demanda va molt més enllà dels luxes ocasionals. Entreu a l’aplicació Medicast i un metge estarà picant a la vostra porta en menys de dues hores. ¿Voleu un advocat o un consultor? Axiom us n’oferirà un dels primers, Eden McCallum un dels segons. Altres companyies ofereixen premis per als freelance que solucionin problemes de R+D o que tinguin idees comercials. I cada cop hi ha més agències oferint freelance de tota mena, com Freelancer.com o Elance-oDesk, que connecten 9,3 milions de treballadors amb 3,7 milions de companyies.

L’economia a demanda és petita, però està creixent ràpidament. Uber, fundada a San Francisco el 2009, ara opera en 53 països, el 2014 va facturar més de 1.000 milions de dòlars [830 milions d’euros] i està valorada en 40.000 milions de dòlars [33.300 milions d’euros]. Igual que passava amb els canvis implantats per Ford, la idea de connectar gent amb treballadors que els solucionin els problemes sona senzilla. Però, com la producció massiva, té profundes implicacions per a tothom, des de l’organització del treball fins a la naturalesa del contracte social en la societat capitalista.

Tecnologia i hàbits socials

Algunes de les forces que hi ha darrere l’economia a demanda han existit des de fa dècades. Des de la dècada del 1970, l’economia que Henry Ford va ajudar a crear -amb grans corporacions i grans sindicats- s’ha estat debilitant. Les feines manufactureres sovint s’han anat automatitzant o han sigut externalitzades a altres països, mentre que les grans companyies han deixat enrere els llocs de treball per a tota la vida. Als Estats Units ja hi ha uns 53 milions de persones treballant com a autònoms.

Però dues poderoses forces estan accelerant aquest procés i escampant-lo a altres àrees de l’economia. La primera és la tecnologia. L’abaratiment de la informàtica implica que qualsevol pugui fer vídeos que competeixin amb els dels estudis de Hollywood. Les tasques complexes, com programar un ordinador o escriure un advertiment legal, es poden dividir i subcontractar a especialistes de qualsevol punt del món. L’economia a demanda permet rescatar els recursos infrautilitzats de la societat: així, si Uber fa que la gent llogui els seus propis cotxes, InnoCentive els permet llogar la capacitat mental que els sobri.

La segona gran força és el canvi dels hàbits socials. Karl Marx deia que el món es dividiria entre les persones que posseeixen els mitjans de producció -els rics ociosos- i la gent que treballaria per a ells. De fet, cada cop està més dividit entre la gent que té diners però no té temps i la gent que té temps però no té diners. L’economia a demanda permet que aquests dos grups facin negocis entre ells.

Això portarà les empreses de serveis a seguir les industrials i centrar-se en els seus serveis principals. El cost d’usar algú extern perquè solucioni algun aspecte concret (en contraposició a tenir aquesta persona a dins de l’empresa) està caient. Les empreses a demanda no donen feina a temps complet a advocats o comptables amb salari i condicions garantides. Els conductors d’Uber només cobren en funció del que treballin. Els riscos que assumeixen les empreses s’estan transferint a les persones, i això té conseqüències per a tothom.

Més riscos per als individus

Fins i tot si els governs ajusten les seves polítiques per a una era més individualista, l’economia a demanda clarament imposa més risc per als individus. La gent haurà de dominar múltiples habilitats, i haurà de mantenir-les actualitzades. Els treballadors de grans firmes de serveis hauran de prendre’s més seriosament el fet d’educar-se a si mateixos. Els ciutadans també hauran d’aprendre a vendre’s millor, a través de les connexions personals o les xarxes socials o, si són realment ambiciosos, convertint-se ells mateixos en marques. En un món més fluid, tothom haurà d’aprendre a gestionar Tumateix SA.